Preparats per a un nou curs

06 de septiembre 2021

Estem preparant un nou curs a l’ISCREB. Tot i les circumstàncies en les quals ens trobem, i prenent les mesures de seguretat convenients, comencem tant els estudis presencials com els virtuals.

Oferiem estudis en Ciències Religioses com el Batxillerat, el Grau o la DECA. També màsters com el de Diàleg Interreligiós, ecumènic i cultural o el d’Autoconeixement, Transformació emocional, i cosmovisió espiritual. No faltaran els Diplomes d’Especialista com el de Mitologia i Simbologia o el de d’Estudis en Sant Tomàs d’Aquino. Per descomptat, també comptarem amb els cursos de Formació permanent per a Mestres i professors de religió, i els cursos bàsics de Bíblia i Fet Religiós, o el curs preparatori d’accés a la universitat per a majors de 45 anys.

Informació i matrícula curs 2021-22

Si necessiteu més informació podeu posar-vos en contacte amb la Secretaria de l’ISCREB.

c/ Diputació, 231 08007 Barcelona. t. 934 541 963,  

secretaria@iscreb.org,   secretaria_virtual@iscreb.org,  www.iscreb.org

Període de matrícula curs 2021-22:

Estudis presencials: del 2 al 24 de setembre de 2021

Estudis Virtuals:del 2 al 28 de setembre de 2021

 

Inauguració del Curs Acadèmic 2021-2022

Dijous 14 d’octubre de 2021, a les 7 del vespre.

Sala d’actes del Seminari Conciliar de Barcelona (c/ Diputació, 231 - 08007 Barcelona).

Presidit per Mons. JAVIER VILANOVA PELLISA, bisbe auxiliar de Barcelona

Pronunciarà la lliçó inaugural el Dr. Gaspar Mora sobre el tema:

“La ‘Caritat Política’ a l’encíclica Fratelli Tutti del Papa Francesc”

Gaspar Mora (Sant Andreu de Llavaneres, 1939) és doctor en teologia moral i professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual va ser vicedegà i degà-president. És també professor jubilat de Moral de l’amor i la sexualitat a l’Institut Superior de Ciències Religioses. És autor, entre altres obres, de Reflexions sobre l’estatut de la moral cristiana (1983), Eutanàsia (1988), Ètica sexual (1992),  Què és ser cristià? (2004) i La vida cristiana. Teologia moral fonamental (2004). Amb La marginació: dolor, mirall i repte va obtenir el premi Joan Maragall de l’any 1996.

Finalment, es lliuraran els diplomes als qui, havent acabat els estudis, han sol·licitat la tramitació dels títols de diplomat/ada o de llicenciat/ada.

 Vídeo resum

A través d’aquest vídeo podreu veure tota la nostra oferta formativa resumida en imatges

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La religió i el jogo bonito

Una gran part de la població mundial viu pendent de la fase final del mundial de futbol que s’està jugant a Nord-Amèrica. Un esdeveniment que va molt més enllà d’una pilota, una extensió considerable de gespa tallada al mil·límetre i uns pals fent forma de rectangle amb una xarxa tensa darrera. El futbol és molt més que un esport, es vulgui o no es vulgui, ja que conté una enorme dimensió política: només cal veure les piulades extorsionadores de Donald Trump o els articles de dubtosa qualitat periodística i ètica de Mariano Rajoy. Però encara es podria dir més, el futbol, altrament, consisteix en una religió benèvola, com deia Vázquez Montalbán. Bé, això de benèvola, malauradament, es va perdent amb els anys, però és flagrant que ambdós aspectes antropològics s’abracen.
Màster

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa: transmissió de les savieses espirituals i el seu valor per a la convivència

La Biblioteca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL de Barcelona ha acollit aquest dilluns 13 de juliol la presentació del vuitè document del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya, que analitza com s’articulen els llegats de sentit en una societat cada cop més plural.