General

L'Holocaust obre el curs de l'ISCREB: una lliçó sobre la fragilitat de la civilització

L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha celebrat avui l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2025-2026 a l'Aula Magna del Seminari Conciliar, un esdeveniment que ha marcat l'inici d'un nou any de formació i pensament crític en l'àmbit de les ciències religioses. Enguany, també se celebren els 25 anys d’estudis virtuals a l’ISCREB, aquesta fita ha estat recordada amb la projecció d’un audiovisual.

Ponència central: Les paradoxes de l'Holocaust El punt central de l'acte ha estat la lliçó inaugural a  càrrec del professor Joan Albert Vicens, titulada "Paradoxes de l'Holocaust" (que es basa en el seu llibre:  Humans a Auschwitz"). Abans, Ramon Batlle, director de l’ISCREB, ha saludat a l’audiència. Batlle ha subratllat que iniciar un nou curs acadèmic en l'actualitat implica reflexionar sobre una "situació  internacional marcada pel conflicte", on l'ús de la violència i l'increment de les armes es presenten sovint com l'única via de solució. A més, ha alertat sobre l'auge dels "discursos que tendeixen a polaritzar la realitat", els quals guanyen terreny social.

Durant les paraules del director, s’ha fet una crida a "fer un exercici de memòria col·lectiva que ens ajudi a copsar com hi ha camins que són totalment equivocats i que mai s'haurien de repetir". La invitació a la reflexió històrica i ètica sobre l'Holocaust s’ha presentat, doncs, com una eina imprescindible per a l'anàlisi de la realitat present.

El contingut de la ponència de Joan Albert Vicenç s’ha referit a l'Holocaust no només com a fet històric a recordar, sinó com a paradoxa central per a la comprensió de la condició humana i de la civilització. En paraules de Vicens, és fonamental: "Reflexionar sobre el camí que ha portat un poble il·lustrat a una de les barbàries més grans que ha conegut la història de la humanitat".

Aquest procés d'autodestrucció civilitzada exigeix una mirada crítica per entendre com la fragilitat dels valors ètics i la manipulació ideològica poden conduir a conseqüències extremes. El discurs, per tant, s'orienta a la responsabilitat de les institucions acadèmiques com l'ISCREB per a proporcionar marcs de pensament que vagin més enllà de la tècnica i aprofundeixin en la dimensió transcendent i moral de l'existència.

En darrer terme, l'anàlisi de l'Holocaust serveix com a eix vertebrador per reivindicar el paper de l'estudi de les Ciències de la Religió com a contrapès necessari a la superficialitat i a la tendència a la  simplificació polaritzadora del món. La reflexió sobre les "Paradoxes de l'Holocaust" no és merament històrica, sinó una interpel·lació directa a la consciència sobre els perills de l'oblit i la deshumanització.

25 anys d’estudis virtuals a l'ISCREB

Aquest curs, l’Institut commemora els vint-i-cinc anys de la modalitat virtual, recordant amb gratitud totes les persones que van impulsar els estudis de Ciències de la Religió en línia per apropar-los a tothom. Es reconeix la tasca del professorat que va adaptar la docència a aquest format i la confiança dels alumnes que van trobar-hi un instrument adequat per a la seva formació.

Amb el temps, la modalitat virtual s’ha ampliat amb nous estudis i col·laboracions, i es vol mantenir el compromís de donar resposta als reptes actuals, com la intel·ligència artificial, les videoconferències educatives i l’acompanyament dels alumnes.

La celebració d’aquest 25è aniversari es durà a terme al llarg de tot el curs. Durant la lliçó inaugural s’ha projectat un audiovisual que compila aquesta història. Hi haurà espais de diàleg i trobades presencials  durant el curs que recordaran també aquesta fita. La primera de les quals serà el 8 de novembre, amb una taula rodona sobre els orígens del virtual i un acte cultural amb lectura de poemes, que se celebrarà al Seminari Conciliar de Barcelona a partir de les 9.30 h.

Indicadors curs 2024-25

Durant el curs 2024-2025, l’Institut ha tingut 1.296 alumnes, dels quals 704 han seguit estudis reglats i 597 estudis d’extensió universitària. Entre les novetats acadèmiques, destaca la incorporació d’una matèria sobre litúrgia pràctica per als candidats al Diaconat Permanent en la modalitat presencial, i el desenvolupament, en la modalitat virtual, del primer Postgrau universitari en estudis junguians, fruit de la col·laboració amb l’Institut Carl G. Jung. També s’han continuat els programes de formació de professorat i les col·laboracions amb diverses institucions educatives i eclesials.

Pel que fa a l’àmbit internacional, s’ha mantingut la cooperació amb l’Arxidiòcesi Primada de Mèxic, els claretians de Centreamèrica, San José del Sur i Perú, així com amb la Universitat Pontifícia de Rio de Janeiro i la Conferència Episcopal del Perú. També s’ha col·laborat amb la Universidad Pontificia del Ecuador. En els estudis d’extensió universitària, s’han impulsat noves iniciatives, com el curs d’orientador en prevenció de riscos psicosocials i una formació sobre espiritualitat sana. L’Institut inicia el curs 2025-
2026 amb la voluntat de continuar ampliant la seva oferta formativa i enfortint la col·laboració amb entitats diverses per afavorir el creixement personal i comunitari. 

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Sirat: quan el viatge es converteix en experiència interior

La pel·lícula Sirat d’Oliver Laxe, recentment escollida per representar Espanya als premis Oscar, no és només una obra cinematogràfica: és una travessa. Antoni Nello, en la seva columna a la Revista Foc Nou, ens adverteix des del principi que ens trobem davant d’un film que demana una actitud determinada de l’espectador: no mirar, sinó deixar-se portar. Sirat no ofereix respostes clares, sinó un camí obert, un pont tensat entre l’infern i el paradís, com diu el mateix text que obre la pel·lícula.
Màster

Criatures mítiques i esperança: el que Harry Potter revela de nosaltres mateixos

Quin és el secret d’una història que roman? Què fa que una novel·la es converteixi en un fenomen de masses? Què la transforma en alguna cosa més que entreteniment? Aquestes preguntes van motivar a l’escriptora i doctora en comunicació Nerea Riesco a emprendre la seva recerca sobre els best-sellers. La seva resposta va ser clara: aquelles històries que perduren són les que connecten amb el més profund de l’ànima humana. I una de les formes més potents de fer-ho és a través dels mites.
Retrat Joan Albert Vicens I Foto:@Pep Herrero
Lliço inaugural 2025 I Foto: @Pep Herrero