General

Mor el papa Francesc

Redacció

El papa Francesc ha mort aquest dilluns 21 d’abril a les 7.35 hores a la Casa Santa Marta, al Vaticà. La notícia ha estat comunicada pel cardenal camarlenc Kevin Joseph Farrell mitjançant un videomissatge oficial. Amb la seva partida, l’Església catòlica acomiada una figura fonamental del segle XXI, coneguda per la seva proximitat, senzillesa i defensa constant dels més vulnerables.

“A les 7.35 d’aquest matí, el bisbe de Roma, Francesc, ha tornat a la casa del Pare. Tota la seva vida ha estat dedicada al servei del Senyor i de la seva Església”, ha expressat Farrell en un missatge ple de respecte i gratitud. També va destacar el seu compromís incansable amb els valors evangèlics, la justícia social i la fraternitat universal.

El diumenge 20 d’abril, només un dia abans de la seva mort, el Papa es va aparèixer en públic per darrera vegada al balcó central de la Basílica de Sant Pere per impartir la benedicció Urbi et Orbi, en el Diumenge de Pasqua de l’Any Jubilar 2025. Tot i que el missatge va ser llegit per Monsenyor Diego Ravelli a causa del delicat estat de salut del Pontífex, Francesc va saludar breument els fidels amb un sentit “bon dia i bona Pasqua!” i va recórrer la plaça de Sant Pere en el papamòbil. Va ser un moment profundament emotiu, viscut amb alegria per milers de pelegrins, sense saber que seria el seu comiat.

En el seu missatge pasqual, el Papa va fer una crida contundent a la pau en zones en conflicte com Gaza, Ucraïna, Síria, el Caucas Meridional i diversos països africans. Va reclamar el cessament de les armes, l’enviament d’ajuda humanitària i l’alliberament d’ostatges. També va advertir sobre l’augment preocupant de l’antisemitisme i va reiterar que la pau no serà possible sense un veritable desarmament i un compromís renovat amb la dignitat humana i la solidaritat global. “L’amor ha vençut l’odi. La llum ha vençut la foscor”, proclamava el missatge llegit en nom seu.

Francesc havia rebut l’alta mèdica el passat 23 de març, després de passar 38 dies ingressat a l’Hospital Gemelli de Roma per una infecció respiratòria que va derivar en una pneumònia bilateral. Des d’aleshores, es trobava en convalescència a la seva residència vaticana. La seva mort ha commogut el món, que l’acomiada com un pastor proper, ferm en la fe i testimoni incansable de l’esperança cristiana.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
General

L’amor no és consol, és llum

La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.