Espai de trobada

Receptes de tardor

Redacció

L'ISCREB, mitjançant les iniciatives del seu Espai de Trobada, promou la relació i l'amistat de persones vinculades a l'institut. Durant el curs, es fan diverses propostes que fomentaran la interacció entre professors, alumnes, exalumnes, lectors, col·laboradors
seguidors, amics...

En el mes de novembre, hem demanat que qui volgués ens fes arribar receptes típiques de la tardor. Hi ha qui les escriu, hi ha qui les recomana d'altres cuiners. Agraïm en especial la col·laboració de: Lucas Bou; Maria Carreño; Jesús Caum; Gràcia Caum; Núria Caum; Jesús Gallegos; Ariana Jaques; Martina Monfort; Eduardo Santos. A partir dels vostres enviaments, en resulta aquest receptari.

Esperem que les gaudiu i que siguin de bon profit en el que queda d'estació. Recordem que l'hivern no arriba fins al 21 de desembre, tot i que ara s'estigui parlant més de Nadal que de fer castanyes.

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

L’inconscient com a pont cap al sagrat

Amb motiu del 25è aniversari de la publicació de L’inconscient, casa de Déu?, Josep Otón revisita la tesi central que va inspirar aquell primer llibre: l’inconscient actua com una mediació essencial en l’experiència espiritual. Aquesta idea, lluny de l’espiritualitat immediata del misticisme pur o del reduccionisme crític que veu la fe com un fenomen estrictament psicològic, obre un camí intermedi per comprendre la dimensió interior de l’ésser humà.
General

El risc de l’Iran: I si s’unissin els conflictes d’Ucraïna-Rússia, Iran-Israel i Xina-Taiwan?

Article aparegut a Cristianisme i Justícia Israel no està atacant l’Iran per garantir la seva pròpia seguretat, sinó per assegurar que, amb seguretat, pugui continuar amb la neteja ètnica a Gaza i a Cisjordània. Fa temps que ha renunciat a qualsevol solució dialogada amb els palestins. Després d’haver debilitat Hezbollah, neutralitzat Hamàs i amb la caiguda de Bashar al-Assad a Síria, era massa temptador intentar acabar (definitivament?) amb el règim de l’Iran.