General

Anhel d'eternitat

La cantant Guillermina Motta va publicar el 1971 l'àlbum Els Esnobs, que incloïa la cançó Digueu-me per què. Pertanyia al moviment la Nova Cançó, que va impulsar el cant en català com a reivindicació alhora que es nodria de valors ètics d'inspiració democràtica. La tornada d'aquesta cançó reflecteix una experiència humana de profunda interioritat: «Digueu-me per què estant tant avall sento coses tan altes». A cada estrofa s'endinsa en grans contradiccions que palpiten al nostre cor. Destaco una d'elles: «Si soc tan sols un tros de terra per què sento un anhel d'eternitat?».

L'art facilita una primera experiència de sentir un anhel d'eternitat a través de la bellesa. L'infinit es deixa contenir en un bloc de marbre i sorgeix el David de Miquel Àngel, en una tela de pintura i apareix la Nit Estrellada de Van Gogh, en una partitura de música i s'escolta el Nessun dorma de Puccini, en uns folis manuscrits i tenim accés a les obres de teatre de Shakespeare o a les pàgines dels grans místics, en construccions arquitectòniques i enlluerna la Sagrada Família de Gaudí. En aquests contextos, com ressona la filosofia de Plató que equipara bellesa, bondat i veritat, així com la frase que Dostoyevski va escriure a L’Idiota: «La bellesa salvarà el món»!

L'experiència més esbalaïdora, accessible des de la fe, brolla al cor quan Déu, l'Amor infinit, decideix encarnar-se en la persona de Jesús, endegant d'aquesta manera el meu anhel d'eternitat. Soc un tros de terra, plena de tolls, d'aigües sovint brutes, però encara capaces de reflectir en la seva superfície la llum de les estrelles, que representen el meu anhel d'eternitat. Tota la resta és secundari. La carta als Hebreus (12,2) ens convida a viure l'essencial: «Tinguem la mirada fixa en Jesús». La contemplació de la seva vida i la nostra relació amorosa amb ell, malgrat els nostres límits i ombres, ens proporcionen les claus per fer el seu seguiment i per viure el misteri pasqual, és a dir, el pas de la vida a la mort i de la mort a la resurrecció, que és la porta definitiva a l'eternitat. D'aquesta manera, l'anhel esdevé realitat. Bona Pasqua

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.
General

L’ascesi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.