Uns savis d'Orient escruten el llenguatge dels estels que els parlen del rei dels jueus que acaba de néixer. Són cercadors. Vinguts de lluny, volen localitzar el nounat per adorar-lo. Una estrella els guia, anticipant-se en molts segles a la tecnologia del GPS. La imatgeria popular ha guarnit el text concís de l'evangelista Mateo afegint que eren reis, que eren tres i atorgant-li un nom a cadascú. És preferible el text original. La paraula grega mag, a distància de les interpretacions actuals, podria fer pensar que es tractava de sacerdots perses. No s'estableix el nombre, però sí que parla de diversos. Es tracta d'una recerca individual compartida amb altres cercadors. Aquests savis llegeixen el llenguatge de cel per traçar els seus camins a la terra. Acudeixen a Herodes a Jerusalem, que s'inquieta amb la notícia. Se'ls indica que el lloc del naixement del Messies és Betlem de Judea. A la capital, centre del poder, l'estel desapareix. Quan reprenen el seu camí, reapareix l'estrella, que els produeix una alegria immensa i que s'atura al lloc on es troba el nen amb Maria, la seva mare. Li ofereixen els seus regals: or, encens i mirra. Fan el retorn al seu país per un altre camí, per evitar veure's de nou amb Herodes, que desitja eliminar el nen.

Aquesta narració, que alimenta la pràctica de la vinguda dels Reis Mags carregats de joguines per als nens, proporciona claus importants per als cercadors, per als qui emprenen viatges iniciàtics, per als qui caminen rere mestres i gurus que els desvetllin el sentit de la seva vida i l'autoconeixement personal. Hi ha molts succedanis que no satisfan el desig profund de la recerca, sinó que la distorsionen i l'enganyen. Manuals d' autoajuda amb lemes tan falsos com entabanadors. Els savis d'Orient buscaven el nen, més enllà de si mateixos. En canvi, moltes propostes avui d'autorrealització encoratgen els nous cercadors en la bombolla del mateix ego, concentrant les seves energies en el propi melic. Es genera així un sentiment de superioritat i d'aristocràcia espiritual, mancada de senzillesa i humilitat. La prova del cotó per conèixer la veritat del treball i del creixement personal rau en l'amor als altres i en la capacitat de transformar-se en do per als demés. Només llavors, com els succeeix als savis d'Orient, l'experiència esdevé epifania, és a dir, manifestació i revelació del misteri de Déu en la pròpia vida davant el qual només hi cap l'adoració i l'alegria.