General

Carnestoltes

La notícia s'ha divulgat com a pólvora a través dels mitjans de comunicació: es produirà una gran apagada d'internet, tot i que parcial, a partir del pròxim dimecres. Les xarxes socials emmudiran. Suspensió del whatsapp i del tuitter, que són condemnats a la inactivitat. Ni enviar missatges ni rebre'ls. Les plataformes d'entreteniment, amb la seva oferta de pel·lícules, sèries, esports, deixaran de servir els seus clients. Internet reduirà la seva activitat a  l'aspecte laboral. Aquesta apagada no durarà només unes hores o una jornada, sinó quaranta dies. Després tot tornarà a la normalitat. Davant d'aquest panorama, en els dies anteriors al proper dimecres, es preveu una activitat frenètica sense precedents. Un tsunami de missatges per a familiars i amics. Fer en tres dies el que serà impossible realitzar en els propers quaranta. Ebullició al màxim. Risc de col·lapse.

Aquesta ficció tecnològica permet que la societat digital entengui el significat del carnaval com a avantsala de la quaresma. Aquest temps dura, tal com indica la paraula, quaranta dies. Temps de dejuni i d'abstinència, que convida a la conversió personal a Déu. Austeritat i silenci. Almoina i pregària. Els dies previs, com la pràctica serà rigorosa, es dediquen a gaudir dels plaers de la vida davant d'un període de gran severitat que s'aproxima. D'aquí
ve la paraula, que té el seu origen en la expressió «carnes tollendas» [carns que es treuen]. Període, doncs, d'abstinència. El carnaval conserva la lògica del seu sentit per a les persones que viuen la quaresma. En cas contrari, esdevé una festa d'arrel històrica, desproveïda de significat, que és assimilada actualment pel consum capitalista i es tradueix en vistoses desfilades. La vivència personal es transforma en moda, màscara, aparença. El toc transgressiu del carnaval es difumina per ajustar-se als cànons imperants. No hi ha originalitat, sinó imitació i succedani.

La cendra de dimecres que obre el període quaresmal convida a pensar en la fugacitat de la vida, en la necessitat de viure a fons i de treure's les màscares per descobrir l'autèntic jo. En comptes d'això, creem personatges ficticis que serveixen d'escapatòria. Només qui està disposat a perdre serà capaç de guanyar.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Cursos

Manel Ollé: “A l’altra banda del món hi ha visions que no són tan llunyanes ni diferents a les que aquí hem tingut”

De l’1 al 3 de juliol de 2025, el Monestir de Montserrat ha acollit la XIX edició del Curs de Coneixement Interreligiós, dedicat enguany al confucianisme i el daoisme. Amb el títol Religions i pensament a la Xina, el curs ha ofert una immersió profunda en les arrels, l'evolució i les expressions contemporànies d’aquests corrents espirituals i filosòfics. La iniciativa ha estat impulsada per l'ISCREB i el DIM, en col·laboració amb la Fundació Abadia de Montserrat 2025.
Cursos

Un curs innovador aposta per una espiritualitat sana per enfortir les institucions

Barcelona acollirà a partir d’octubre de 2025 un curs formatiu que convida a repensar el lideratge i el funcionament institucional des d’una perspectiva espiritual. El programa, titulat "Els beneficis d’una espiritualitat sana per al bon funcionament de les institucions", és organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), amb la col·laboració de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) i busca donar als participants, eines per integrar valors profunds en entorns professionals.
Imtge d'Helena Jankovičová Kováčová a Pixabay