La cantant Guillermina Motta va publicar el 1971 l'àlbum Els Esnobs, que incloïa la cançó Digueu-me per què. Pertanyia al moviment la Nova Cançó, que va impulsar el cant en català com a reivindicació alhora que es nodria de valors ètics d'inspiració democràtica. La tornada d'aquesta cançó reflecteix una experiència humana de profunda interioritat: «Digueu-me per què estant tant avall sento coses tan altes». A cada estrofa s'endinsa en grans contradiccions que palpiten al nostre cor. Destaco una d'elles: «Si soc tan sols un tros de terra per què sento un anhel d'eternitat?».

L'art facilita una primera experiència de sentir un anhel d'eternitat a través de la bellesa. L'infinit es deixa contenir en un bloc de marbre i sorgeix el David de Miquel Àngel, en una tela de pintura i apareix la Nit Estrellada de Van Gogh, en una partitura de música i s'escolta el Nessun dorma de Puccini, en uns folis manuscrits i tenim accés a les obres de teatre de Shakespeare o a les pàgines dels grans místics, en construccions arquitectòniques i enlluerna la Sagrada Família de Gaudí. En aquests contextos, com ressona la filosofia de Plató que equipara bellesa, bondat i veritat, així com la frase que Dostoyevski va escriure a L’Idiota: «La bellesa salvarà el món»!

L'experiència més esbalaïdora, accessible des de la fe, brolla al cor quan Déu, l'Amor infinit, decideix encarnar-se en la persona de Jesús, endegant d'aquesta manera el meu anhel d'eternitat. Soc un tros de terra, plena de tolls, d'aigües sovint brutes, però encara capaces de reflectir en la seva superfície la llum de les estrelles, que representen el meu anhel d'eternitat. Tota la resta és secundari. La carta als Hebreus (12,2) ens convida a viure l'essencial: «Tinguem la mirada fixa en Jesús». La contemplació de la seva vida i la nostra relació amorosa amb ell, malgrat els nostres límits i ombres, ens proporcionen les claus per fer el seu seguiment i per viure el misteri pasqual, és a dir, el pas de la vida a la mort i de la mort a la resurrecció, que és la porta definitiva a l'eternitat. D'aquesta manera, l'anhel esdevé realitat. Bona Pasqua