Espai de trobada

Què fas per cuidar del planeta?

Aquest estiu, l’ISCREB proposa un espai de trobada on es proposa escriure sobre com prenem cura de la Terra.

Certament, no hi ha planeta B, fa temps que ho sabem. I al nostre país plou poc. L’estiu, amb els seus dies àrids i secs, se’ns presenta com a una estació perfecta per preguntar-vos: quines petites coses feu per cuidar de la “casa comuna”?

En deu línies, comparteix amb esperança i optimisme les teves accions. Poden participar alumnes, professors i qualsevol persona interessada en aquesta iniciativa. Només cal enviar un correu a comunicació@iscreb.org. Hi ha temps fins al 15 de setembre.

Aquesta proposta ens permetrà aprofundir, enriquir la nostra mirada, compartir inquietuds. L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona té, entre d’altres, aquest mateix objectiu: promoure el diàleg entre la fe i la cultura.

 

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Diploma d'especialitat universitària

Éssers malèfics i malalties: simbologia i psicologia de l’origen dels mals a l’Antiga Mesopotàmia

A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.