General

Carnestoltes

La notícia s'ha divulgat com a pólvora a través dels mitjans de comunicació: es produirà una gran apagada d'internet, tot i que parcial, a partir del pròxim dimecres. Les xarxes socials emmudiran. Suspensió del whatsapp i del tuitter, que són condemnats a la inactivitat. Ni enviar missatges ni rebre'ls. Les plataformes d'entreteniment, amb la seva oferta de pel·lícules, sèries, esports, deixaran de servir els seus clients. Internet reduirà la seva activitat a  l'aspecte laboral. Aquesta apagada no durarà només unes hores o una jornada, sinó quaranta dies. Després tot tornarà a la normalitat. Davant d'aquest panorama, en els dies anteriors al proper dimecres, es preveu una activitat frenètica sense precedents. Un tsunami de missatges per a familiars i amics. Fer en tres dies el que serà impossible realitzar en els propers quaranta. Ebullició al màxim. Risc de col·lapse.

Aquesta ficció tecnològica permet que la societat digital entengui el significat del carnaval com a avantsala de la quaresma. Aquest temps dura, tal com indica la paraula, quaranta dies. Temps de dejuni i d'abstinència, que convida a la conversió personal a Déu. Austeritat i silenci. Almoina i pregària. Els dies previs, com la pràctica serà rigorosa, es dediquen a gaudir dels plaers de la vida davant d'un període de gran severitat que s'aproxima. D'aquí
ve la paraula, que té el seu origen en la expressió «carnes tollendas» [carns que es treuen]. Període, doncs, d'abstinència. El carnaval conserva la lògica del seu sentit per a les persones que viuen la quaresma. En cas contrari, esdevé una festa d'arrel històrica, desproveïda de significat, que és assimilada actualment pel consum capitalista i es tradueix en vistoses desfilades. La vivència personal es transforma en moda, màscara, aparença. El toc transgressiu del carnaval es difumina per ajustar-se als cànons imperants. No hi ha originalitat, sinó imitació i succedani.

La cendra de dimecres que obre el període quaresmal convida a pensar en la fugacitat de la vida, en la necessitat de viure a fons i de treure's les màscares per descobrir l'autèntic jo. En comptes d'això, creem personatges ficticis que serveixen d'escapatòria. Només qui està disposat a perdre serà capaç de guanyar.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Sirat: quan el viatge es converteix en experiència interior

La pel·lícula Sirat d’Oliver Laxe, recentment escollida per representar Espanya als premis Oscar, no és només una obra cinematogràfica: és una travessa. Antoni Nello, en la seva columna a la Revista Foc Nou, ens adverteix des del principi que ens trobem davant d’un film que demana una actitud determinada de l’espectador: no mirar, sinó deixar-se portar. Sirat no ofereix respostes clares, sinó un camí obert, un pont tensat entre l’infern i el paradís, com diu el mateix text que obre la pel·lícula.
General

Qui soc jo?

Shantivanam Ashram és un petit monestir prop de Trichy, a Tamil Nadu (Índia). Afiliat a l’orde benedictí de la Camàldula, té la peculiaritat de voler fer de pont entre l’espiritualitat hindú i la fe cristiana. Hi vaig passar una sola nit, però en guardo una nostàlgia viva. Vam parlar amb el prior i amb un monjo jove que em va impressionar. Les vespres foren senzilles i belles.
Imtge d'Helena Jankovičová Kováčová a Pixabay