Guerra i pau és el títol d'una famosa novel·la de Lev Tolstoi (1828–1910). Aquests dos substantius esclaten davant de nosaltres quan veiem un telenotícies, obrim un diari, escoltem la ràdio. El nostre cor s'encongeix davant de tant dolor evitable. L'ego dels líders
que impulsen els conflictes bèl·lics i molts interessos inconfessables no s'aturen davant de res. El preu de la vida de tants milers de persones és caldereta. No importa. Estadístiques sense entranyes. No obstant, hi ha mirades diferents sobre aquesta realitat lacerant. Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, afirma: «L'amenaça de guerra pot no ser imminent, però no és impossible». I afegeix: «No cal exagerar els riscos de guerra, però cal preparar-s'hi. I això comença per la necessitat urgent de reconstruir, reposar i modernitzar les forces armades dels estats membres». Es reprodueix el lema que estava escrit al frontispici d'algunes casernes: «Si vis pacem, per a bellum [Si vols la pau, prepara't per a la guerra]». La resposta de Putin és contundent: «Rússia també té armes que poden assolir objectius als seus territoris. (...) Tot això amenaça (crear) un conflicte amb ús d'armes nuclears i la destrucció de la civilització. No ho entenen?» Una escalada verbal que no sabem com i quan pot acabar o transformar-se en escalada bèl·lica de  dimensió desconeguda.

La visió del papa Francesc presenta registres molt diferents. El 8 de gener d'enguany, pronuncia un discurs davant els membres del Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu. Diu: «El món està sent travessat per un creixent nombre de conflictes que lentament transformen el que he definit moltes vegades com a "tercera guerra mundial a pedaços" en un veritable i propi conflicte global.» Després fa un viatge panoràmic per la geografia bèl·lica mundial. Denuncia, també, que «la disponibilitat d'armes incentiva el seu ús i incrementa la seva producció. Les armes creen desconfiança i desvien recursos. Quantes vides es podrien salvar amb els recursos que avui es destinen als armaments?» Impulsa el treball per la pau i recorda que «el camí cap a la pau passa pel diàleg polític i social, ja que és la base de la convivència civil en una comunitat política moderna.»

Fins i tot, a l'Estat espanyol, que no està en guerra declarada, la degradació de la convivència i l'absència de diàleg polític és una autèntica realitat. La lluita pel poder en les altes esferes esquitxa els ciutadans corrents de manera molt negativa, homes i dones que vivim en la indefensió, no sé si apresa. Si vols la pau, treballa en favor de la justícia.