General

Anhel d'eternitat

La cantant Guillermina Motta va publicar el 1971 l'àlbum Els Esnobs, que incloïa la cançó Digueu-me per què. Pertanyia al moviment la Nova Cançó, que va impulsar el cant en català com a reivindicació alhora que es nodria de valors ètics d'inspiració democràtica. La tornada d'aquesta cançó reflecteix una experiència humana de profunda interioritat: «Digueu-me per què estant tant avall sento coses tan altes». A cada estrofa s'endinsa en grans contradiccions que palpiten al nostre cor. Destaco una d'elles: «Si soc tan sols un tros de terra per què sento un anhel d'eternitat?».

L'art facilita una primera experiència de sentir un anhel d'eternitat a través de la bellesa. L'infinit es deixa contenir en un bloc de marbre i sorgeix el David de Miquel Àngel, en una tela de pintura i apareix la Nit Estrellada de Van Gogh, en una partitura de música i s'escolta el Nessun dorma de Puccini, en uns folis manuscrits i tenim accés a les obres de teatre de Shakespeare o a les pàgines dels grans místics, en construccions arquitectòniques i enlluerna la Sagrada Família de Gaudí. En aquests contextos, com ressona la filosofia de Plató que equipara bellesa, bondat i veritat, així com la frase que Dostoyevski va escriure a L’Idiota: «La bellesa salvarà el món»!

L'experiència més esbalaïdora, accessible des de la fe, brolla al cor quan Déu, l'Amor infinit, decideix encarnar-se en la persona de Jesús, endegant d'aquesta manera el meu anhel d'eternitat. Soc un tros de terra, plena de tolls, d'aigües sovint brutes, però encara capaces de reflectir en la seva superfície la llum de les estrelles, que representen el meu anhel d'eternitat. Tota la resta és secundari. La carta als Hebreus (12,2) ens convida a viure l'essencial: «Tinguem la mirada fixa en Jesús». La contemplació de la seva vida i la nostra relació amorosa amb ell, malgrat els nostres límits i ombres, ens proporcionen les claus per fer el seu seguiment i per viure el misteri pasqual, és a dir, el pas de la vida a la mort i de la mort a la resurrecció, que és la porta definitiva a l'eternitat. D'aquesta manera, l'anhel esdevé realitat. Bona Pasqua

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Eloi Aran: “El treball curricular de la identitat fa que l’escola cristiana sigui més inclusiva i humanitzadora”

Del 28 al 30 de juny de 2026, el Boston College va acollir la tercera edició del G.R.A.C.E. International Colloquium sota el lema “Cultivating Hearts & Minds”, congrés que va reunir 134 acadèmics de 60 institucions d’arreu del món per debatre sobre els reptes de l’educació catòlica. “L’acrònim del congrés, G.R.A.C.E. (Global Researchers Advancing Catholic Education), que vol dir “gràcia”, ha fet honor al seu nom perquè ha estat tot un regal”, assegura Eloi Aran, responsable de l’àrea d’Identitat i Missió de la FECC i professor de l'ISCREB, que va viatjar a Boston juntament amb Miquel Àngel Pulido (Blanquerna-URL) i Alba Company (Vedruna Catalunya Educació).
Escola de Campaners

La cloenda del tercer curs consolida l'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas com a referent en la formació de nous campaners

L'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas – Llorenç Llongarriu va celebrar dissabte la cloenda del seu tercer curs amb una mostra pública de tocs manuals de campana al campanar de Sant Romà de Joanetes. La jornada va ser tot un èxit de participació i va reunir un nombrós públic, format tant per veïns com per persones interessades en el patrimoni campaner, que van seguir amb gran atenció les diferents interpretacions.