Notícies

El pròxim 30 de gener se celebra el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, una data que s'està celebrant des de 1964 i que commemora el traspàs de Mahatma Gandhi. I precisament, una de les frases més conegudes d’aquest ésser humà tan inspirador que fou Gandhi diu així: “No hi ha camí cap a la pau; la pau és el camí”. És a dir, per a les tradicions orientals no es tracta només de tenir pau, sinó de ser pau. 

L'ISCREB ha celebrat la seva segona trobada presencial per als estudiants que segueixen el curs en la modalitat virtual. En aquestes jornades es reflexiona de forma oberta sobre diversos temes. En aquesta ocasió, hem parlat de la recerca de les espiritualitats actuals. De la mateixa manera, el professor Juan Pastor ha parlat sobre "Els símbols en els somnis". Aquí recuperem la ponència. 

Glòria Barrete, directora de Catalunya Religió, entrevista a Mònica Santín, professora del seminari sobre iconografia a l'ISCREB, per reflexionar sobre l'iconografia del Crist de Dalí. L'any 1950, Salvador Dalí visita el monestir carmelita de l'Encarnació a Àvila, on el pare Bruno Froissart li mostra un dibuix de Crist crucificat de sant Joan de la Creu. A partir d'aquesta imatge i dels somnis de Dalí, l'artista pinta 'el Crist'.

El temps de Nadal i post Nadal està farcit d'espais i moments, en especial l'espai de la Paraula de Déu, que il·luminen el present i el futur del Sant Poble de Déu que camina pels camins d'aquesta humanitat adolorida i plena de contrastos que sacsegen els nostres somnis i ens ajuden a despertar si és que encara tenim capacitat per despertar-nos i alçar-nos.

Els savis d'Orient buscaven el nen, més enllà de si mateixos. En canvi, moltes propostes avui d'autorrealització encoratgen els nous cercadors en la bombolla del mateix ego, concentrant les seves energies en el propi melic. Es genera així un sentiment de superioritat i d'aristocràcia espiritual, mancada de senzillesa i humilitat. La prova del cotó per conèixer la veritat del treball i del creixement personal rau en l'amor als altres i en la capacitat de transformar-se en do per als demés.

Redactar la carta als reis amb temps i valorar el desig d'una cosa o altra, pot ser d'allò més interessant i amb gran valor pedagògic. Renunciem a algunes coses. Sabem que algunes ens seran donades i altres no. Demanem amb il·lusió però sense exigències i pensant també en els altres. Pensem que els Reis duen regals, però també es donen als altres. Són persones importants, savis que deixen les seves tasques i emprenen un camí, deixant les seves ocupacions per anar i fer una cosa més valuosa, que els demana tota l'atenció.