General

L’Església i la sinodalitat

Sonia Febrer - Bisbat de Menorca

Lluís Agustí i Parrot, germà marista i professor de l’ISCREB, fa uns dies va oferir una xerrada a Menorca sobre “L’Església i la sinodalitat.” Sònia Febrer, periodista al Bisbat de Menorca,l'entrevista sobre la seva ponència. 

La sinodalitat és un procésnou o té una base eclesial de fa temps?

La sinodalitat no és nova d’avui. L’itinerari seguit és una realitat nova. Les primeres comunitats cristianes vivien un clima de sinodalitat (Actes 1, 12-14), els seus membres caminaven junts, hi havia un clima de participació i de compromís. Es tenia en compte els carismes i es vivia en comunió de pregària, missió i vida. Els Sants Pares de l’Església afirmaven que l’Església és sinodal. Els Concilis i Sínodes que s’han celebrat al llarg de la història de l’Església demostren que és una dimensió significativa per a l’Església. El Concili Ecumènic Vaticà II ens proposa un nou model d’Església de comunió i participació.  Podríem dir que té una base eclesial de llarga durada en el temps. Ara bé, en determinades èpoques s’ha oblidat i ara el Papa Francesc torna a reprendre la seva importància i la posa en valor. Tot un camí per fer.

Com fer que la sinodalitat sigui efectiva a les parròquies?

La sinodalitat sabem que és una manera de fer i de viure eclesials que implica un caminar junts. La parròquia és el lloc on es pot viure de manera intensiva aquesta actitud. Com? Afavorint el diàleg, l’escolta i la consulta; creant espais de participació i de missió; potenciant els consells pastorals, les comissions d’animació; distribuint responsabilitats i afavorint el compromís. Un aspecte actual és el treball en xarxa. Això suposa que hi hagi intercanvi i comunicació entre parròquies, experiències compartides, ajuda mútua, solidaritat en les necessitats, grups de pregària conjunts, trobades, la caritat i l’economia que siguin circulars...  És un camp molt ampli en què es poden donar iniciatives creatives.

Quina valoració fa d’aquest Sínode dels Bisbes (2021-2024)?

Encara estem en procés, per tant no ho podem valorar. Sí que puc dir que és una oportunitat i pot servir de revulsiu per a l’Església sencera perquè ens implica a tots. Remarcar també la participació del laïcat. Els laics han de jugar el seu paper en l’animació de les Comunitats. I cal deixar espai d’animació a tots els laics i laiques. Per això cal formació i discerniment. Subratllar la importància de la dona tant en la participació com en l’animació del procés sinodal. Segons unes dades aparegudes a Religió Digital, a Espanya el 70%  de  les més de 200.000 persones que han participat són dones repartides en 13.500 grups sinodals. Bon camí sinodal.

Altres notícies
General

Presentació del Manifest: “Per a una Teologia des de la Mediterrània"

La reflexió sobre el paper dels estudis de teologia resumida en aquest Manifest pren com a punt de partida la conferència del Papa Francesc a la Facultat de Teologia de Nàpols (2019) i les conclusions de la trobada de bisbes de la Mediterrània a Bari (2020). Un primer resultat d’aquests equips de treball són les Jornades que tindran lloc a Marsella entre el 18-22 de setembre de 2023 amb el títol “Una teologia que ve de la Mediterrània: la trobada com a lloc de revelació”. Serà en el marc d’aquestes jornades que es presentarà el Manifest “Per a una teologia des de la Mediterrània”.
General

Psicoanàlisi i fet religiós: necessitat de creure i ètica

El porvenir de una ilusión és prou singular, ja que s’hi manifesta una necessitat, per a Freud, d’afirmar el caràcter decididament irreligiós de la psicoanàlisi, i de declarar-se públicament a favor del declivi de la religió. És sobretot aquesta professió de «no fe» que ens ha interpel·lat i que fa d’aquesta tesina la pedra angular de la reflexió de Freud sobre el fet religiós
Màster

Nou postgrau d’Estudis Junguians i simbologia a l’ISCREB: cap a una hermenèutica psicològico-simbòlica amb Ànima

La interrelació entre simbologia i la Psicologia Analítica és connatural. Segons C. G. Jung, la nostra ment capta la realitat a partir del nostre imaginari, creat tant per les nostres experiències vitals com per tot l’entrellat d'arquetips, que de manera espontània emergeix del nostre inconscient.