General

Religions i pau

La història de les religions està plena de conflictes i violència per imposar-se les unes sobre les altres, tot i que ja no és com en altres temps, encara es donen a molts llocs del món. Malgrat tot, des de les diferents religions es parla i es demana molt sovint la pau, com per exemple, en un acte que cada any se celebra a la plaça sant Jaume de Barcelona durant la setmana per la pau Arcadi Oliveres organitzada per Justícia i Pau.

En aquest acte, tot un seguit de religions i conviccions diverses expressen desitjos de pau, però això no fa que la violència de diverses formes, exercida per persones o pobles en nom de les religions, desaparegui. Continua present a molts llocs del món. Es pot dir, que s'utilitza la religió per justificar atacs i guerres que amaguen altres interessos, però si no es fa un pronunciament enèrgic contra la violència, la religió n'esdevé còmplice.

La pau no és una situació o estat que es doni al marge de la dinàmica vital global. La pau no és només absència de situacions violentes sinó que és presència de condicions necessàries i imprescindibles per tal que sigui una realitat duradora i benèfica per a tothom. A l'Escriptura, en els escrits dels profetes de l'Antic Testament i els salms la pau plena, no la que es pacta entre bel·ligerants, es relaciona amb la justícia (Is 9,5-6), i amb la fidelitat i l'amor (Sl 85, 11-12), per tant, la pau necessita una conversió profunda amb generositat, compromís i esforç.

La pau amb justícia, fidelitat i amor requereix una mirada ampla que abasti tot el món. Quan vivim en un entorn agradable i gaudim de tranquil·litat, ens fa la sensació que tot va bé i que la pau és un fet. Però les necessitats i les injustícies continuen presents al món, gran part de la humanitat pateix tota mena de mals, guerra, falta d'aliments, persecució i injustícies, i és expulsada de casa seva barrant-li el pas per trobar un lloc on viure més plenament. Sempre que hi hagi alguna guerra en algun lloc del món d'alguna manera ens concerneix i molt més en els temps actuals en què la globalització ha creat connexions en l'àmbit mundial. Mentre no hi hagi justícia i drets per a tothom, creure que vivim en pau és una actitud curta de vista que ens allunya de viure seriosament i profunda el nostre compromís cristià.

El Papa Joan XXIII demanava tenir una nova mirada vers la humanitat des de l'evangeli: "Hem de defensar en tot i abans que tots els drets de la persona humana i no solament de l'Església catòlica. No és l'Evangeli que canvia. Som nosaltres que comencem a entendre'l més bé... cal reconèixer els signes dels temps i mirar més enllà".

Tal com diu el Papa Joan XXIII hem d'entendre millor l'Evangeli, i seguir Jesús en les seves actituds i paraules. Les benaurances, en les que Jesús ens diu com hem d'anar construint la nostra vida cristiana, precisament els qui treballen per la pau, Déu els anomenarà fills seus (Mt. 5,9) i a (Lc 6,22 ss) més que treball per la pau insisteix en l'amor a tothom i sobretot a l'enemic. A l'evangeli de Joan en el seu discurs de comiat Jesús, amb la promesa de l'Esperit Sant, ens dona la pau: "Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo nous la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s'asserenin * i no temin".(Jn 14,27), i quina és la pau que Jesús ens dona, en primer lloc, ens demana no tenir por, asserenar el cor per saber-nos acompanyats i estimats per Déu.

La pau que dona el món, habitualment s'assoleix després d'un conflicte bèl·lic, hi ha vencedors i vençuts, i aquesta pau mai és duradora ni està aparellada amb la justícia, el vencedor imposa condicions al vençut que pretén deixar-lo sotmès. En altres escrits del Nou Testament també trobem textos importants amb relació a la pau. En la carta als romans, Pau afirma que el Regne de Déu és qüestió de justícia i de pau i cal cercar el que porta la pau i edifica la comunitat (Rm 14,17.19), i a la carta als Gàlates ens diu que els fruits de l'Esperit Sant són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat i fidelitat. Cal treballar per la pau arreu, però no una pau buida sinó plena de drets, justícia i amor. Els cristians i també persones d'altres religions i creences, hem de treballar per aquesta pau. Si hi ha raons per la guerra, més raons hem de trobar per la pau.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Detalls del papa Francesc

La grandesa, sovint, es mesura en els petits detalls, que acostumen a passar desapercebuts. Figures tan emblemàtiques com Jesús i Maria als evangelis deixen caure aquestes perles d’humanitat i tendresa que impacten qui les observa. Maria, a les noces de Canà, s’acosta a Jesús per dir-li: «No tenen vi». Intervé perquè la parella que celebra el casament no hagi de sentir vergonya per la manca de vi i pugui continuar gaudint de la festa. Jesús, quan retorna la vida a la filla de Jaire, en veure que els pares estan atònits contemplant el miracle, els diu que li «donin menjar». Tocar de peus a terra, saber llegir les necessitats, ser concrets...
General

El llegat del papa Francesc: l'esperança

El món s'acomiada del papa Francesc, després de gairebé dotze anys de pontificat. Els professors de l’ISCREB Jaume Flaquer i Manu Andueza, a través del blog de Cristianisme i Justícia, han volgut retre homenatge a un papa que ha marcat una època. Flaquer sintetitza el seu magisteri en quinze conceptes clau, com la misericòrdia, l’ecologia integral, la fraternitat i l'Església en sortida, mentre que Andueza ofereix un testimoni emocionat del seu impacte personal i comunitari.