Un Nadal més autèntic

22 de desembre 2020

L’actual context sanitari ens obliga a celebrar el Nadal d’una manera diferent. Haurem de ser, per motius de seguretat, més austers. Menys convidats a taula, menys celebracions multitudinàries, menys bogeria consumista... Però potser és l’oportunitat de redescobrir el sentit d’aquesta festa.

Per desgràcia, aquesta celebració s’ha convertit en un negoci per totes bandes. De fet, durant anys hem viscut un Nadal segrestat. L’alegria de comprar i de gastar ha suplantat el goig profund de l’esperança cristiana que no amaga el patiment ni les adversitats. Enguany potser haurem de despertar d’aquest conte nadalenc en què hem viscut durant tant de temps.

Les mesures sanitàries ens conviden a una major sobrietat. Tanmateix, per a molts, aquesta frugalitat és una exigència de la mateixa situació econòmica. No poden anar de botigues ni gaudir dels plaers de la taula senzillament, perquè el seu poder adquisitiu no els ho permet. Tampoc poden reunir-se amb més de sis persones perquè, lamentablement, es troben sols en el món. La virtut de la temprança ens fa créixer en autodomini, però per a qui ha de viure amb pocs recursos és una obligació degradant, una seqüela de tantes dominacions injustes.

L’espectacle de llums de colors amagava sovint aquestes foscors. El cant de les nadales no ens deixa escoltar els silencis de la solitud. Fins i tot, ens poden distreure del relat original. Una dona embarassada que, lluny de casa, no troba on passar la nit. Un rei tirà que assassina innocents per mantenir-se en el poder. Una família que ha de fugir a un país estranger per salvar la seva vida.

La fe cristiana no ignora les contradiccions de l’existència. Les assumeix i infon esperança. El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum. Quan no som conscients d’aquestes foscors tampoc valorem la llum que ens visita. Busquem succedanis, llums cridaneres, que poden eclipsar la veritable llum.

En temps de pandèmia se’ns presenta un Nadal difícil. No podrem abraçar a qui estimem ni seure a taula amb els de sempre. Viurem expectants de l’arribada, no pas dels Mags d’Orient, sinó de la vacuna. Pregarem perquè s’acabi aviat aquest malson. Però també dejunarem de tanta superficialitat i tindrem l’oportunitat d’endinsar-nos en el misteri de Nadal, una esperança arrelada en la realitat, amb totes les seves incongruències.

Tant de bo aprofitem aquest Nadal especial per entendre tots els Nadals, per no desentendre’s dels qui no han estat convidats per la vida a fer festa; per ser com els pastors que, amatents enmig de la seva vida ordinària, reben una Bona Notícia.

Que la festa ens proporcioni la força necessària per afrontar les dificultats, encengui en els nostres cors la llum de la solidaritat i recuperem l’esperança cristiana, massa devaluada confosa enmig de l’epifania dels interessos egoistes.

Aleshores, entendrem com el Fill de Déu nasqué en un racó del món, amagat en una establia sense condicions. I, si som valents, anirem als pessebres vivents del dolor humà per venerar l’Absolut que s’ha volgut encarnar en la contingència humana.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.
General

L’ascesi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.