General

Si el gra de blat...

Amb la festa de Pasqua, es tanca la Setmana Santa. Una oportunitat per al descans i el turisme, però més encara per endinsar-se en els misteris de la vida. Les celebracions d'aquests dies proporcionen una sèrie de contrasenyes, que són claus per entendre l'existència humana. Existeixen, podem utilitzar-les, però les hem de conèixer. Les narracions evangèliques sobre els darrers dies de Jesús ens permeten interpretar el sentit més profund de la nostra vida i obrir-nos a l'espiritualitat i, fins i tot, al misteri amorós de Déu.

Jesús ho veu venir. Es mastega la tragèdia. Les amenaces de mort van en augment. Després de dir a Felip i Andreu que ha arribat la seva hora, afegeix: «Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna.» (Jo 12,24-25)... Jesús, com un bon gra de blat, afronta la mort en el Divendres Sant. Una de les paraules que pronuncia clavat a la creu és «Tot s'ha complert». Mentre que els seus seguidors creuen que «Tot s'ha acabat». Deposició de la creu, trasllat i sepultura semblen els últims capítols de la seva vida. Si tot acaba aquí, poc més cal dir. Les dones, a trenc d’alba de diumenge, van al sepulcre amb olis aromàtics per donar les seves últimes atencions al cadàver de Jesús. Es troben davant l'inesperat. La pedra de l'entrada al sepulcre està apartada. Entren i experimenten el buit. La seva perplexitat no obté resposta immediata. Dos homes amb vestits resplendents els diuen: «¿Per què busqueu entre els morts al que viu? No és aquí: ha ressuscitat». En Llàtzer, la resurrecció és un temps afegit, viure una mica més, però tornarà a morir. En Jesús, tot és diferent. No es tracta d'una pròrroga ni d'una tornada a la seva trajectòria anterior, sinó d'una realitat totalment nova. No ens convida a tornar al passat, sinó a obrir-nos al futur d'una vida espiritual plena d'entrega, donació i fraternitat. Mirar-nos tot el dia el melic ens destrueix.

Les etapes per arribar a una vida espiritual més plena impliquen deixar d'alimentar l'ego i de tot allò que ens danya i fa mal els altres, per experimentar el buit com a oportunitat de transformació personal, per convertir totes aquestes renúncies en noves llavors que donen fruit, per obrir-se a una vida plena de sentit, que ens proporciona alegria i esperança. El cant de les sirenes atrau, però destrueix. Hem rebut el do de la vida i només convertint-la en un do per als altres troba la seva plenitud. Com el gra de blat.

Altres notícies
General

Cyril Hovorun: "La guerra a Ucraïna ha accentuat les tensions entre diferents grups religiosos"

L'arximandrita ucraïnès Cyril Hovorun, de la University College Stockholm, ha participat en la segona edició del Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura amb la ponència Eye-witnessing the Destruction of Churches in Ukraine. 
Màster

La Jornada sobre el Baròmetre de religiositat. Reflexions sobre identitats, educació i polítiques públiques

El dijous 30 de juny al matí l'Institut d'Estudis Catalans va acollir la Jornada de presentació dels resultats del Baròmetre per la religiositat i la gestió de la seva diversitat 2023, organitzada per la Direcció General d'Afers Religiosos i l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya.
General

El perquè d'una visita

Els textos bíblics, sovint, són polièdrics. Admeten diversos nivells de profunditat i permeten òptiques diferents i hermenèutiques diverses. La narració de Lluc corresponent a la visita de Maria a Elisabet (1,39-56), que inclou el cant del Magnificat, s’ha acostumat a interpretar en la majoria dels autors com un acte de servei i disponibilitat cap a la seva cosina, que afrontava la maternitat en edat avançada. Sense negar aquesta interpretació, ens podem apropar al text d'una altra manera, que trobo més suggestiva.