General

L’Església i la sinodalitat

Sonia Febrer - Bisbat de Menorca

Lluís Agustí i Parrot, germà marista i professor de l’ISCREB, fa uns dies va oferir una xerrada a Menorca sobre “L’Església i la sinodalitat.” Sònia Febrer, periodista al Bisbat de Menorca,l'entrevista sobre la seva ponència. 

La sinodalitat és un procésnou o té una base eclesial de fa temps?

La sinodalitat no és nova d’avui. L’itinerari seguit és una realitat nova. Les primeres comunitats cristianes vivien un clima de sinodalitat (Actes 1, 12-14), els seus membres caminaven junts, hi havia un clima de participació i de compromís. Es tenia en compte els carismes i es vivia en comunió de pregària, missió i vida. Els Sants Pares de l’Església afirmaven que l’Església és sinodal. Els Concilis i Sínodes que s’han celebrat al llarg de la història de l’Església demostren que és una dimensió significativa per a l’Església. El Concili Ecumènic Vaticà II ens proposa un nou model d’Església de comunió i participació.  Podríem dir que té una base eclesial de llarga durada en el temps. Ara bé, en determinades èpoques s’ha oblidat i ara el Papa Francesc torna a reprendre la seva importància i la posa en valor. Tot un camí per fer.

Com fer que la sinodalitat sigui efectiva a les parròquies?

La sinodalitat sabem que és una manera de fer i de viure eclesials que implica un caminar junts. La parròquia és el lloc on es pot viure de manera intensiva aquesta actitud. Com? Afavorint el diàleg, l’escolta i la consulta; creant espais de participació i de missió; potenciant els consells pastorals, les comissions d’animació; distribuint responsabilitats i afavorint el compromís. Un aspecte actual és el treball en xarxa. Això suposa que hi hagi intercanvi i comunicació entre parròquies, experiències compartides, ajuda mútua, solidaritat en les necessitats, grups de pregària conjunts, trobades, la caritat i l’economia que siguin circulars...  És un camp molt ampli en què es poden donar iniciatives creatives.

Quina valoració fa d’aquest Sínode dels Bisbes (2021-2024)?

Encara estem en procés, per tant no ho podem valorar. Sí que puc dir que és una oportunitat i pot servir de revulsiu per a l’Església sencera perquè ens implica a tots. Remarcar també la participació del laïcat. Els laics han de jugar el seu paper en l’animació de les Comunitats. I cal deixar espai d’animació a tots els laics i laiques. Per això cal formació i discerniment. Subratllar la importància de la dona tant en la participació com en l’animació del procés sinodal. Segons unes dades aparegudes a Religió Digital, a Espanya el 70%  de  les més de 200.000 persones que han participat són dones repartides en 13.500 grups sinodals. Bon camí sinodal.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Un quart de segle connectats: celebrem la darrera trobada dels 25 anys de l'ISCREB virtual

L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) arriba al punt culminant de la celebració dels seus 25 anys de trajectòria en la modalitat virtual. El proper dissabte 16 de maig de 2026, tindrà lloc la darrera Jornada presencial d'aquest curs commemoratiu, una cita per cloure un any ple de records i agraïment. Tot i que la convocatòria està especialment adreçada als alumnes virtuals de la seu de Barcelona, l'esdeveniment és totalment gratuït i obert a qualsevol persona que vulgui compartir aquest moment històric amb la nostra comunitat educativa.
General

L’infinit en la diferència. Leibniz i la lliçó metafísica de la primavera

La primavera es presenta davant nostre no només com un fenomen meteorològic, sinó com la reiteració del miracle ontològic: el renaixement de la matèria. Sota la llum d’abril, el món sembla assajar, una vegada més, la seva capacitat de clausura i d’obertura, i ens brinda l’oportunitat de contemplar l’existència com un llenç en perpetu estat de gènesi. És, potser, l’escenari propici per recuperar un exercici d’observació que és, alhora, una lliçó de metafísica profunda, proposat per Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716).