La notícia s'ha divulgat com a pólvora a través dels mitjans de comunicació: es produirà una gran apagada d'internet, tot i que parcial, a partir del pròxim dimecres. Les xarxes socials emmudiran. Suspensió del whatsapp i del tuitter, que són condemnats a la inactivitat. Ni enviar missatges ni rebre'ls. Les plataformes d'entreteniment, amb la seva oferta de pel·lícules, sèries, esports, deixaran de servir els seus clients. Internet reduirà la seva activitat a  l'aspecte laboral. Aquesta apagada no durarà només unes hores o una jornada, sinó quaranta dies. Després tot tornarà a la normalitat. Davant d'aquest panorama, en els dies anteriors al proper dimecres, es preveu una activitat frenètica sense precedents. Un tsunami de missatges per a familiars i amics. Fer en tres dies el que serà impossible realitzar en els propers quaranta. Ebullició al màxim. Risc de col·lapse.

Aquesta ficció tecnològica permet que la societat digital entengui el significat del carnaval com a avantsala de la quaresma. Aquest temps dura, tal com indica la paraula, quaranta dies. Temps de dejuni i d'abstinència, que convida a la conversió personal a Déu. Austeritat i silenci. Almoina i pregària. Els dies previs, com la pràctica serà rigorosa, es dediquen a gaudir dels plaers de la vida davant d'un període de gran severitat que s'aproxima. D'aquí
ve la paraula, que té el seu origen en la expressió «carnes tollendas» [carns que es treuen]. Període, doncs, d'abstinència. El carnaval conserva la lògica del seu sentit per a les persones que viuen la quaresma. En cas contrari, esdevé una festa d'arrel històrica, desproveïda de significat, que és assimilada actualment pel consum capitalista i es tradueix en vistoses desfilades. La vivència personal es transforma en moda, màscara, aparença. El toc transgressiu del carnaval es difumina per ajustar-se als cànons imperants. No hi ha originalitat, sinó imitació i succedani.

La cendra de dimecres que obre el període quaresmal convida a pensar en la fugacitat de la vida, en la necessitat de viure a fons i de treure's les màscares per descobrir l'autèntic jo. En comptes d'això, creem personatges ficticis que serveixen d'escapatòria. Només qui està disposat a perdre serà capaç de guanyar.