General

Religions i pau

La història de les religions està plena de conflictes i violència per imposar-se les unes sobre les altres, tot i que ja no és com en altres temps, encara es donen a molts llocs del món. Malgrat tot, des de les diferents religions es parla i es demana molt sovint la pau, com per exemple, en un acte que cada any se celebra a la plaça sant Jaume de Barcelona durant la setmana per la pau Arcadi Oliveres organitzada per Justícia i Pau.

En aquest acte, tot un seguit de religions i conviccions diverses expressen desitjos de pau, però això no fa que la violència de diverses formes, exercida per persones o pobles en nom de les religions, desaparegui. Continua present a molts llocs del món. Es pot dir, que s'utilitza la religió per justificar atacs i guerres que amaguen altres interessos, però si no es fa un pronunciament enèrgic contra la violència, la religió n'esdevé còmplice.

La pau no és una situació o estat que es doni al marge de la dinàmica vital global. La pau no és només absència de situacions violentes sinó que és presència de condicions necessàries i imprescindibles per tal que sigui una realitat duradora i benèfica per a tothom. A l'Escriptura, en els escrits dels profetes de l'Antic Testament i els salms la pau plena, no la que es pacta entre bel·ligerants, es relaciona amb la justícia (Is 9,5-6), i amb la fidelitat i l'amor (Sl 85, 11-12), per tant, la pau necessita una conversió profunda amb generositat, compromís i esforç.

La pau amb justícia, fidelitat i amor requereix una mirada ampla que abasti tot el món. Quan vivim en un entorn agradable i gaudim de tranquil·litat, ens fa la sensació que tot va bé i que la pau és un fet. Però les necessitats i les injustícies continuen presents al món, gran part de la humanitat pateix tota mena de mals, guerra, falta d'aliments, persecució i injustícies, i és expulsada de casa seva barrant-li el pas per trobar un lloc on viure més plenament. Sempre que hi hagi alguna guerra en algun lloc del món d'alguna manera ens concerneix i molt més en els temps actuals en què la globalització ha creat connexions en l'àmbit mundial. Mentre no hi hagi justícia i drets per a tothom, creure que vivim en pau és una actitud curta de vista que ens allunya de viure seriosament i profunda el nostre compromís cristià.

El Papa Joan XXIII demanava tenir una nova mirada vers la humanitat des de l'evangeli: "Hem de defensar en tot i abans que tots els drets de la persona humana i no solament de l'Església catòlica. No és l'Evangeli que canvia. Som nosaltres que comencem a entendre'l més bé... cal reconèixer els signes dels temps i mirar més enllà".

Tal com diu el Papa Joan XXIII hem d'entendre millor l'Evangeli, i seguir Jesús en les seves actituds i paraules. Les benaurances, en les que Jesús ens diu com hem d'anar construint la nostra vida cristiana, precisament els qui treballen per la pau, Déu els anomenarà fills seus (Mt. 5,9) i a (Lc 6,22 ss) més que treball per la pau insisteix en l'amor a tothom i sobretot a l'enemic. A l'evangeli de Joan en el seu discurs de comiat Jesús, amb la promesa de l'Esperit Sant, ens dona la pau: "Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo nous la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s'asserenin * i no temin".(Jn 14,27), i quina és la pau que Jesús ens dona, en primer lloc, ens demana no tenir por, asserenar el cor per saber-nos acompanyats i estimats per Déu.

La pau que dona el món, habitualment s'assoleix després d'un conflicte bèl·lic, hi ha vencedors i vençuts, i aquesta pau mai és duradora ni està aparellada amb la justícia, el vencedor imposa condicions al vençut que pretén deixar-lo sotmès. En altres escrits del Nou Testament també trobem textos importants amb relació a la pau. En la carta als romans, Pau afirma que el Regne de Déu és qüestió de justícia i de pau i cal cercar el que porta la pau i edifica la comunitat (Rm 14,17.19), i a la carta als Gàlates ens diu que els fruits de l'Esperit Sant són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat i fidelitat. Cal treballar per la pau arreu, però no una pau buida sinó plena de drets, justícia i amor. Els cristians i també persones d'altres religions i creences, hem de treballar per aquesta pau. Si hi ha raons per la guerra, més raons hem de trobar per la pau.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.
General

L’ascesi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.