General

Setmana Santa, Setmana Gran

És el punt d’arribada del llarg camí de la Quaresma, camí que vàrem començar el Dimecres de Cendra, amb un signe sorprenent, gens habitual: «som cendra»! Hem passat pels cinc diumenges que en el cicle A —el d’aquest any— són especialment dedicats a preparar la renovació del nostre Baptisme. Recordem-los: les Temptacions de Jesús (Mt 4,1-11) —i les nostres—; la Transfiguració (Mt 17,1-9) —nosaltres també som fills de Déu—; el diàleg amb la Samaritana (Jn 4,5-42) —l’aigua de la vida, la del Baptisme—; la guarició del cec de naixement (Jn 9,1-41) —la llum que permet caminar en la vida—; i la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,1-45) —la vida nova que ja hem de viure «ara»—.

Tota aquesta dinàmica ens porta al Diumenge de Rams que és el pòrtic de la Setmana Santa. Jesús entra aclamat com a Rei a la ciutat de Jerusalem, la ciutat que el veurà morir: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel» (Mt 21,9). Nosaltres també acompanyem Jesús —representat en el celebrant— i entrem amb ell al temple per reconèixer-lo sincerament com a aquell que ens porta el Regne de Déu amb la seva mort i resurrecció.

Hem entrat en la setmana gran que culmina en el Tríduum Pasqual. El Dijous, Jesús ens deixarà l’Eucaristia com a «memorial» seu per a la nostra vida i, rentant els peus als deixebles, ens donarà el manament d’estimar —ara sí!— com Ell ho ha fet (Jn 13,1-15). El Divendres, morirà a la creu (Jn 18,1-19,42); nosaltres no celebrem els sagraments: escoltem el relat de la passió, fem la pregària universal, venerem la creu salvadora i combreguem amb la Reserva Eucarística del Dijous.

Arribem així a la solemne Vetlla Pasqual, la celebració més important de tot l’any, la que dona sentit a la nostra fe, la que fa que tot sigui diferent. És la nit —l’albada— en què es produeix l’esdeveniment nou de la Resurrecció de Jesús: «No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com havia predit» (Mt 28,5-6). Encendrem el Ciri Pasqual i sentirem l’anunci de la Pasqua; escoltarem la Història de la Salvació resumida en les lectures i cantarem el Glòria i l’Al•leluia; renovarem el nostre Baptisme perquè nosaltres també hem passat amb Jesús a una vida nova; i celebrarem l’Eucaristia més rellevant de l’any.

Jesús ha estat ressuscitat; Déu l’ha ressuscitat! Jesús ha estat portat «més enllà», «més enllà de tot». I en el cel està assegut a la dreta del Pare. Per això ens pot enviar el seu mateix Esperit, aquell Esperit que tot ho fa nou, aquell del qual Ell estava ple i li donava una vida nova. Amb aquest Esperit tot pot tornar a començar. És l’Esperit que dona la raó de ser a l’Església: n’és dipositària i l’ha de repartir, ha de ser el signe visible que per mitjà de la visibilitat dels sagraments que administra dona l’Esperit de Jesús que és el que també a nosaltres ens fa anar «més enllà de tot»; ens fa nous!

Per això, celebrem, exultants, que Jesús està al nostre costat perquè també nosaltres passem més enllà en la nostra vida. Al•leluia! És Pasqua!
 

Altres notícies
Jornada presencial

La renovació litúrgica des del Vaticà II

Entrevistem Mn. Josep Teixidó i Cuenca, delegat de pastoral sacramental de l’Arquebisbat de Barcelona i professor de l’ISCREB sobre el tema La renovació litúrgica des del Vaticà II. "La litúrgia és l’obra pública de la salvació de Jesucrist i que ell ha donat a la seva Església perquè la celebri, no són uns ritus buits, sinó que és la celebració de la nostra fe, fonamentada en el Misteri Pasqual de nostre Senyor Jesucrist: la seva mort i la seva resurrecció."
General

Si el gra de blat...

Amb la festa de Pasqua, es tanca la Setmana Santa. Una oportunitat per al descans i el turisme, però més encara per endinsar-se en els misteris de la vida. Les celebracions d'aquests dies proporcionen una sèrie de contrasenyes, que són claus per entendre l'existència humana. Existeixen, podem utilitzar-les, però les hem de conèixer. Les narracions evangèliques sobre els darrers dies de Jesús ens permeten interpretar el sentit més profund de la nostra vida i obrir-nos a l'espiritualitat i, fins i tot, al misteri amorós de Déu.
General

La creu

La creu és el símbol més universal del cristianisme, però què significa? Molts seguidors de Jesús cada dia fan diverses vegades el senyal de la creu. Es converteix d'aquesta manera en un signe de pietat, de pertinença, de protecció, de pregària... No obstant, la creu està unida sobretot al patiment. N'hi ha que pensen que com més pateixen millors són. D'altres, per contra, en fugen sempre que poden. Quina va ser l'opció de Jesús? Una pregunta interessant ara que entrem en les celebracions de la Setmana Santa, especialment en la litúrgia de divendres.
Font: pixaby, @jeffjacobs1990