L’actual context sanitari ens obliga a celebrar el Nadal d’una manera diferent. Haurem de ser, per motius de seguretat, més austers. Menys convidats a taula, menys celebracions multitudinàries, menys bogeria consumista... Però potser és l’oportunitat de redescobrir el sentit d’aquesta festa.

Per desgràcia, aquesta celebració s’ha convertit en un negoci per totes bandes. De fet, durant anys hem viscut un Nadal segrestat. L’alegria de comprar i de gastar ha suplantat el goig profund de l’esperança cristiana que no amaga el patiment ni les adversitats. Enguany potser haurem de despertar d’aquest conte nadalenc en què hem viscut durant tant de temps.

Les mesures sanitàries ens conviden a una major sobrietat. Tanmateix, per a molts, aquesta frugalitat és una exigència de la mateixa situació econòmica. No poden anar de botigues ni gaudir dels plaers de la taula senzillament, perquè el seu poder adquisitiu no els ho permet. Tampoc poden reunir-se amb més de sis persones perquè, lamentablement, es troben sols en el món. La virtut de la temprança ens fa créixer en autodomini, però per a qui ha de viure amb pocs recursos és una obligació degradant, una seqüela de tantes dominacions injustes.

L’espectacle de llums de colors amagava sovint aquestes foscors. El cant de les nadales no ens deixa escoltar els silencis de la solitud. Fins i tot, ens poden distreure del relat original. Una dona embarassada que, lluny de casa, no troba on passar la nit. Un rei tirà que assassina innocents per mantenir-se en el poder. Una família que ha de fugir a un país estranger per salvar la seva vida.

La fe cristiana no ignora les contradiccions de l’existència. Les assumeix i infon esperança. El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum. Quan no som conscients d’aquestes foscors tampoc valorem la llum que ens visita. Busquem succedanis, llums cridaneres, que poden eclipsar la veritable llum.

En temps de pandèmia se’ns presenta un Nadal difícil. No podrem abraçar a qui estimem ni seure a taula amb els de sempre. Viurem expectants de l’arribada, no pas dels Mags d’Orient, sinó de la vacuna. Pregarem perquè s’acabi aviat aquest malson. Però també dejunarem de tanta superficialitat i tindrem l’oportunitat d’endinsar-nos en el misteri de Nadal, una esperança arrelada en la realitat, amb totes les seves incongruències.

Tant de bo aprofitem aquest Nadal especial per entendre tots els Nadals, per no desentendre’s dels qui no han estat convidats per la vida a fer festa; per ser com els pastors que, amatents enmig de la seva vida ordinària, reben una Bona Notícia.

Que la festa ens proporcioni la força necessària per afrontar les dificultats, encengui en els nostres cors la llum de la solidaritat i recuperem l’esperança cristiana, massa devaluada confosa enmig de l’epifania dels interessos egoistes.

Aleshores, entendrem com el Fill de Déu nasqué en un racó del món, amagat en una establia sense condicions. I, si som valents, anirem als pessebres vivents del dolor humà per venerar l’Absolut que s’ha volgut encarnar en la contingència humana.