General

Senyals Pasquals al nostre entorn

Pasqua, com Nadal, convida a l’optimisme: el pas de la foscor a la llum; és a dir, la Pasqua és l’aval de l’esperança.

La Pasqua, al llibre de l'Èxode 12,14, s’entén com un “memorial de l’alliberament d’Egipte: el centre dramàtic de la certesa de la voluntat salvífica de Jahvè. A sinòptics, Jesús institueix el “memorial” de la seva mort salvadora: el pas de mort a vida que s’il·lustra amb la resurrecció de Jesús.

Si més no, tenim tres conceptes clau relacionats amb la Pasqua: alliberament (com a sinònim de salvació), esperança (confiança), i “memorial” (l’actualització del passat). Tenim, alhora, tres protagonistes: Crist (el Ressuscitat), el poble (dels hebreus a la comunitat), i les individualitats d’aquests hebreus, d’aquesta comunitat.

La Pasqua és això: el “memorial” present de la confiança en el Ressuscitat. Essent els senyals d’aquesta Pasqua aquell estil de vida particular, comunitari, col·lectiu, que té com a referent els fets i les paraules del Ressuscitat. Dit ras i curt: fer el bé, la pràctica de la “misericòrdia” (de la fidel empatia amb la necessitat de l’altre), amb coratge.

        Avui, com ahir i, també, com demà, la Pasqua és present en el dia a dia de persones particulars i col·lectius. Aquest “fer el bé” té diversitat de rostres, d’expressions, que es manifesten públicament o no i, sovint, no s’identifiquen amb la càrrega de sentit de la Pasqua cristiana però ho són (sociològicament, aquells hebreus d’Èxode es caracteritzen per la diversitat en tots els sentits: són els hebreus de tot temps, “els homes i dones de bona voluntat” en sentit universal que la seva voluntat i el seu estil és “fer el bé”). Són i els trobem arreu; sempre han sigut en el seu, nostre, present, són senyals evidents, reconfortants, del “memorial” de la Pasqua.

Altres notícies
Jornada presencial

La renovació litúrgica des del Vaticà II

Entrevistem Mn. Josep Teixidó i Cuenca, delegat de pastoral sacramental de l’Arquebisbat de Barcelona i professor de l’ISCREB sobre el tema La renovació litúrgica des del Vaticà II. "La litúrgia és l’obra pública de la salvació de Jesucrist i que ell ha donat a la seva Església perquè la celebri, no són uns ritus buits, sinó que és la celebració de la nostra fe, fonamentada en el Misteri Pasqual de nostre Senyor Jesucrist: la seva mort i la seva resurrecció."
General

Si el gra de blat...

Amb la festa de Pasqua, es tanca la Setmana Santa. Una oportunitat per al descans i el turisme, però més encara per endinsar-se en els misteris de la vida. Les celebracions d'aquests dies proporcionen una sèrie de contrasenyes, que són claus per entendre l'existència humana. Existeixen, podem utilitzar-les, però les hem de conèixer. Les narracions evangèliques sobre els darrers dies de Jesús ens permeten interpretar el sentit més profund de la nostra vida i obrir-nos a l'espiritualitat i, fins i tot, al misteri amorós de Déu.
General

La creu

La creu és el símbol més universal del cristianisme, però què significa? Molts seguidors de Jesús cada dia fan diverses vegades el senyal de la creu. Es converteix d'aquesta manera en un signe de pietat, de pertinença, de protecció, de pregària... No obstant, la creu està unida sobretot al patiment. N'hi ha que pensen que com més pateixen millors són. D'altres, per contra, en fugen sempre que poden. Quina va ser l'opció de Jesús? Una pregunta interessant ara que entrem en les celebracions de la Setmana Santa, especialment en la litúrgia de divendres.
Imatge de Leopictures en Pixabay