General

Cap a un conflicte global

Guerra i pau és el títol d'una famosa novel·la de Lev Tolstoi (1828–1910). Aquests dos substantius esclaten davant de nosaltres quan veiem un telenotícies, obrim un diari, escoltem la ràdio. El nostre cor s'encongeix davant de tant dolor evitable. L'ego dels líders
que impulsen els conflictes bèl·lics i molts interessos inconfessables no s'aturen davant de res. El preu de la vida de tants milers de persones és caldereta. No importa. Estadístiques sense entranyes. No obstant, hi ha mirades diferents sobre aquesta realitat lacerant. Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, afirma: «L'amenaça de guerra pot no ser imminent, però no és impossible». I afegeix: «No cal exagerar els riscos de guerra, però cal preparar-s'hi. I això comença per la necessitat urgent de reconstruir, reposar i modernitzar les forces armades dels estats membres». Es reprodueix el lema que estava escrit al frontispici d'algunes casernes: «Si vis pacem, per a bellum [Si vols la pau, prepara't per a la guerra]». La resposta de Putin és contundent: «Rússia també té armes que poden assolir objectius als seus territoris. (...) Tot això amenaça (crear) un conflicte amb ús d'armes nuclears i la destrucció de la civilització. No ho entenen?» Una escalada verbal que no sabem com i quan pot acabar o transformar-se en escalada bèl·lica de  dimensió desconeguda.

La visió del papa Francesc presenta registres molt diferents. El 8 de gener d'enguany, pronuncia un discurs davant els membres del Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu. Diu: «El món està sent travessat per un creixent nombre de conflictes que lentament transformen el que he definit moltes vegades com a "tercera guerra mundial a pedaços" en un veritable i propi conflicte global.» Després fa un viatge panoràmic per la geografia bèl·lica mundial. Denuncia, també, que «la disponibilitat d'armes incentiva el seu ús i incrementa la seva producció. Les armes creen desconfiança i desvien recursos. Quantes vides es podrien salvar amb els recursos que avui es destinen als armaments?» Impulsa el treball per la pau i recorda que «el camí cap a la pau passa pel diàleg polític i social, ja que és la base de la convivència civil en una comunitat política moderna.»

Fins i tot, a l'Estat espanyol, que no està en guerra declarada, la degradació de la convivència i l'absència de diàleg polític és una autèntica realitat. La lluita pel poder en les altes esferes esquitxa els ciutadans corrents de manera molt negativa, homes i dones que vivim en la indefensió, no sé si apresa. Si vols la pau, treballa en favor de la justícia.

Altres notícies
General

Religions i pau

La història de les religions està plena de conflictes i violència per imposar-se les unes sobre les altres, tot i que ja no és com en altres temps, encara es donen a molts llocs del món. Malgrat tot, des de les diferents religions es parla i es demana molt sovint la pau, com per exemple, en un acte que cada any se celebra a la plaça sant Jaume de Barcelona durant la setmana per la pau Arcadi Oliveres organitzada per Justícia i Pau.
General

El viatge més llarg

Temps de vacances, temps de viatges. Cotxes, autobusos, trens, vaixells, avions... serveixen per arribar a l'objectiu escollit. Amb freqüència, no se sap bé si és més fort l'atractiu per gaudir d'un destí nou que el desig de marxar de l'escenari de la vida ordinària. La distància també té la seva importància. L’espai proper és més conegut. El llunyà porta aparellat una major dosi d'aventura. Dins del nostre planeta, els antípodes del lloc on un està són el punt més allunyat possible, que ronda a una distància de 20.000 quilòmetres. Dos elements bàsics dels viatges, el temps i l' espai, al servei d'un propòsit, d'un perquè.
Cursos

Jesús, autoritat i Església

El passat mes de maig, a l’Escola de Teologia del Maresme (Mataró) i convidada pel director i bon amic meu, Josep Maria Solà, vaig parlar de “Jesús, autoritat, Església” presentant el contingut del petit llibre (138 pp.) Christ's idea of Authority in the Church del teòleg neerlandès John Wijngaards. L’autor el va publicar a finals de l'any passat, amb la intenció de fomentar el debat teològic i pastoral sobre la qüestió de la reforma estructural profunda a l'Església.
Font: robertwaghorn (Pixabay)