General

Mor el papa Francesc

Redacció

El papa Francesc ha mort aquest dilluns 21 d’abril a les 7.35 hores a la Casa Santa Marta, al Vaticà. La notícia ha estat comunicada pel cardenal camarlenc Kevin Joseph Farrell mitjançant un videomissatge oficial. Amb la seva partida, l’Església catòlica acomiada una figura fonamental del segle XXI, coneguda per la seva proximitat, senzillesa i defensa constant dels més vulnerables.

“A les 7.35 d’aquest matí, el bisbe de Roma, Francesc, ha tornat a la casa del Pare. Tota la seva vida ha estat dedicada al servei del Senyor i de la seva Església”, ha expressat Farrell en un missatge ple de respecte i gratitud. També va destacar el seu compromís incansable amb els valors evangèlics, la justícia social i la fraternitat universal.

El diumenge 20 d’abril, només un dia abans de la seva mort, el Papa es va aparèixer en públic per darrera vegada al balcó central de la Basílica de Sant Pere per impartir la benedicció Urbi et Orbi, en el Diumenge de Pasqua de l’Any Jubilar 2025. Tot i que el missatge va ser llegit per Monsenyor Diego Ravelli a causa del delicat estat de salut del Pontífex, Francesc va saludar breument els fidels amb un sentit “bon dia i bona Pasqua!” i va recórrer la plaça de Sant Pere en el papamòbil. Va ser un moment profundament emotiu, viscut amb alegria per milers de pelegrins, sense saber que seria el seu comiat.

En el seu missatge pasqual, el Papa va fer una crida contundent a la pau en zones en conflicte com Gaza, Ucraïna, Síria, el Caucas Meridional i diversos països africans. Va reclamar el cessament de les armes, l’enviament d’ajuda humanitària i l’alliberament d’ostatges. També va advertir sobre l’augment preocupant de l’antisemitisme i va reiterar que la pau no serà possible sense un veritable desarmament i un compromís renovat amb la dignitat humana i la solidaritat global. “L’amor ha vençut l’odi. La llum ha vençut la foscor”, proclamava el missatge llegit en nom seu.

Francesc havia rebut l’alta mèdica el passat 23 de març, després de passar 38 dies ingressat a l’Hospital Gemelli de Roma per una infecció respiratòria que va derivar en una pneumònia bilateral. Des d’aleshores, es trobava en convalescència a la seva residència vaticana. La seva mort ha commogut el món, que l’acomiada com un pastor proper, ferm en la fe i testimoni incansable de l’esperança cristiana.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Jornada presencial

Nicea, 1.700 anys després: quan la teologia es troba amb la política

L’any 325, a la ciutat de Nicea, es va celebrar el que seria el primer concili ecumènic de la història cristiana. Hi van assistir entre 200 i 280 bisbes, convocats per l’emperador romà —Constantí— que encara no havia rebut el baptisme. Ara fa 1.700 anys d’aquell esdeveniment i la professora NúriaMontserrat Farré ha volgut revisar-ne el significat i la transcendència en una conferència recent, oferint una mirada històrica, teològica i crítica d’aquest moment fundacional per a la doctrina i l’estructura de l’Església.
General

Antoni Matabosch celebra noranta anys fidel a la vocació ecumènica

El passat 15 de maig, el teòleg i sacerdot Antoni Matabosch va celebrar el seu norantè aniversari envoltat de familiars, amics i membres de la comunitat cristiana, en una missa d'acció de gràcies a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. La celebració va tenir lloc a les vuit del vespre, en un ambient senzill però profundament emotiu, i va evidenciar la petjada que aquest home de fe ha deixat al llarg de les darreres dècades, també en el món acadèmic i ecumènic.