Escola de Campaners

L'ISCREB ha inaugurat el curs amb una conferència sobre el llenguatge de les campanes a Catalunya

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha celebrat l’acte inaugural del curs acadèmic 2024-2025 aquest dilluns, 14 d’octubre a les 19h, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona. La conferència inaugural ha anat a càrrec del professor Xavier Pallàs, impulsor i director de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, qui ha ofert la ponència titulada “El llenguatge de les campanes a Catalunya”.

En la seva intervenció, el professor Pallàs ha aprofundit en el valor històric i cultural de les campanes, “un element essencial del paisatge sonor català durant segles”. Des de la seva funció com a mitjà de comunicació comunitari fins al seu simbolisme espiritual, “les campanes han estat presents en la vida quotidiana, marcant els moments de treball, pregària, festa i dol”. No obstant això, l'electrificació i la modernització han afectat negativament la riquesa i diversitat dels tocs tradicionals.

El professor també ha fet esment a les diverses declaracions que han reconegut el toc manual de campanes com a patrimoni cultural, des de la declaració de la Generalitat de Catalunya el 2017 com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional, fins al reconeixement de la UNESCO el 2022 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. “Aquestes declaracions subratllen la importància de conservar aquest llenguatge sonor com a part del llegat cultural i religiós”, ha dit el professor.

Un patrimoni en perill de desaparèixer

Aquesta conferència, a més de posar en valor la funció social de les campanes, també ha servit per reflexionar sobre el futur d’aquest patrimoni sonor que, a Catalunya, es troba en una situació delicada. “La progressiva electrificació dels campanars ha uniformitzat els tocs, eliminant la diversitat i complexitat que els caracteritzava”, ha descrit Pallàs. El professor, alhora que ha exposat els reptes per conservar aquest llegat, també ha parlat de la seva tasca al capdavant de l'Escola de Campaners de la Vall d’En Bas, una iniciativa per formar nous campaners i restaurar aquesta tradició.

Un llegat per a futures generacions

El toc manual de campanes, amb la seva rica varietat de tècniques i usos, ha estat durant segles un mitjà de comunicació comunitària i un vincle espiritual amb la divinitat. “Preservar aquest patrimoni no només és important pel seu valor històric, sinó perquè constitueix un testimoni viu de la nostra identitat cultural”, ha fet notar Pallàs. Com diu el campaner i estudiós Jesús Martínez Casanellas: “Qui coneix, estima. Qui estima, protegeix”.

L’ISCREB convida tothom a participar en aquesta inauguració del curs, que promet ser una reflexió profunda sobre la necessitat de preservar i restaurar un patrimoni que ha estat clau per a la cohesió social i espiritual de les nostres comunitats.

 

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

El diàleg no és només un intercanvi d’idees

L’intercanvi de dons impulsat per l’Esperit Sant ens porta a prendre consciència que és un pilar fonamental del diàleg ecumènic. Perquè és allí on cada Església rep de l’Esperit allò que necessita per arribar a la plenitud de la veritat en Crist. Una plenitud que té el seu fonament en la recerca de la veritat i en l’experiència de la koinonia eclesial. 
General

La convivència entre tradició i automatització, tema central de la vuitena sessió del curs de campaners

L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques.