General

Pasqua… riu d’aigua fresca

Cada any, en cada cicle litúrgic, els cristians celebrem la Pasqua de Jesús mort i ressuscitat. I la celebrem a l’inici de la primavera, quan els arbres, les flors, el ocells reviuen de nou amb els seus colors i els seus cants. “Exultin de joia tots els àngels... i sonin els tambors i les guitarres... la terra s’omple d’alegria... “  diu el cant de Kairoi “Pregó Psqual”.

I és que la Pasqua és com un riu d’aigua fresca i cristal·lina que brolla de l’interior de les muntanyes Un riu  d’aigua transparent: les seves aigües reguen els arbres i sembrats, inunden els camps, omplen els pantans i s’adollen la set de la humanitat.

La litúrgia cristiana utilitza el símbol de l’aigua per recordar-nos  que som pelegrins assedegats d’aigua viva i recorda que l’aigua del nostre baptisme ens ha purificat i rentat i sacia la nostra set. Podem dir com la samaritana de Sicar: “Senyor, doneu-nos d’aquesta aigua”.

La Pasqua de Jesús és una alenada d’aire que renova l’atmosfera. Es com un ventijol suau que refresca el nostre cos i el nostre cor i on podem escoltar la veu de Déu.

La Pasqua de Jesús  és també la nostra Pasqua. No podem renunciar-hi. Seria com “un suïcidi creient”, en paraules de Cristina Inogés Sanz,  perquè seria renunciar a allò més humà  de l’ésser humà, a la nostra vulnerabilitat i impotència de Déu i ens fabricaríem un Déu a la nostra imatge. Seria renunciar a la frescor i transparència, a l’atractiu del missatge cristià, a la seva llibertat i novetat.

Però com podem viure la Pasqua? La Pasqua es viu en la realitat de cada dia. Enmig de la vida ordinària podem ser persones d’esperança. Tenim motius per desesperà però la fe en Crist ressuscitat suscita en el nostre interior un desig de sentit i d’esperança fins hi tot en aquelles situacions on no trobem motius per esperar. Sí, la Pasqua ens interpel·la a ser testimonis d’esperança. I l’esperança en sosté però també hem de sostenir-la. 

Tal com diu San Pau en 1Cor 15, tota la vida  humana i també la mort, estan il·luminades per la vida, mort i resurrecció de Jesús, a través de l’Esperit que va ressuscitar Jesús. L’Esperit de Déu no va deixar Jesús en la sepultura de la mort. Es Ell qui va remoure i esmicolar la pedra del sepulcre. Així també, l’Esperit de Déu, pot trencar les nostres pors, els nostres murs, les nostres situacions de mort, els nostres dubtes i fer brollar en nosaltres un riu d’aigua viva. Escoltem per un moment la pregunta de Jesús, cristià que celebres la Pasqua ¿ho creus tot això?. “Senyor, augmenta la meva fe”.

El Papa Francesc ens va donar una recepta molt senzilla, no visquem la Pasqua amb cara de “cogombres amb vinagre”.  I tornant al Pregó Pasqual podem dir ben fort: Que comenci en tu germà, la festa, amb un himne de lloança al teu Senyor, perquè el foc ha arribat al nostre cor i la llum il·lumina els teus camins. [...] Canteu cançons de primavera , d’esperança en un món que està arribant (encara que no ho sembli). I que callin totes les paraules perquè Crist és viu al teu costat”.

Maria, Mare de l’Esperança i Misericòrdia ens acompanyi en aquest camí de Pasqua i ens ajudi a ser testimonis de l’esperança  enmig d’un mon que plora per la violència de les bombes i lluita per la pau i la justícia.
 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La setmana santa: el llegat de Jesús

De vegades em passa, sí, ho reconec, sense voler-ho ni buscar-ho se’m remou el cor, se’m desvaneix la pau interior… i fins i tot se’m reafirma la convicció de ser totalment vulnerable. Potser a tu, que estàs llegint aquestes paraules, també t’ocorre… Quan, per exemple, m’envadeixen sentiments pessimistes per les notícies que escolto, les guerres, les injustícies socials, justificades, fins i tot, de portes enfora; comportaments institucionalitzats que evidencien profundes incoherències, egoismes i manca de sentit comú.
General

Adéu a Jürgen Habermas: gran filòsof de la democràcia i gran europeu

L’òbit de Jürgen Habermas (1929-2026) marca la fi d’una era en la intel·lectualitat europea. Referent de l’Escola de Frankfurt i mestre de la raó comunicativa. Recuperem les claus del seu llegat en la defensa d’una democràcia que, sense ser religiosa, sap reconèixer el potencial de veritat de les tradicions de fe.