És el punt d’arribada del llarg camí de la Quaresma, camí que vàrem començar el Dimecres de Cendra, amb un signe sorprenent, gens habitual: «som cendra»! Hem passat pels cinc diumenges que en el cicle A —el d’aquest any— són especialment dedicats a preparar la renovació del nostre Baptisme. Recordem-los: les Temptacions de Jesús (Mt 4,1-11) —i les nostres—; la Transfiguració (Mt 17,1-9) —nosaltres també som fills de Déu—; el diàleg amb la Samaritana (Jn 4,5-42) —l’aigua de la vida, la del Baptisme—; la guarició del cec de naixement (Jn 9,1-41) —la llum que permet caminar en la vida—; i la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,1-45) —la vida nova que ja hem de viure «ara»—.

Tota aquesta dinàmica ens porta al Diumenge de Rams que és el pòrtic de la Setmana Santa. Jesús entra aclamat com a Rei a la ciutat de Jerusalem, la ciutat que el veurà morir: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel» (Mt 21,9). Nosaltres també acompanyem Jesús —representat en el celebrant— i entrem amb ell al temple per reconèixer-lo sincerament com a aquell que ens porta el Regne de Déu amb la seva mort i resurrecció.

Hem entrat en la setmana gran que culmina en el Tríduum Pasqual. El Dijous, Jesús ens deixarà l’Eucaristia com a «memorial» seu per a la nostra vida i, rentant els peus als deixebles, ens donarà el manament d’estimar —ara sí!— com Ell ho ha fet (Jn 13,1-15). El Divendres, morirà a la creu (Jn 18,1-19,42); nosaltres no celebrem els sagraments: escoltem el relat de la passió, fem la pregària universal, venerem la creu salvadora i combreguem amb la Reserva Eucarística del Dijous.

Arribem així a la solemne Vetlla Pasqual, la celebració més important de tot l’any, la que dona sentit a la nostra fe, la que fa que tot sigui diferent. És la nit —l’albada— en què es produeix l’esdeveniment nou de la Resurrecció de Jesús: «No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com havia predit» (Mt 28,5-6). Encendrem el Ciri Pasqual i sentirem l’anunci de la Pasqua; escoltarem la Història de la Salvació resumida en les lectures i cantarem el Glòria i l’Al•leluia; renovarem el nostre Baptisme perquè nosaltres també hem passat amb Jesús a una vida nova; i celebrarem l’Eucaristia més rellevant de l’any.

Jesús ha estat ressuscitat; Déu l’ha ressuscitat! Jesús ha estat portat «més enllà», «més enllà de tot». I en el cel està assegut a la dreta del Pare. Per això ens pot enviar el seu mateix Esperit, aquell Esperit que tot ho fa nou, aquell del qual Ell estava ple i li donava una vida nova. Amb aquest Esperit tot pot tornar a començar. És l’Esperit que dona la raó de ser a l’Església: n’és dipositària i l’ha de repartir, ha de ser el signe visible que per mitjà de la visibilitat dels sagraments que administra dona l’Esperit de Jesús que és el que també a nosaltres ens fa anar «més enllà de tot»; ens fa nous!

Per això, celebrem, exultants, que Jesús està al nostre costat perquè també nosaltres passem més enllà en la nostra vida. Al•leluia! És Pasqua!