General

Carnestoltes

La notícia s'ha divulgat com a pólvora a través dels mitjans de comunicació: es produirà una gran apagada d'internet, tot i que parcial, a partir del pròxim dimecres. Les xarxes socials emmudiran. Suspensió del whatsapp i del tuitter, que són condemnats a la inactivitat. Ni enviar missatges ni rebre'ls. Les plataformes d'entreteniment, amb la seva oferta de pel·lícules, sèries, esports, deixaran de servir els seus clients. Internet reduirà la seva activitat a  l'aspecte laboral. Aquesta apagada no durarà només unes hores o una jornada, sinó quaranta dies. Després tot tornarà a la normalitat. Davant d'aquest panorama, en els dies anteriors al proper dimecres, es preveu una activitat frenètica sense precedents. Un tsunami de missatges per a familiars i amics. Fer en tres dies el que serà impossible realitzar en els propers quaranta. Ebullició al màxim. Risc de col·lapse.

Aquesta ficció tecnològica permet que la societat digital entengui el significat del carnaval com a avantsala de la quaresma. Aquest temps dura, tal com indica la paraula, quaranta dies. Temps de dejuni i d'abstinència, que convida a la conversió personal a Déu. Austeritat i silenci. Almoina i pregària. Els dies previs, com la pràctica serà rigorosa, es dediquen a gaudir dels plaers de la vida davant d'un període de gran severitat que s'aproxima. D'aquí
ve la paraula, que té el seu origen en la expressió «carnes tollendas» [carns que es treuen]. Període, doncs, d'abstinència. El carnaval conserva la lògica del seu sentit per a les persones que viuen la quaresma. En cas contrari, esdevé una festa d'arrel històrica, desproveïda de significat, que és assimilada actualment pel consum capitalista i es tradueix en vistoses desfilades. La vivència personal es transforma en moda, màscara, aparença. El toc transgressiu del carnaval es difumina per ajustar-se als cànons imperants. No hi ha originalitat, sinó imitació i succedani.

La cendra de dimecres que obre el període quaresmal convida a pensar en la fugacitat de la vida, en la necessitat de viure a fons i de treure's les màscares per descobrir l'autèntic jo. En comptes d'això, creem personatges ficticis que serveixen d'escapatòria. Només qui està disposat a perdre serà capaç de guanyar.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
General

La neurobiologia de la transcendència i la cerca de sentit

El proper dimarts 20 d’octubre de 2026, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) donarà el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00h., l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) acollirà la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués.
Imtge d'Helena Jankovičová Kováčová a Pixabay