El pròxim 30 de gener se celebra el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, una data que s'està celebrant des de 1964 i que commemora el traspàs de Mahatma Gandhi. I precisament, una de les frases més conegudes d’aquest ésser humà tan inspirador que fou Gandhi diu així: “No hi ha camí cap a la pau; la pau és el camí”. És a dir, per a les tradicions orientals no es tracta només de tenir pau, sinó de ser pau.

L’objectiu d’aquest Dia Escolar de la No-Violència i la Pau és promoure una educació no violenta i pacificadora de caràcter permanent, basada en la tolerància, la solidaritat, la concòrdia i el respecte als drets humans.

Johan Galtung va fundar l'any 1959, a Oslo, l'Institut de Recerca per a la Pau. Segons Galtung: “La pau és creativitat, no-violència i empatia”. En aquest sentit, cal recordar que la no-violència és un estat mental i una forma de vida. És acceptar el món i estimar-lo tal com és. També és intentar promoure un món més harmònic i pacífic on hi hagi més amor, compassió i bellesa. És fugir del rebuig, la negació i la condemna. La no-violència no és només absència de guerra: implica reverenciar totes les formes de vida, respectar la pluralitat, cultural, religiosa i política.

I en aquest camí d’esdevenir pau és molt important aprendre a cultivar i tenir cura de la nostra pau interior. Sense aquesta pau interior, les causes més justes, per veritables que siguin, queden incompletes, tenyides d'un ressentiment que enterboleix la mirada i l'acció que neix d'aquesta mirada. Quan estem en pau, hi ha lloc per a tot i per a tothom. La tensió i la irritació creen estretor; la pau, en canvi, genera espai, obre nous paisatges. Potser per això, des de fa més de 15 anys cada dia, quan surto de casa, per caminar, córrer o anar a comprar, sempre prego: “Senyor, guia els nostres passos per camins de pau”.

Desvetllar la mirada contemplativa és, sens dubte, una manera molt bella i autèntica per aprendre a cultivar aquesta pau al nostre propi cor. Estar presents, atents, ens porta a la pau. És la mateixa pau que percebem a la natura; aquesta serena quietud que percebem quan contemplem des d'un estat no mental un bri d'herba, un núvol que passa com una gota de rosada, quan observem l'alè de la respiració d'un nadó adormit. Ja coneixem aquesta pau perquè aquesta pau és l'essència que som. Quan la nostra atenció es concentra a l'Instant Present, experimentem una presència, una quietud, una pau. Ja no depenem pas del futur per aconseguir la realització i la satisfacció… ja no estem vinculats amb els resultats. Quan actuem des d'aquesta consciència de l'instant present, tot queda impregnat d'amor, pau i tendresa. Endemés, aquesta pau amb què fem les nostres accions genera una vibració subtil d'energia que penetra en tot allò que fem. Persones, animals, arbres i flors percebran aquesta pau profunda i hi respondran.

Finalment, també cal tenir ben present que l'agressivitat és un instint, mentre que la violència és una elecció i que només podem estimar allò que comprenem; només podem comprendre el que identifiquem i només podem identificar el que observem. No podem oblidar que tot té un propòsit d’amor; que tothom ho fa el millor que pot; i que res ni ningú ens pot treure la nostra pau interior. “La pau de Déu (com ens recordava Pau de Tars) sobrepassa qualsevol compressió”. Tant de bo, doncs, ens habiti aquesta pau, aquesta pau que ja som i que des d'aquesta pau puguem ser pau per a tots els altres.

I posem punt final a aquest breu escrit amb unes paraules molt inspiradores d’Etty Hillesum. Ella, abans de ser portada en tren al camp de concentració d’Auschwitz va escriure al seu diari: “A través meu corren rius i s’alcen altes muntanyes. I més enllà dels matolls de la meva agitació i confusió s’estenen les amples planícies de la meva pau i rendició. Tots els paisatges són dins meu. Hi ha espai per a tot”.