General

Carnestoltes

La notícia s'ha divulgat com a pólvora a través dels mitjans de comunicació: es produirà una gran apagada d'internet, tot i que parcial, a partir del pròxim dimecres. Les xarxes socials emmudiran. Suspensió del whatsapp i del tuitter, que són condemnats a la inactivitat. Ni enviar missatges ni rebre'ls. Les plataformes d'entreteniment, amb la seva oferta de pel·lícules, sèries, esports, deixaran de servir els seus clients. Internet reduirà la seva activitat a  l'aspecte laboral. Aquesta apagada no durarà només unes hores o una jornada, sinó quaranta dies. Després tot tornarà a la normalitat. Davant d'aquest panorama, en els dies anteriors al proper dimecres, es preveu una activitat frenètica sense precedents. Un tsunami de missatges per a familiars i amics. Fer en tres dies el que serà impossible realitzar en els propers quaranta. Ebullició al màxim. Risc de col·lapse.

Aquesta ficció tecnològica permet que la societat digital entengui el significat del carnaval com a avantsala de la quaresma. Aquest temps dura, tal com indica la paraula, quaranta dies. Temps de dejuni i d'abstinència, que convida a la conversió personal a Déu. Austeritat i silenci. Almoina i pregària. Els dies previs, com la pràctica serà rigorosa, es dediquen a gaudir dels plaers de la vida davant d'un període de gran severitat que s'aproxima. D'aquí
ve la paraula, que té el seu origen en la expressió «carnes tollendas» [carns que es treuen]. Període, doncs, d'abstinència. El carnaval conserva la lògica del seu sentit per a les persones que viuen la quaresma. En cas contrari, esdevé una festa d'arrel històrica, desproveïda de significat, que és assimilada actualment pel consum capitalista i es tradueix en vistoses desfilades. La vivència personal es transforma en moda, màscara, aparença. El toc transgressiu del carnaval es difumina per ajustar-se als cànons imperants. No hi ha originalitat, sinó imitació i succedani.

La cendra de dimecres que obre el període quaresmal convida a pensar en la fugacitat de la vida, en la necessitat de viure a fons i de treure's les màscares per descobrir l'autèntic jo. En comptes d'això, creem personatges ficticis que serveixen d'escapatòria. Només qui està disposat a perdre serà capaç de guanyar.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Rosa Maria Boixareu: “La Quaresma convida a mantenir compromisos que requereixen valentia”

Rosa Maria Boixareu, doctora en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, reconeix que viu la Quaresma sense renunciar a res en el sentit estricte de la paraula, però procura ser plenament conscient que “es tracta d’un temps especial que anuncia un fet cabdal: la Pasqua”.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.
Imtge d'Helena Jankovičová Kováčová a Pixabay