General

Només l'amor té l'última paraula

Nadal any 2023. Sentiment general d'impotència davant les guerres que esquitxen la geografia mundial. Víctimes i més víctimes. Retallades dels drets humans, sense contemplacions. Polarització política que genera ambients tòxics. Els rics, cada vegada més rics. Els pobres, cada vegada més pobres. El poder no s'atura davant de res. Exerceix el seu domini amb total impunitat. Es transforma en abús despietat en múltiples situacions. Sorgeix la convicció entre la gent senzilla que no es pot fer res. El sistema serveix sempre als mateixos i oprimeix sempre els altres. L'ecologia espiritual resulta irrespirable. Queda una petita escletxa. Cal aprofitar-la.

Nadal any 0. El poder invasor imposa un cens. Un matrimoni jove ha de recórrer a peu més de 160 quilòmetres. La dona, embarassada, està a punt de donar a llum. El viatge és un risc. Quan arriba el moment, lluny de la seva llar, no troben ni tan sols lloc a l'hostal. La mare infanta el nen en un camp de pastors, que són els primers en alegrar-se. Maria i Josep suporten les vel·leïtats del poder dominant. Més tard tindran la visita de tres cercadors vinguts d'Orient per conèixer el nen. Les amenaces d'Herodes es transformen en mort. Per això, fugen del poder despòtic i s'exilien a Egipte, país del qual no coneixen ni la llengua ni els costums. El poder, en totes les seves formes més variades, perseguirà Jesús al llarg de la seva vida. Enfrontaments continus, conspiració, acusacions falses, judicis amagats, manipulació de masses, passió i, després de rentar-se les mans, condemna de mort en creu sota el poder de Ponç Pilar, com diu el Credo de Nicea. Jesús no s’arronsa. El poder, ho pot gairebé tot, però no té l'última paraula. El poder no té escrúpols a matar, però Jesús està disposat a morir. La seva mare està al peu de la creu. La resurrecció és el triomf sobre el poder, exercit impúdicament. Quan el poder no està al servei de l'amor, és corrupció. Fa olor a podrit.

Nadal és l'opció de Déu per fer-se present al món sense plegar-se als capricis del poder, especialment quan el seu exercici afecta els més pobres i senzills. Aquesta és l’escletxa que ens queda. Aquesta és l'esperança, que s'alimenta pel fet de tenir Jesús entre nosaltres. Només l'amor té l'última paraula. El meu desig és que no sucumbim davant els embats del poder, sinó que visquem a impulsos de l'amor. Per això, sense complexos i amb alegria, et desitjo «Bon Nadal». És a dir, contempla, sense presses i en silenci, el nen al costat dels seus pares i, com resa Teilhard de Chardin, «adora i confia».

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.
General

L’ascesi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.