General

Què en serà de nosaltres després de la mort?

Antoni Bosch Veciana, a la secció d’opinió de l’Arquebisbat de Barcelona en què col·labora l’ISCREB, reflexiona sobre l’esperança cristiana a l’article titulat Què serà de nosaltres després de la mort?

Segons Bosch Veciana, el cristianisme es pot definir com la religió de la confiança. Aquesta confiança s’expressa a través de les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat, que són inseparables i es manifesten en cada acció cristiana autèntica. Creure és confiar en Déu, esperar és confiar en la seva acció futura, i estimar és confiar en la força transformadora de l’amor diví.

L’autor adverteix que una vida cristiana equilibrada requereix la integració d’aquestes tres virtuts. Posa un exemple extrem per il·lustrar-ho: si algú espera amb entusiasme l’èxit d’un projecte immoral, com ara un camp de concentració, sense fe ni amor, aquest desig pot generar un mal radical.

Bosch Veciana subratlla que l’amor té una dimensió eterna, ja que “Déu és amor” (1 Jn 4,8.16). Per això, la vida cristiana no només mira el present, sinó que s’orienta cap a la plenitud futura: la vida eterna en Déu, que és font de l’autèntica felicitat o benaurança. Aquesta plenitud no s’ha de reservar només per al més enllà; ha de començar a viure’s ja aquí a la Terra.

La pregunta sobre què serà de nosaltres després de la mort —la mateixa que planteja el papa Francesc en el número 21 de la butlla del Jubileu Ordinari de 2025 (Spes non confundit, Rm 5,5)— és clau per entendre el sentit de la vida cristiana. Bosch conclou que l’esperança cristiana abasta tant la nostra vida com la nostra mort, i que el cel comença quan vivim des de la fe, l’esperança i l’amor.

Antoni Bosch convida a redescobrir la confiança com a força que dona sentit a tota l’existència cristiana. Aquesta confiança no és ingènua ni abstracta, sinó profundament encarnada en una vida que creu, espera i estima, tant en allò quotidià com en el misteri últim de la mort. En temps d’incertesa, aquesta visió ofereix un horitzó de plenitud que ja comença a gestar-se aquí i ara.

Llegir article

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.
General

L’ascesi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.