General

L’ISCREB celebra Sant Jordi 2026 amb una selecció de lectures per pensar, emocionar-se i dialogar

Amb motiu de la diada de Sant Jordi 2026, el professorat de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha compartit una acurada selecció de recomanacions literàries que conviden a la reflexió, el debat i el gaudi de la lectura. Les propostes, en català i castellà, abracen des de l’assaig filosòfic fins a la narrativa contemporània, passant per obres de pensament teològic i social.

Entre les recomanacions destaca Conviure amb el dolor, una obra coral coordinada a partir de l’experiència vital de la poeta Mercè Amat, suggerida per la professora Ester Caballero Alonso. També en clau social i política, el professor Jordi Corominas proposa Extrema dreta: què ens hi juguem?, escrit conjuntament amb Joan Albert Vicens, un llibre que vol aportar eines per entendre el context actual amb rigor i serenor.

El professor Ezequiel Mir aposta per la filosofia amb Una historia de la filosofía, de Jürgen Habermas, tant en el seu primer volum com en el segon, on s’explora la relació entre fe i saber al llarg de la història del pensament occidental.

Per la seva banda, la professora Rosa Maria Boixareu ofereix diverses lectures que combinen emoció i mirada social: des de la novel·la La catastròfica visita al zoo, de Joël Dicker, fins a El jardiner i la mort, de Gueorgui Gospodínov, o la crònica premiada Un dia en la vida d’Abed Salama, de Nathan Thrall.

En l’àmbit de l’ètica i la filosofia contemporània, el professor Isaac Llopis recomana Ética de la compasión, de Joan-Carles Mèlich, així com Transmitir de generación en generación, de Catherine Chalier, dues obres que reflexionen sobre la responsabilitat, la transmissió i els vincles humans.

També hi ha espai per a la narrativa amb dimensió espiritual. El professor Non Casadevall destaca El Regne, d’Emmanuel Carrère, una obra que dialoga entre autobiografia i història dels inicis del cristianisme.

Les qüestions de gènere i teologia apareixen en les recomanacions de la professora Roser Solé Besteiro, que proposa ¿Por qué un sacramento exclusivamente masculino?, d’Isabel Corpas de Posada, i Pobrezas, precariedades y mujeres, de M. Escribano-Cárcel i Ana Unzurrunzaga Hernández.

El professor Antoni Nello convida a la reflexió amb Anatomia de l’esperança, de Francesc Torralba, i el conegut assaig La sociedad del cansancio, de Byung-Chul Han, dues obres que analitzen el món contemporani i les seves tensions.

Finalment, la professora Cristina Sánchez Domingo recomana A la democràcia li cal la religió urgentment, de Hartmut Rosa, així com Encara ets de missa?, d’Antoni Gelonch, dos llibres que obren interrogants sobre el paper de la religió i la fe en la societat actual.

Aquesta selecció de llibres reflecteix la pluralitat d’interessos i mirades del professorat de l’ISCREB, i esdevé una invitació a celebrar Sant Jordi no només amb roses i llibres, sinó també amb pensament crític, sensibilitat i diàleg.

 

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

El diàleg no és només un intercanvi d’idees

L’intercanvi de dons impulsat per l’Esperit Sant ens porta a prendre consciència que és un pilar fonamental del diàleg ecumènic. Perquè és allí on cada Església rep de l’Esperit allò que necessita per arribar a la plenitud de la veritat en Crist. Una plenitud que té el seu fonament en la recerca de la veritat i en l’experiència de la koinonia eclesial. 
General

La convivència entre tradició i automatització, tema central de la vuitena sessió del curs de campaners

L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques.
Font de Sant Jordi I Catedral de Barcelona