General

Mort dels innocents (Mt 2,16-18)

El relat de la matança dels innocents reflecteix la crueltat que va acompanyar Herodes durant la seva vida. Per exemple, va fer matar alguns dels seus fills perquè tenia por que li usurpessin el seu tron. El fet que Flavi Josep no esmenti la matança de nens a Betlem ordenada per Herodes i que no tinguem cap més font que la corrobori, fa que no hi hagi manera de saber la historicitat del relat. Tanmateix, i crec que de manera encertada i assenyada, en els últims cent anys d’estudis bíblics i teològics s’ha posat l’accent en la teologia i en la vessant catequètica dels relats, sense oblidar el context històric i les referències històriques que hi puguin haver.

Mateu vol deixar-nos clar que les autoritats jueves rebutgen Jesús de Natzaret des del seu naixement. Rebuig que persisteix fins a la seva passió. No és casual que a Mateu 2,13 Herodes vulgui «matar» Jesús i que a Mateu 27,20 es faci servir el mateix verb (ἀπόλλυμι), quan els grans sacerdots i els notables volen fer «matar» Jesús. Com gairebé sempre succeeix, cal llegir altres episodis de la Bíblia per trobar el significat d’un text concret. En la narració de la mort dels innocents ressona el relat del faraó quan va donar l’ordre de matar els nens hebreus acabats de néixer (Èxode 1,16) per por a que el poble hebreu es fes nombrós i, pel que ens diu el context global del llibre de l’Èxode, perquè Moisès no sobrevisqués. També es pot relacionar amb l’exili d’Assíria (722 aC), quan en el verset 18 es diu que se senten els plors de Raquel (Jeremies 31,15), que va ser enterrada prop de Betlem (Gènesi 35,19 i 48,7), per la caiguda del regne del nord i la conseqüent captivitat a Assíria. Segons els especialistes també es podria referir a l’exili de Babilònia (Jeremies 40,1). Tots aquests relats fan referència a actuacions injustes dels homes contra altres homes, que són esmenades per la intervenció del Senyor.

Per dissort, avui la crueltat d’homes contra altres homes innocents continua. Dolor i injustícia que tenen com a origen l’anhel d’una minoria per tenir més i ser més. Morts d’innocents en les pasteres i a les tanques fronteres. Homes, dones i, sobretot, nens en condicions deplorables en camps de refugiats. Multituds d’innocents que moren de fam. I cada vegada és més nombrós el número de marginats que no tenen el mínim per viure dignament en les nostres ciutats. Tanmateix, perseverem en l’esperança i la confiança en el Senyor. Déu va intercedir pel poble d’Israel davant dels poderosos imperis d’Egipte i d’Assíria o Babilònia. També va actuar en favor de Jesús, el seu Fill, i va aturar els plans d’Herodes. Déu protegeix els pobres, els febles, els perseguits... El pla salvífic i universal de Déu continua, no s’atura malgrat els obstacles que hi posem els homes.

Altres notícies
General

Cap a un conflicte global

La visió del papa Francesc davant dels conflictes actuals va fer que el 8 de gener pronunciés un discurs davant els membres del Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu: «El món està sent travessat per un creixent nombre de conflictes que lentament transformen el que he definit moltes vegades com a "tercera guerra mundial a pedaços" en un veritable i propi conflicte global.»
Jornada presencial

Ecologia, Bíblia i Antropologia

L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) es complau a anunciar la primera jornada presencial del segon semestre, dirigida expressament als alumnes de Batxillerat, Llicència i DECA primària. No obstant això, aquest acte és obert i de lliure accés a totes les persones interessades en la temàtica "Ecologia, Bíblia i Antropologia".
Llicenciatura

La paraula viva de Déu

A la tercera jornada de teologia d’aquest curs, al Seminari Diocesà de Ciutadella (Menorca), Marc Mercadé, professor de filosofia i religió, va parlar sobre el tema “La paraula viva de Déu”, oferint una reflexió sobre la Dei Verbum, un dels documents del Concili Vaticà II.