General

Què en serà de nosaltres després de la mort?

Antoni Bosch Veciana, a la secció d’opinió de l’Arquebisbat de Barcelona en què col·labora l’ISCREB, reflexiona sobre l’esperança cristiana a l’article titulat Què serà de nosaltres després de la mort?

Segons Bosch Veciana, el cristianisme es pot definir com la religió de la confiança. Aquesta confiança s’expressa a través de les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat, que són inseparables i es manifesten en cada acció cristiana autèntica. Creure és confiar en Déu, esperar és confiar en la seva acció futura, i estimar és confiar en la força transformadora de l’amor diví.

L’autor adverteix que una vida cristiana equilibrada requereix la integració d’aquestes tres virtuts. Posa un exemple extrem per il·lustrar-ho: si algú espera amb entusiasme l’èxit d’un projecte immoral, com ara un camp de concentració, sense fe ni amor, aquest desig pot generar un mal radical.

Bosch Veciana subratlla que l’amor té una dimensió eterna, ja que “Déu és amor” (1 Jn 4,8.16). Per això, la vida cristiana no només mira el present, sinó que s’orienta cap a la plenitud futura: la vida eterna en Déu, que és font de l’autèntica felicitat o benaurança. Aquesta plenitud no s’ha de reservar només per al més enllà; ha de començar a viure’s ja aquí a la Terra.

La pregunta sobre què serà de nosaltres després de la mort —la mateixa que planteja el papa Francesc en el número 21 de la butlla del Jubileu Ordinari de 2025 (Spes non confundit, Rm 5,5)— és clau per entendre el sentit de la vida cristiana. Bosch conclou que l’esperança cristiana abasta tant la nostra vida com la nostra mort, i que el cel comença quan vivim des de la fe, l’esperança i l’amor.

Antoni Bosch convida a redescobrir la confiança com a força que dona sentit a tota l’existència cristiana. Aquesta confiança no és ingènua ni abstracta, sinó profundament encarnada en una vida que creu, espera i estima, tant en allò quotidià com en el misteri últim de la mort. En temps d’incertesa, aquesta visió ofereix un horitzó de plenitud que ja comença a gestar-se aquí i ara.

Llegir article

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Cursos

Un curs innovador aposta per una espiritualitat sana per enfortir les institucions

Barcelona acollirà a partir d’octubre de 2025 un curs formatiu que convida a repensar el lideratge i el funcionament institucional des d’una perspectiva espiritual. El programa, titulat "Els beneficis d’una espiritualitat sana per al bon funcionament de les institucions", és organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), amb la col·laboració de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) i busca donar als participants, eines per integrar valors profunds en entorns professionals.
General

Les malalties de l'ànima i els seus remeis

Quan algú està apurat, sent una amenaça greu o es troba en perill de mort, demana socors i crida SOS. Aquestes sigles provenen de l’expressió anglesa Save Our Souls [Salveu les nostres ànimes]. El desig d’aconseguir seguretat, d’esquivar el perill i, en darrera instància, de conservar la vida es resumeix en aquest crit d’angoixa. En un món secularitzat, potser es posaria l’accent en la salvació del cos, perquè l’ànima evoca una dimensió no només psicològica, sinó també espiritual.