General

Fer-nos dignes de pau

És possible la pau avui? Com podem ser constructors de pau? Què puc fer jo per la pau? Com puc aturar la guerra?

Són preguntes que es fa un company que viu a Sirià en la zona d’Aleppo on la població va ser bombardejada i on conviuen un grup de cristians i musulmans compromesos en l’ajuda a famílies, ancians, joves, infants víctimes de la guerra, on cada dia els voluntaris es trobem amb l’experiència  de la violència i la necessitat de repartir un tros pa i d’esperança entre moltes boques famolenques.

Avui, moltes altres preguntes ens fem. Algunes sense una resposta immediata o des de la impotència de no poder donar soluciones reals. Aquesta senzilla reflexió ens pots ajudar a mantenir l’esperança  i a sentir-nos solidaris d’un mon global que a les palpentes cerca la justícia i la pau enmig de forces destructores.

Al llarg de la història de l’Església no han deixat de ressonar  crides constants a construir la pau, a ser portadors de pau.  Fins hi tot, en alguns moments de la història, la comunitat cristiana ha caigut en els paranys de la guerra. I enmig de violències i contratemps, sempre han ressonat les paraules de Jesús “la pau sigui amb vosaltres. No tingueu por…” És la salutació del Crist ressuscitat.

La pau comença per un mateix quan som capaços de reconèixer en l’altre a un ésser humà i no a un enemic. Es un compromís personal d’estimar i respectar l’altre.. Viure en una actitud de pau interior és un desafiament enmig de tensions que es generen en el nostre cor. En el fons de nosaltres mateixos es mouen forces contradictòries que ens empenyen a actuar d’una determinada manera. Cal estar atents i pacificar el nostre interior.  En aquest sentit la pau és un regal, un do, que cal desitjar, cercar i acollir. Com ens diu el Salm 33: “Busca la pau, procura aconseguir-la”.

Si el nostre cor viu en pau, transmetrem pau. Això no vol dir que no visquem tensions d’un dia ordinari i que en alguna ocasió surti la ràbia  i l’odi que portem amagats. Lluny de ser un mal per a un mateix, si  sabem acceptar aquestes reaccions obscures i fer-les conscients ens podran ajudar a ser constructors de pau i arquitectes de ponts.

Un segon desafiament pot ser portar la pau a les nostres relacions quotidianes. Ens adonem que  les persones ens agredim fàcilment amb paraules o de fet: assassinats, violències, abusos, insults…  Viure unes relacions noves és un desafiament constant.  Relacions basades en l’escolta, el diàleg i el respecte. El Sínode sobre la sinodalitat ens planteja la “conversió de les relacions”.  Ens es molt necessari pacificar les nostres relaciones, veure al qui tinc al costat en el metro, en  l’autobús, a la meva casa, al veí de l’escala, en el treball, una persona que té una dignitat i és digne de respecte.

En tercer lloc, la pau és un desafiament mundial. Estem en plena escalada armamentista, en una nova carrera d’armaments. Les nacions més poderoses i els grups de poder s’enfronten fins a la mútua destrucció. Les nacions s’estan armant. I aquest procés armamentista  el paguem entre tots en impostos i en vides humanes. El Papa Lleó XIV ens demana una “pau desarmada i desarmant, humil i perseverant. Aquesta pau prové de Déu que ens estima a tots de manera incondicional”. La pau mundial no es pot  fonamentar en la por al qui té més armes  per dominar amb violència i força.

El camí de la pau és el diàleg. En un mon polaritzat, l’Església està cridada a construir ponts de diàleg: ser un instrument de reconciliació oferint espais de reconciliació, facilitar l’acollida a formes diferents d’entendre i veure la realitat, fomentar el diàleg i l’encontre entre les persones. Cal comprometre’s en una cultura del diàleg i de l’escolta.

Estem vivint en un món de molta mobilitat humana. Persones que han  de marxar del seu país i deixar casa, família i en molts casos el propi treball. Busquen una altra realitat millor. Els qui ja ens trobem bé on estem i ho tenim gairebé tot hauríem de mostrar una actitud d’acollida. Em sembla que l’acollida, la integració per part del migrant i la responsabilitat dels governants fent una bona gestió dels fluxos migratoris son tres actituds que contribuirien a millorar las possibles tensions que sorgeixen i ajudar a construir un ambient de pau, serenor i convivència.

Tots i totes estem cridats a ser missatgers de pau, profetes de bones notícies i d’esperança enmig d’una realitat social tan complexa i difícil de gestionar, on les necessitats són tantes.

La reflexió sobre la pau que estem fent en aquest curs ens ajudi a ser persones dignes de pau.

La PAU del Crist Ressuscitat ens acompanyi.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Inici de curs 2026-27 a l’ISCREB

Amb l’arribada del setembre, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) inicia el curs acadèmic 2026-27. Volem donar la benvinguda a tots els estudiants, tant als que comencen la seva formació amb nosaltres com als que continuen el seu camí en el coneixement i el diàleg entre fe i cultura.
General

Recomanacions de pel·lícules i sèries per l'estiu

Aquest estiu, l'ISCREB, amb la voluntat de compartir propostes culturals entre tota la comunitat, ha convidat el professorat a recomanar una pel·lícula o una sèrie que els evoqui l'estiu o que considerin especialment significativa per a aquestes vacances. Les respostes dibuixen un mosaic ben divers, amb històries que conviden tant a la reflexió com al gaudi, l'humor o l'entreteniment.