Trobada presencial a Mallorca
Calendari de trobades presencials a Mallorca
1r semestre
- 1a trobada: 8 d'octubre
- 2a trobada: 19 de novembre
2n semestre
- 1a trobada: 24 de febrer
- 2a trobada: 22 d'abril
Jornada Pedagògica sobre dones, memòria i literatura (a propòsit de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII)
Jornada Pedagògica sobre dones, memòria i literatura (a propòsit de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII)
Jornada Pedagògica sobre dones, memòria i literatura (a propòsit de la cacera de bruixes a Catalunya entre els segles XV i XVIII) SEMINARI CONCILIAR DE BARCELONA Sala d'Actes C. de la Diputació, 231 Barcelona, 22 d'octubre, 2022 PONÈNCIA La condició femenina a la Catalunya moderna - Sra. Mariela Fargas, PhD, docent de la Universitat de Barcelona
El compromís ètic per una cultura de la Cura des de la pràctica
Partint de l'experiència del Profeta que va revelar a Déu com un Pare-Mare que cuidava al seu poble (veure Oseas 11, 3-4), en aquesta conferència descobrim a Jesús com a expressió plena de la Tendresa del Pare. De l'experiència relacional amb Jesús, neix el compromís ètic per una Cultura de la Cura dins de l'Església, com a resposta a la crisi d'abusos sexuals, de poder i de consciència que s'han experimentat en els últims anys.
El text de Sara i Agar: crear entorns segurs.
En aquesta conferència s'aborden les tradicions d'Agar contingudes en Gn 16 i 21, a partir de l'experiència d'una dona esclava i afro que presenta els seus contextos interpersonals reflectint relacions de poder i l'experiència de Déu que la configura i transforma com a persona. La comprensió narrativa del relat va permetre el diàleg amb un grup eclesial afrogarífuna en Livingston, Guatemala, per a la recuperació de la seva espiritualitat i costums des de les relacions comunitàries.
"Qui sóc: discerniment comunitari i personal, com a pràctica pastoral davant de l'abús de poder". Una relectura de Mc 8,27-30.
En aquesta conferència parlarem del text de Mc 8,27-30, amb una mirada als paral·lels amb l'objectiu de reflexionar sobre com les mirades d'uns altres poden contribuir o sostenir una imatge pròxima o allunyada al poder sobre uns altres a l'església. Al mateix temps, com és necessària una mirada des de nosaltres/as mateixos/as sobre la relacions de poder que establim i les seves pràctiques.
La Violència simbòlica com a arrel de l'abús espiritual en espais eclesials.
Una de les més importants maneres de viure la religiositat és mitjançant una congregació eclesial, es a dir, vincular-se a una església cristiana o una comunitat de fe que acull a les persones que professen una mateixa fe.
El deure de cuidar, garantia d'un desenvolupament humà integral
El treball amb víctimes d'abús sexual intraeclesial i la recerca en victimologia, al que se suma a la formació de Teresa Compte grau en Doctrina Social de l'Església i la docència en aquesta matèria des de l'any 1994 fins a l'actualitat, confirma que en l'abordatge dels abusos de poder perpetrats dins de l'Església catòlica cal un diàleg profund entre la doctrina de l'Església i les ciències humanes i socials.
Congrés Inspira: per a parròquies en sortida
Inspira és un congrés per a comunitats parroquials que cerquen inspiració, formació i motivació per a sortir a anunciar l’Evangeli al nostre món. L'ISCREB ha estat present amb un stand, i alguns dels nostres professors participaran doant veu als diversos tallers.
Davant d’una crisi climàtica, llampecs de consciència
Les amenaces que planteja el canvi climàtic, com la pujada del nivell del mar que podria inundar l'aeroport de Barcelona-El Prat, recorden la necessitat imperiosa d'abordar aquesta crisi global. Quatre alumnes i professors de l’ISCREB escriuen sobre quines petites coses fan per cuidar del planeta.
Una trentena d’acadèmics reivindiquen el llegat de Francesc Cambó per entendre la Catalunya d’avui
“Francesc Cambó és un home contradictori i polèmic. Com a polític va fracassar perquè no va aconseguir el que volia, però com a mecenes va tenir més llums que ombres”. L’historiador Borja de Riquer resumeix d’aquesta manera el vessant polític i filantròpic de l’home que va patrocinar la Fundació Bernat Metge i la Fundació Bíblica Catalana, dues institucions que han deixat un llegat que arriba fins als nostres dies.