General

Publicació del 5è número de la Revista Horitzó

Ens complau presentar el 5è número de la revista Horitzó. Ciències de la religió. Seguim compromesos en aportar elements per a la reflexió que ajudin a comprendre més profundament la realitat que vivim des de les ciències de la religió.

En aquesta ocasió, donem molt de protagonisme a la força expressiva de les diverses arts a l’hora de fer una aproximació a les recerques existencials humanes. Així, Ignasi Roviró aporta l’anàlisi de la pintura de l’Anunciació de Robert Campin, del Tríptic de Mérode, en el qual el visible, l’invisible i l’espai simbòlic esdevenen, junts, la narració del sagrat. En Joan Grimalt proposa un recorregut pel procés de subjectivització com a teoria del rubato musical que acompanya amb referències molt expressives de la literatura, els altres arts i la filosofia. En el camp de la literatura, Gabriel Magalhâes desenvolupa l’estudi de l’espiritualitat de Benito Pérez Galdós a la llum de l’espiritualitat contemporània. Finalment, Montserrat Camps Gaset ofereix una relectura de la pandèmia com a metàfora del mal moral tot basant-se en exemples literaris del s. XX que il·luminen la realitat viscuda recentment amb la COVID-19.

Aquesta mirada a la pandèmia es complementa i dialoga amb l’article de Sergi Grau, que explora les metàfores emprades pels grecs a les pandèmies dels segles als s. VI i V. a.C. i evidencia com ens poden ajudar a interpretar la COVID-19. La revista es completa amb tres aportacions que aborden temes ben actuals. Patrice Chocholski presenta la tasca feta pel grup d’investigadors, teòlegs i historiadors de diferents països “el Misteri d’Israel” que cerquen requalificar el poble d’Israel com a veritable interlocutor de Déu amb vista a poder avançar en el diàleg amb el judaisme. Francesc Bellauví aporta la seva reflexió per tal de contribuir a bastir un nou paradigma cultural respectuós amb la geosfera: la geoètica.

Finalment, Ezequiel Mir ha realitzat la primera traducció al català de l’article clàssic de Louis Beirnaert, Introducció a la Psicoanàlisi freudiana de la religió. Ens sembla una bona manera de contribuir al  coneixement de l’obra freudiana. Agraïm a tots els autors el fet d’obrir perspectives ben enriquidores, així com als autors que aporten les recessions d’obres recents que creiem que són interessants a tenir en compte i, finalment, al consell de redacció per la seva dedicació a fons perdut.

Llegir aquí tota la revista

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Detalls del papa Francesc

La grandesa, sovint, es mesura en els petits detalls, que acostumen a passar desapercebuts. Figures tan emblemàtiques com Jesús i Maria als evangelis deixen caure aquestes perles d’humanitat i tendresa que impacten qui les observa. Maria, a les noces de Canà, s’acosta a Jesús per dir-li: «No tenen vi». Intervé perquè la parella que celebra el casament no hagi de sentir vergonya per la manca de vi i pugui continuar gaudint de la festa. Jesús, quan retorna la vida a la filla de Jaire, en veure que els pares estan atònits contemplant el miracle, els diu que li «donin menjar». Tocar de peus a terra, saber llegir les necessitats, ser concrets...
General

El llegat del papa Francesc: l'esperança

El món s'acomiada del papa Francesc, després de gairebé dotze anys de pontificat. Els professors de l’ISCREB Jaume Flaquer i Manu Andueza, a través del blog de Cristianisme i Justícia, han volgut retre homenatge a un papa que ha marcat una època. Flaquer sintetitza el seu magisteri en quinze conceptes clau, com la misericòrdia, l’ecologia integral, la fraternitat i l'Església en sortida, mentre que Andueza ofereix un testimoni emocionat del seu impacte personal i comunitari.