De l’1 al 3 de juliol de 2025, el Monestir de Montserrat ha acollit la XIX edició del Curs de Coneixement Interreligiós, dedicat enguany al confucianisme i el daoisme. Amb el títol Religions i pensament a la Xina, el curs ha ofert una immersió profunda en les arrels, l'evolució i les expressions contemporànies d’aquests corrents espirituals i filosòfics. La iniciativa ha estat impulsada per l'ISCREB i el DIM, en col·laboració amb la Fundació Abadia de Montserrat 2025.

El curs ha estat conduït pel Dr. Manel Ollé, professor titular d’estudis xinesos a la Universitat Pompeu Fabra i docent al Màster en Diàleg Interreligiós de l’ISCREB. Amb una mirada transversal i una gran capacitat pedagògica, Ollé ha combinat l’anàlisi acadèmica amb una sensibilitat vivencial, obrint espais per al diàleg entre tradicions. El programa ha inclòs sessions sobre figures fundacionals com Confuci i Laozi, així com pràctiques com el ritualisme xamànic, la cosmologia correlativa i el Qigong.

Preguntat sobre el principal repte d’aquesta proposta formativa, Ollé ha explicat: “El repte ha estat, d'una banda, fer-ho prou clar i concret, en un programa intens i concentrat, perquè s'entengui tot sense avorrir. He abordat el tema des de la religió, la mitologia, la història, el pensament, l'art i la literatura... i fins i tot des de l'experiència corporal que aquests corrents encarnen.”

El marc incomparable de la Sala Sant Maur, a la vuitena planta de l’hostatgeria del monestir, ha afavorit la reflexió i l’experiència interior. Amb un horari intensiu i una convivència marcada pel silenci i el respecte, el curs ha esdevingut una oportunitat única per aproximar-se a la saviesa oriental des d’una perspectiva oberta i rigorosa.

En relació amb el diàleg entre aquestes tradicions i la contemporaneïtat, Ollé ha destacat: “La concepció del món que comparteixen aquests corrents, com un procés en canvi constant, s'ajusta molt bé al present i ens pot ajudar a moure'ns-hi. El confucianisme ens ofereix una reflexió moral introspectiva i un sentit de pertinença comunitària —de formar part d'una família, d’un lloc, d’un país—, que pot ser valuós ara que, en construir la individualitat, ens hem quedat força sols. El sentit de la natura i de l'harmonia amb el cosmos del taoisme, així com la seva aposta per la intuïció i per arrelar-se en la simplicitat, també ens poden aportar molt.”

Finalment, el professor ha subratllat l’entusiasme dels participants: “En general, he gaudit molt de l'interès genuí tant dels qui ja coneixien aquests temes com dels qui intentaven encaixar les noves peces amb el que ja sabien. Al final de cada sessió hem fet uns minuts de pràctiques d’harmonització de la respiració i moviment lent de Qigong, i tothom ho ha acollit amb interès i alegria.” I ha conclòs amb un desig: “A l’altra banda del món hi ha visions que no són tan llunyanes ni diferents a les que aquí hem tingut. Entrar-hi en contacte ens pot ajudar a repensar-les i a viure-les amb més claredat i amb una vivència personal més autèntica.”