Amb motiu del 25è aniversari de la publicació de L’inconscient, casa de Déu?, Josep Otón revisita la tesi central que va inspirar aquell primer llibre: l’inconscient actua com una mediació essencial en l’experiència espiritual. Aquesta idea, lluny de l’espiritualitat immediata del misticisme pur o del reduccionisme crític que veu la fe com un fenomen estrictament psicològic, obre un camí intermedi per comprendre la dimensió interior de l’ésser humà. Ho desenvolupa en aquest article aparegut en el número de gener-juny 2025 de Razón y Fe. 

Otón proposa entendre l’inconscient no com un simple magatzem de pulsions reprimides, sinó com una realitat permeable on pot tenir lloc l’encontre amb la transcendència. Aquesta perspectiva permet dialogar tant amb expressions espirituals no confessionals com amb l’univers interior de pensadors, artistes i creients. En aquest sentit, l’autor mostra com aquesta mirada s’ha anat consolidant en textos oficials de l’Església i ha tingut continuïtat en la seva obra posterior.

Inspirat per autors com Rilke, Weil i Ricoeur, Otón va iniciar aquest projecte des de la necessitat vital d’expressar un procés interior profund. En les seves pròpies paraules, l’escriptura esdevingué un exercici de recerca, un espai per compartir intuïcions i vivències que, a poc a poc, es van anar transformant en una proposta teòrica: el pont entre psicologia profunda i mística cristiana. Així, va incorporar pensadors com Carl Gustav Jung i Viktor Frankl, que ofereixen una comprensió de l’inconscient com a escenari de revelació espiritual.

En aquest nou article, Otón reafirma que l’experiència espiritual pot contenir elements psíquics inconscients sense perdre autenticitat. Més encara, aquests factors poden actuar com a canals simbòlics que faciliten la trobada amb el sagrat. Com diu Paul Ricoeur, entre el secret i la manifestació hi ha la revelació. Així, el que l’inconscient oculta, també ho pot revelar, si sabem escoltar-lo amb discerniment.

Un dels punts més rellevants de l’actualització d’Otón és la referència a les Normes per procedir en el discerniment de presumptes fenòmens sobrenaturals publicades pel Dicasteri per a la Doctrina de la Fe el 2024. Aquest document subratlla que fins i tot les manifestacions aparentment sobrenaturals tenen lloc dins la psicologia humana, i que és aquí on cal buscar els criteris per valorar-les. La mediació psíquica, per tant, no desacredita el valor espiritual del fenomen, sinó que en forma part constitutiva.

Otón defensa que el discerniment és fonamental tant en la vida personal com en l’acompanyament pastoral. Allà on abans es veia un enemic a controlar (l’inconscient com a obscuritat), ara es pot descobrir un espai de trobada, encara que velada, amb Déu. El repte és superar tant el racionalisme escèptic com el sobrenaturalisme ingenu, i comprendre que, sovint, la presència divina s’amaga justament allà on no ens pensàvem: en els replecs més profunds de la mateixa interioritat.