Espai de trobada

Receptes de tardor

Redacció

L'ISCREB, mitjançant les iniciatives del seu Espai de Trobada, promou la relació i l'amistat de persones vinculades a l'institut. Durant el curs, es fan diverses propostes que fomentaran la interacció entre professors, alumnes, exalumnes, lectors, col·laboradors
seguidors, amics...

En el mes de novembre, hem demanat que qui volgués ens fes arribar receptes típiques de la tardor. Hi ha qui les escriu, hi ha qui les recomana d'altres cuiners. Agraïm en especial la col·laboració de: Lucas Bou; Maria Carreño; Jesús Caum; Gràcia Caum; Núria Caum; Jesús Gallegos; Ariana Jaques; Martina Monfort; Eduardo Santos. A partir dels vostres enviaments, en resulta aquest receptari.

Esperem que les gaudiu i que siguin de bon profit en el que queda d'estació. Recordem que l'hivern no arriba fins al 21 de desembre, tot i que ara s'estigui parlant més de Nadal que de fer castanyes.

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Diploma d'especialitat universitària

Éssers malèfics i malalties: simbologia i psicologia de l’origen dels mals a l’Antiga Mesopotàmia

A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.