Màster

Nou postgrau d’Estudis Junguians i simbologia a l’ISCREB: cap a una hermenèutica psicològico-simbòlica amb Ànima

La interrelació entre simbologia i la Psicologia Analítica és connatural. Segons C. G. Jung, la nostra ment capta la realitat a partir del nostre imaginari, creat tant per les nostres experiències vitals com per tot l’entrellat d'arquetips, que de manera espontània emergeix del nostre inconscient. 

És suficient posar atenció als nostres somnis per adonar-nos que la nostra ment s’expressa simbòlicament: crea relats que il·lustren les nostres pors, esperances, potencialitats amagades, reflexions i intuïcions… a través d'imatges. Doncs així com hi ha somnis personals, també n’hi ha de col·lectius, i aquests són els grans somnis, els mites. Els somnis col·lectius ens poden ajudar moltes vegades a entendre els individuals, i viceversa. Seria un gran desaprofitament que la psicologia contemporània o l’anàlisi sociològica, amb l’excusa de rigor científic, no usés aquesta saviesa connatural per entendre què els passa a les persones adolorides per malalties psíquiques i psicosomàtiques, o desconcertades davant les seves noves situacions vitals. 

Ja hi ha una intuïció i una saviesa popular, a vegades menyspreades, que pouen en aquesta font que és l’imaginari de l’inconscient, però els professionals de la salut mental i els analistes culturals necessiten un utillatge teòric, i de l’experiència de persones que durant molts d’anys han acompanyat pacients i grups socials, a descobrir l’arrel dels seus malestars, i les
potencialitats que empenyen a la individuació o a la identitat dels pobles. 

C.G. Jung temia els projectes socials i polítics que tendien a valorar de tal manera la col·lectivitat, la uniformitat, que anul·laven l’originalitat de cada individu en concret. De la mateixa manera hi ha projectes col·lectius que amb l’excusa de l’eficàcia poden menysvalorar l’originalitat de les minories culturals.  El terme individuació, que és la tendència a la plenitud i la totalitat a la qual cada persona aspira, vol recuperar aquesta originalitat. No té res a veure ni amb el solipsisme egoista, ni amb la recerca de la perfecció, sinó en “esdevenir un mateix”. “Siau qui sou”, proclamava el poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera, al poema Als joves, el 1905. És la gran aspiració que tenia el moviment romàntic que sorgí a Alemanya a finals del s. XVIII, i que ha influït la societat actual més del que estem disposats a acceptar. És a través de la col·laboració conscient entre individualitats, que es creen grups que poden ser autèntiques comunitats, amb tensions, és cert, però que són veritables organismes vius, no grups formats per autòmats, que poden funcionar, però que han perdut l’ànima.

Conèixer la biografia de C.G.Jung és tenir com amic i company de professió una personalitat genial, amb totes les seves llums i ombres, però que arriscà, descobrint nous camins. En els seus escrits trobem una síntesi del pensament filosòfic occidental i científic del moment, obert, no sense un discerniment, a les noves corrents espirituals orientals, a l'alquímia, i la mística de
tots els temps, onades de noves idees que posaven en contacte Europa amb espiritualitats que revaloraven la interioritat, el sentiment, les visions, i tot el que rebutjava el cientifisme positivista de la seva època, que per tot veia superstició i obscurantisme. La relació entre Jung i Freud, a vegades apassionada, altres conflictiva, que descobrim en la seva correspondència, planteja problemes i temes encara actuals pels qui volen entendre la ment humana amb tota la seva complexitat. 

La perspectiva simbòlica de la Psicologia Analítica, no només proporciona una metodologia per entendre millor que és la salut i la malaltia psíquiques: és una nova manera d’entendre la realitat que ens ajuda a entendre el significat dels somnis, l’imaginari dels moviments socials i de la política, de l’art, dels escrits alquímics, dels relats folklòrics, dels contes de fades, dels mites, dels ritus i de les religions… tot això no de manera reduccionista sinó de manera fenomenològica i antropològica, tenint en compte l’humus de les matrius culturals de què formen part i respectant el que se’ns escapa. El postgrau d’Estudis Junguians i simbologia és un tornar la psicologia a les humanitats, i contribuir al fet que els psicòlegs siguin també uns humanistes en l’exercici de la psicologia. C.G. Jung deia que calia una psicologia amb Ànima: amb sentiment, amb cor, pel que fa a la natura de la qual nosaltres provenim, “on ens movem, vivim i som”. 

Quan necessitem que ens atengui un cirurgià el que volem és que sigui competent i no li tremoli el pols, però quan algú ha d’acompanyar-nos en el viatge de conèixer-nos més a nosaltres mateixos, de fer-nos veure les nostres fragilitats sense que ens espantem, volem tenir a prop una persona amb tacte i amb ànima, culta, sàvia i experimentada en el desxiframent de la lògica pròpia de l’inconscient. No necessitem tant un tècnic, o algú que no només estigui al corrent dels nous corrents psicoterapèutics, sinó que ens agradaria trobar algú que conegui la complexitat de la ment. 

Tot això, va més enllà de la neurociència o la dimensió biològica del nostre cervell; seria tirar el nen amb l’aigua de la banyera si menystinguéssim la fecunditat intel·lectual que va suposar el descobriment de la psicoanàlisi, o els escrits sapiencials de tots els temps; el psicòleg integral i integrador cal que “sàpiga treure del seu cofre joies noves i velles” (com diu el passatge evangèlic) perquè sabem que el que cura en l’anàlisi, sovint, no és tant el fet de saber uns coneixements teòrics sinó sobretot la saviesa i la relació que s’estableix entre l’analista i el pacient.  

Vindrà un dia que no ens acontentarem que ens acompanyi algú que no hagi fet ell mateix un coneixement profund de la seva personalitat i que no conegui la dinàmica pròpia de l’inconscient, ens sentirem més segurs si el psicoterapeuta ha experimentat en pròpia carn que és haver passat una anàlisi: que hagi après a identificar les projeccions, dialogant amb les imatges que venen de l’inconscient, descobrint la funció inferior del mateix caràcter per tal de conèixer les mateixes fragilitats, integrant potencialitats personals amagades. 

No hi ha dos processos personals iguals, però sí que hi ha un estil, una manera d’acompanyar, de dialogar en la trobada analítica, que és propi de la tradició de la Psicologia Analítica, i que nosaltres volem transmetre, d’alguna manera, en la seva part teòrica, en aquest postgrau. De la mateixa manera, l’estudiós de la cultura i de la societat, a la manera dels savis del Cercle Eranos, anirà més enllà de les estadístiques i de les estructures socials, per intentar copsar l’esperit del temps i com aquest es va articulant a través de l’anàlisi de l’imaginari social. 

Altres notícies
General

Cyril Hovorun: "La guerra a Ucraïna ha accentuat les tensions entre diferents grups religiosos"

L'arximandrita ucraïnès Cyril Hovorun, de la University College Stockholm, ha participat en la segona edició del Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura amb la ponència Eye-witnessing the Destruction of Churches in Ukraine. 
Màster

La Jornada sobre el Baròmetre de religiositat. Reflexions sobre identitats, educació i polítiques públiques

El dijous 30 de juny al matí l'Institut d'Estudis Catalans va acollir la Jornada de presentació dels resultats del Baròmetre per la religiositat i la gestió de la seva diversitat 2023, organitzada per la Direcció General d'Afers Religiosos i l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya.
General

El perquè d'una visita

Els textos bíblics, sovint, són polièdrics. Admeten diversos nivells de profunditat i permeten òptiques diferents i hermenèutiques diverses. La narració de Lluc corresponent a la visita de Maria a Elisabet (1,39-56), que inclou el cant del Magnificat, s’ha acostumat a interpretar en la majoria dels autors com un acte de servei i disponibilitat cap a la seva cosina, que afrontava la maternitat en edat avançada. Sense negar aquesta interpretació, ens podem apropar al text d'una altra manera, que trobo més suggestiva.