"Vam venir al món sense res i marxem sense emportar-nos res"

18 de gener 2021
Ramon Prat

Responent a l’equip de comunicació de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona - ISCREB, amb molt de gust he acceptat fer un breu comentari del darrer llibre que he escrit, titulat Anacoreta a la ciutat. La certesa intuïtiva (1). Ho faig perquè durant anys vaig cooperar a l’ISCREB com a professor de teologia pastoral i, assenyaladament, perquè aquest darrer llibre és el testament espiritual dels 75 anys que gaudeixo de la joia de viure,  emmarcats des de fa 7 anys per l’experiència de conviure amb la feblesa de la malaltia i en aquests temps de la pandèmia Covid-19.

Aquest llibre és el resultat del diàleg que vaig mantenir amb bastants lectors arran de la publicació del llibre anterior, que vaig titular Record de Déu. Pelegrinatge a la recerca de l’infinit.(2) Aquell llibre va ser el meu testament teològic, és a dir, el balanç de la meva recerca teològica. Aquest llibre és el complement de l’anterior i el meu testament espiritual.

Record de Déu. Pelegrinatge a la recerca de l’infinit, com he dit abans, va ser fruit de la meva recerca de Déu al llarg de la vida, en diàleg teològic amb l’ateisme, l’agnosticisme, la trobada del cristianisme amb les grans religions de la terra i amb els corrents d’espiritualitat humanista agnòstica de la nostra societat occidental. Record de Déu va ser un llibre escrit des de la llibertat d’expressió, sense autocensura, ni submissió als cànons establerts per l’establishment cultural, però certament escrit amb rigor acadèmic.

Anacoreta a la ciutat. La certesa intuïtiva és el meu testament espiritual, fruit d’una llarga estada en un desert no de sorra, sinó de les tensions i esperances del món contemporani a la recerca del sentit. En aquest testament espiritual, tal com indica el títol, he volgut compartir amb les lectores i els lectors el sentit integral de la vida que anomeno “certesa intuïtiva”, perquè tots els éssers humans vivim el nostre propi desert. Vam venir al món sense res i marxem sense emportar-nos res. No ens posem una pregunta retòrica sobre el sentit de la vida, sinó que som una pregunta ambulant des que naixem fins que morim.

Aquest respecte profund a les persones i als corrents de pensament ha eliminat les barreres que em separaven dels altres, m’ha portat a viure amb serenitat el present i gaudir de la meva experiència personal de seguidor del Crist des que tenia 15 anys i poder-ho compartir no solament amb les cristianes i els cristians dins l’església, sinó amb tothom, cercant tots plegats un nou horitzó d’esperança en aquest canvi de galàxia que estem vivint en el món contemporani. És el meu llegat al servei del bé comú.

 


1 Prat i Pons, Ramon. Pagès Editors, Lleida, 2020; edició en castellà amb el títol “Anacoreta en la ciudad. La certeza intuitiva” a l’editorial Secretariado Trinitario Ediciones (abril 2021)

2. Prat i Pons, Ramon. Pagès Editors, Lleida, 2017; edició en castellà amb el títol “El recuerdo de de Dios. En camino hacia el sentido de la vida”, Secretariado Trinitario Ediciones, Salamanca, 2019 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic

La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.