Estem davant una obra que la seva lectura ens desperta interès, afecte i comprensió de l'Església en el moment actual, amb les seves llums i ombres i amb els seus reptes de futur que són els del món d'avui: la justícia social, la terra-planeta, les migracions, la pau mundial, etc.

L'autor, Andrea Ricardi, fundador de la Comunitat de Sant'Egidio i prestigiós historiador del món contemporani i de les religions, reflexiona sobre la crisi del cristianisme avui i a la vegada planteja una sèrie de qüestions sobre la vitalitat i credibilitat de l'Església. L'Església pot emmalaltir, però pot morir? L'Església està en crisi? Pot desaparèixer el cristianisme? Com ens afectaria? Com renovar les estructures eclesials actuals o fer-ne néixer de noves? En aquest llarg hivern vocacional que estem vivint, naixeran brots primaverals? Són preguntes que provoquen a la fe i a la praxi cristiana.

L'autor està convençut que la crisi no és el final, sinó una oportunitat de purificació i d'obrir-se al futur amb noves energies, de renéixer sense caure en el parany de voler tornar a èpoques passades. Cal mirar endavant i descobrir nous horitzons. L'Església està cridada a ser una petita llum i un signe de la misericòrdia i tendresa de Déu. L'acció solidària, la recerca de la justícia, la fraternitat universal, la cura de la terra, són fites indispensables en la seva missió evangelitzadora.

El llibre comença amb una imatge simbòlica i significativa: l'incendi de la Catedral de Notre-Dame de París. A partir d'aquest fet dramàtic per la societat francesa i per als cristians i persones d'arreu del món, més per la part Occidental, es planteja una reflexió de caràcter històric i sociològic sobre la crisi en l'Església i en la societat contemporània. Aquesta situació no és solament un problema dels cristians i de l'Església catòlica, s'expandeix a altres confessions religioses i situacions que viu la humanitat: "No hi ha res segur en la història. Ni per l'Església. Els fidels creuen en la institució divina (de l'Església) del fundador, però viuen la fragilitat i la precarietat de la història" (pg. 24 de la traducció en castellà). Europa viu en una cultura del declivi i en moltes comunitats cristianes i institucions religioses es respira aire de preocupació pel futur.

El lector pot continuar llegint sobre la situació de l'Església a Europa i els diferents estils de pontificats amb S. Joan XXIII, S. Pau VI, S. Joan Pau II, Benet XVI i Papa Francesc. Cadascú amb les seves peculiaritats i estils personals i segons el moment històric.
La pandèmia ha marcat la vida de les persones i també de les religions amb normes que restringeixen el culte. D'aquesta realitat també ens en parla el llibre i de com han sorgit formes diferents de culte que van de la presència a la realitat virtual. Certa preocupació, no exempta d'interrogants, per la celebració de l'Eucaristia i els sagraments que demanen presència.
L'autor conclou la seva reflexió que un món cristià en transició està naixent i destaca com a possibles causes els canvis culturals, la globalització, els moviments migratoris i de refugiats, la crisi de valors que es dona en les nostres societats industrialitzades. En l'àmbit d'Església catòlica ens trobem amb esdeveniments que han posat en qüestió la credibilitat del cristianisme i de l'Església. Sorgeix la necessitat d'identitat amb els valors de la fe, el projecte de Jesús, la comunitat cristiana, l'ecologia, la justícia, la fraternitat

La pregunta final que ens planteja l'autor: hi ha futur? La resposta, tal com ens suggereix, "no està en una fórmula; és més aviat una xarxa de respostes, històries i camins per recórrer. Estem en una situació nova respecte al s. XX: el món, en globalitzar-se, ha canviat enormement" (pg. 233 de la traducció en castellà).

La lectura d'aquesta obra d'Andrea Riccardi que aprofundeix en la realitat cristiana i analitza amb rigor les diferents possibilitats de com sortint-se'n de la situació de crisi que ens afecta a tots amb més o menys mesura, no ens deixarà indiferents.