Comencem a l’africana, amb un compte, per explicar-nos millor.

Una vegada, l’aranya y la mona varen construir les seves cabanes a prop d’un gran bosc. Tot acabant de construir-les, varen col·locar trampes per caçar. Al poc temps, en la trampa de l’aranya va quedar agafat un porc salvatge. L’aranya el portà a casa, el va matar i el va donar a la seva dona perquè el cuines. A les hores l’aranya digué al seu fill que anés a cridar a la mona.

Quan tots estaves asseguts al voltant d’una gran olla i la mona estava a punt de ficar la mà per agafar el primer bocí, l’aranya va dir:

-Ep!, amic, ensenya-m les mans.

Tan bon punt la mona els hi va ensenyar, l’aranya digué:

-Tens les mans brutes; així no pots ficar-les en la nostra olla. Ves a rentar-te-les.

I mentre la mona va anar a rentar-se les mans, l’aranya i la seva família es menjaren el porc. Al tornar la mona, no quedava res. La mona no va dir paraula, però tornà   a la seva cabana tot pensant.

Poc temps després, a la trampa de la mona va quedar atrapat un babuí. Després de matar-lo i cuinar-lo, la dona de la mona el posà en un gran bol. La mona ve fer arribar un missatge a l’aranya perquè s’unís a la festa. L’aranya va anar-hi tot seguit. Però tan bon punt anava a ficar la mà al bol, la mona va dir:

-Ep!, amic, ensenya-m les teves dents.

L’aranya els hi va ensenyar.

-Mentre les teves dents no estiguin tan netes com les meves –digué la mona- no podràs menjar amb nosaltres.

L’aranya va marxar tot corrent a rentar-se-les. Però mentre anava i tornava, la mona i la seva gent es menjaren el babuí. Quan va tornat l’aranya, el bol estava buit.

Nosaltres diríem: tal faràs tal trobaràs. Però en aquest conte de Sierra Leone s’obren portes a una nova comprensió. Certament els protagonistes estan triats amb molta cura: una mona i una aranya. Podem trobar un parella més desbaratada?. Però quina manera més pedagògica d’explicar el mal que pot fer, per exemple l’egoisme, la poca sinceritat amb el veí-proïsme, el mal que fa tractar d’enganyar als altres, els contra-valors del incivisme. I així tantes altres.

Tot això perquè siguem conscients que els valors que coneixem també els trobem a altres llocs si ens hi fixem una mica. Seran presentats amb diferent simbologia, de ben segur, però la recerca dels valors i és, son considerats també importants, tan que es mereixen un conte.

Tan bon punt ens atansem a la realitat africana hem d’acceptar amb senzillesa uns paràmetres que s’estructuren diferentment als nostres.

Ja que anem de contes, desvariem una miqueta, i preguntem-nos si podríem imposar la “Ventafocs” o el “Pinotxo” a d’altres cultures. Tot per a descobrir també la real presència de normes, valors i actituds, però expressades amb altres paraules.

Per això, sense fer-nos pesats, tenim que recordar una vegada més el valor de l’escolta i el coneixement per apropar-nos a les realitats de l’Àfrica. I ben cert que descobrirem aspectes sorprenents encara que d’arrancada parlem d’una mona i una aranya.