General

Anhel d'eternitat

La cantant Guillermina Motta va publicar el 1971 l'àlbum Els Esnobs, que incloïa la cançó Digueu-me per què. Pertanyia al moviment la Nova Cançó, que va impulsar el cant en català com a reivindicació alhora que es nodria de valors ètics d'inspiració democràtica. La tornada d'aquesta cançó reflecteix una experiència humana de profunda interioritat: «Digueu-me per què estant tant avall sento coses tan altes». A cada estrofa s'endinsa en grans contradiccions que palpiten al nostre cor. Destaco una d'elles: «Si soc tan sols un tros de terra per què sento un anhel d'eternitat?».

L'art facilita una primera experiència de sentir un anhel d'eternitat a través de la bellesa. L'infinit es deixa contenir en un bloc de marbre i sorgeix el David de Miquel Àngel, en una tela de pintura i apareix la Nit Estrellada de Van Gogh, en una partitura de música i s'escolta el Nessun dorma de Puccini, en uns folis manuscrits i tenim accés a les obres de teatre de Shakespeare o a les pàgines dels grans místics, en construccions arquitectòniques i enlluerna la Sagrada Família de Gaudí. En aquests contextos, com ressona la filosofia de Plató que equipara bellesa, bondat i veritat, així com la frase que Dostoyevski va escriure a L’Idiota: «La bellesa salvarà el món»!

L'experiència més esbalaïdora, accessible des de la fe, brolla al cor quan Déu, l'Amor infinit, decideix encarnar-se en la persona de Jesús, endegant d'aquesta manera el meu anhel d'eternitat. Soc un tros de terra, plena de tolls, d'aigües sovint brutes, però encara capaces de reflectir en la seva superfície la llum de les estrelles, que representen el meu anhel d'eternitat. Tota la resta és secundari. La carta als Hebreus (12,2) ens convida a viure l'essencial: «Tinguem la mirada fixa en Jesús». La contemplació de la seva vida i la nostra relació amorosa amb ell, malgrat els nostres límits i ombres, ens proporcionen les claus per fer el seu seguiment i per viure el misteri pasqual, és a dir, el pas de la vida a la mort i de la mort a la resurrecció, que és la porta definitiva a l'eternitat. D'aquesta manera, l'anhel esdevé realitat. Bona Pasqua

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

El Congrés Quòrum26 reuneix la comunitat educativa per definir el futur del sector

El Congrés de l’Escola Cristiana de Catalunya, conegut com a Quòrum, es consolida com a punt de trobada per a la comunitat educativa. Impulsat per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), en aquesta edició del congrés, també s'ha fet present l’ISCREB, que ha comptat amb un stand propi.
General

La neurobiologia i la cerca de sentit obren el nou curs acadèmic de l'ISCREB

Aquest vespre, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00 h, l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) ha acollit la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", que ha estat a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués. Han assistit una setantena de persones, entre ells professors/es i estudiants de l'ISCREB. L'acte també ha comptat amb el parlament de Javier Vilanova i Pellisa, bisbe auxiliar de Barcelona;  i Joan Torra, rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i l'actuació musical de la coral d'Antics Alumnes de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.