General

Carnestoltes

La notícia s'ha divulgat com a pólvora a través dels mitjans de comunicació: es produirà una gran apagada d'internet, tot i que parcial, a partir del pròxim dimecres. Les xarxes socials emmudiran. Suspensió del whatsapp i del tuitter, que són condemnats a la inactivitat. Ni enviar missatges ni rebre'ls. Les plataformes d'entreteniment, amb la seva oferta de pel·lícules, sèries, esports, deixaran de servir els seus clients. Internet reduirà la seva activitat a  l'aspecte laboral. Aquesta apagada no durarà només unes hores o una jornada, sinó quaranta dies. Després tot tornarà a la normalitat. Davant d'aquest panorama, en els dies anteriors al proper dimecres, es preveu una activitat frenètica sense precedents. Un tsunami de missatges per a familiars i amics. Fer en tres dies el que serà impossible realitzar en els propers quaranta. Ebullició al màxim. Risc de col·lapse.

Aquesta ficció tecnològica permet que la societat digital entengui el significat del carnaval com a avantsala de la quaresma. Aquest temps dura, tal com indica la paraula, quaranta dies. Temps de dejuni i d'abstinència, que convida a la conversió personal a Déu. Austeritat i silenci. Almoina i pregària. Els dies previs, com la pràctica serà rigorosa, es dediquen a gaudir dels plaers de la vida davant d'un període de gran severitat que s'aproxima. D'aquí
ve la paraula, que té el seu origen en la expressió «carnes tollendas» [carns que es treuen]. Període, doncs, d'abstinència. El carnaval conserva la lògica del seu sentit per a les persones que viuen la quaresma. En cas contrari, esdevé una festa d'arrel històrica, desproveïda de significat, que és assimilada actualment pel consum capitalista i es tradueix en vistoses desfilades. La vivència personal es transforma en moda, màscara, aparença. El toc transgressiu del carnaval es difumina per ajustar-se als cànons imperants. No hi ha originalitat, sinó imitació i succedani.

La cendra de dimecres que obre el període quaresmal convida a pensar en la fugacitat de la vida, en la necessitat de viure a fons i de treure's les màscares per descobrir l'autèntic jo. En comptes d'això, creem personatges ficticis que serveixen d'escapatòria. Només qui està disposat a perdre serà capaç de guanyar.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La neurobiologia i la cerca de sentit obren el nou curs acadèmic de l'ISCREB

Aquest vespre, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00 h, l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) ha acollit la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", que ha estat a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués. Han assistit una setantena de persones, entre ells professors/es i estudiants de l'ISCREB. L'acte també ha comptat amb el parlament de Javier Vilanova i Pellisa, bisbe auxiliar de Barcelona;  i Joan Torra, rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i l'actuació musical de la coral d'Antics Alumnes de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. 
General

Antoni Matabosch, guardonat amb el Memorial Cassià Maria Just

Antoni Matabosch serà guardonat amb el 13è Memorial Cassià Maria Just el pròxim 19 d'octubre a les 18:00 h, en un acte que tindrà lloc al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona i que estarà presidit per Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica.
Imtge d'Helena Jankovičová Kováčová a Pixabay