General

Tancant (en part) la porta de les vacances

Per què anar de vacances? Les vacances consisteixen en un retorn. Sobre un mateix, però també al passat.

Nosaltres, els occidentals, necessitem aquest temps de vacances, aquest retorn a un mateix o aquest viratge enrere, per extreure’ns del remolí del temps, i tornar a quelcom difícil de definir. Aquest quelcom seria com un alè que trobem a faltar a la vida quotidiana, especialment a les ciutats. El perill és, per descomptat, fer de les vacances una mena d’espai prolongat del qual experimentem la resta del temps: activitats saturants, un programa sense pauses ni respirs. Aquesta temptació és força comprensible, ja que el salt entre aquestes dues parts de l’any pot semblar immens.

I, tanmateix, hem de tornar d’aquestes vacances. La tornada pot ser dolorosa, i de vegades sembla generar un nou confinament. No obstant això, es tracta de mantenir el que s’ha recollit i transformat en una mel de sabor particular, durant aquest temps. I tenir presents les veritats sobre un mateix, la parella o la família, recordar les decisions preses, les «bones» resolucions. Aquestes poden resultar anecdòtiques, però ens diuen que és possible viure de manera diferent el fluir del temps, com una joia i una creació. I així experimentar una intensitat, una comprehensió intuïtiva de l’eterna novetat del món.
 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Diploma d'especialitat universitària

Éssers malèfics i malalties: simbologia i psicologia de l’origen dels mals a l’Antiga Mesopotàmia

A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.