Màster

Presentació del llibre «El pelegrinatge ecumènic. Del Vaticà II als nostres dies»

Redacció - CPL

El dijous, 13 d’abril, a les 18:30 hores, a la sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona, ha tingut lloc la presentació del llibre titulat El pelegrinatge ecumènic. Del Vaticà II als nostres dies, de Mn. Antoni Matabosch, una síntesi breu de com han evolucionat els esforços per assolir la unitat visi­ble de les principals confessions cristianes dividides des de fa segles. El llibre forma part de la col·lecció Emaús, del Centre de Pastoral Litúrgica. La presentació comptarà amb les intervencions de Josep M. Romaguera, president del Centre de Pastoral Litúrgica; Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; Ruth Giordano, pastor de l’Església Evangèlica Unida i el mateix autor. Podeu recuperar aquí la ponència:

Al llarg dels segles s’han donat greus trencaments de la unitat cristiana (les Esglésies orientals el segle V, Esglésies ortodoxes el segle XI, i la Reforma Protestant el segle XVI). En l’obra del Dr. Matabosch s’estudia l’evolució de les Esglésies dividides vers la unitat que Crist volgué per a la seva Església, des de 1965, amb la finalització del Concili Vaticà II i la IV Assemblea del Consell Mundial de les Esglésies (Upsala, 1968), fins a l’actualitat (X Assemblea del CME  a Karlsruhe, 2022). Aquesta obra pretén aportar una síntesi de com han evolucionat els esforços per assolir la unitat visible de les principals confessions cristianes. Durant aquests    gairebé seixanta anys, el moviment ecumènic ha assolit molt bones fites. De fet, el gruix del missatge cristià és bàsicament comú a gairebé totes les Esglésies i constitueix un bon i  sòlid punt de partida per endegar i cosir els temes en disputa que van provocar les divisions. El moviment ecumènic cap a la unitat avança, malgrat el que molts puguin pensar. El mandat de Jesús «que tots siguin u» es va assolint. Aquest és el missatge del llibre que presentem.

L’autor

Antoni Matabosch i Soler (1935) és prevere de Barcelona. És doctor en teologia, llicenciat en periodisme i història contemporània i diplomat en ecumenisme. També és catedràtic emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual va ser degà durant deu anys i professor convidat a la Universitat Catòlica de Lisboa i a la de Montreal. Entre altres càrrecs, ha estat Delegat de Pastoral Universitària, delegat general d’apostolat seglar, i delegat d’economia, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses (ISCREB), president de la Fundació Joan Maragall, un dels responsables del Parlament de les Religions i membre catòlic en el Grup de Treball Estable de Religions (GTER).

Com a autor, ha publicat una vintena de llibres i centenars d’articles, entre els quals destaquem Roger Garaudy i el redescobriment de l’home total, Liberación humana y unión de las Iglesias, Divorci i Església. Estat de la qüestió, El cristianisme en una societat plural, Cuarenta años de ecumenismo, Societat plural i el repte de les religions, Ecologia integral i supervivència i El Consejo Mundial de Iglesias (1910-2021). Hacia la unidad perdida.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

‘L’Odissea’ de Nolan, una font d’inspiració

Que Christopher Nolan és un gran cineasta ja queda ben clar. N’hi ha prou amb esmentar tres peces notables d’aquest director per demostrar-ho: Memento (2000), Interstellar (2014) o Oppenheimer (2023). Amb aquesta bona fama, ara s’ha atrevit amb una obra major, portar a la pantalla L’odissea d’Homer.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.