Paraules de consol en la mort d’un ésser estimat

30 de novembre 2020

La pandèmia que patim ha posat de manifest, d’una manera diàfana, la nostra vulnerabilitat. Hi ha múltiples epifanies de la vulnerabilitat, però la mort és la més tràgica, la més expressiva.

Som vulnerables. Estem exposats a tota mena d’inclemències, tenim la pell fina i ens ferim.

La vulnerabilitat es manifesta de múltiples maneres, en la malaltia, en la fatiga, en el dolor, en la decrepitud però, particularment, en la mort. També hi ha, però, epifanies de la vulnerabilitat que no havíem previst en el decurs de la vida i que xoquen, frontalment, contra les nostres expectatives com la desgràcia, la ruïna o el fracàs.

Diu Job (30, 26-27): “Jo esperava el bé, i ha vingut el mal; comptava amb la llum, i ha vingut el foscant; les meves entranyes bullen sense parar, se m’han presentat els dies de misèria.”

Som, vulguem o no, ferits per la vida. Hi ha ferides tangibles que deixen traça en la pell, però n’hi ha d’intangibles que dibuixen cicatrius en l’ànima.

Cada ferida, com diu el poeta, mostra la pèrdua d’una branca. Viure és perdre, deixar enrere, acomiadar-se, però també és guanyar, començar, saludar. Amb tot, el que deixa ferides és perdre.

La mort dels éssers estimats ens fereix. És la pitjor pèrdua que podem experimentar. Algú únic i irrepetible se n’ha anat per sempre més i ha deixat un buit immens. No és un buit físic; és emocional. Aquesta buidor no es pot omplir amb cap objecte, ni amb cap persona.

No podem preveure el que ens depara el futur. Vivim suspesos en un fil d’incertesa, però el que sabem, amb certesa, és que som vulnerables i que hem de tenir cura de l’ànima i del cos perquè no es malmetin.

Podem ser ferits en sentit passiu, però també podem ferir els altres en sentit actiu. Prendre’n consciència és bàsic en l’art de consolar, perquè ens exigeix ser extremament cautelosos amb el que fem i diem.

Tinguem cura del que diem i del que deixem de dir, del que fem i del que deixem de fer, de cadascun dels nostres moviments, perquè les ànimes ferides no experimentin més dolor del que ja senten. Viure curosament per no ferir els altres és un signe d’empatia.

Hi ha ferides que cremen molt de temps, però n’hi ha que ens obren els ulls i ens permeten veure clar, d’una llambregada, la densitat de la vida i el lloc que ocupem en el cosmos. Aquestes ferides ens fan una mica menys ignorants i arrogants.

La mort d’un ésser estimat ens fereix. Les ferides que traça en la pell de l’ànima són diverses i és difícil de representar-les en un mapa conceptual, perquè estan entortolligades com un feix de cireres. No és possible separar-ne una i deixar-la al marge sense arrossegar-ne tres més.

Quan mor un ésser estimat irromp una tempesta d’emocions tòxiques. Emergeix la culpa, la ràbia, la tristesa, també la impotència, la sensació d’indiferència, i, molt sovint, el sentiment de soledat i de desassossec.

En aquest petit llibre, escrit des del cor, apamem, a poc a poc, aquest vast territori.

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La religió i el jogo bonito

Una gran part de la població mundial viu pendent de la fase final del mundial de futbol que s’està jugant a Nord-Amèrica. Un esdeveniment que va molt més enllà d’una pilota, una extensió considerable de gespa tallada al mil·límetre i uns pals fent forma de rectangle amb una xarxa tensa darrera. El futbol és molt més que un esport, es vulgui o no es vulgui, ja que conté una enorme dimensió política: només cal veure les piulades extorsionadores de Donald Trump o els articles de dubtosa qualitat periodística i ètica de Mariano Rajoy. Però encara es podria dir més, el futbol, altrament, consisteix en una religió benèvola, com deia Vázquez Montalbán. Bé, això de benèvola, malauradament, es va perdent amb els anys, però és flagrant que ambdós aspectes antropològics s’abracen.
Màster

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa: transmissió de les savieses espirituals i el seu valor per a la convivència

La Biblioteca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL de Barcelona ha acollit aquest dilluns 13 de juliol la presentació del vuitè document del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya, que analitza com s’articulen els llegats de sentit en una societat cada cop més plural.