General

La novetat del regne de Déu en l'Evangeli de sant Marc: referència per al discerniment espiritual cristià

2021
José Santiago Jardón, alumne de l'ISCREB

Si en el cercador de la pàgina web de la Santa Seu s'introdueix el terme «discerniment» apareixen al voltant de mil resultats en documents del Magisteri Pontifici dels últims sis papes. Serveixin dos exemples del SP. Francesc per a assenyalar aquesta importància: 1r. El videomensaje amb motiu de la publicació del llibre de Miguel Ángel Fiorito sobre «Buscar i trobar la voluntat de Déu», amb aquestes paraules: «Segons el model de l'Evangeli, l'enfocament i la forma interior dels Exercicis, com diu Fiorito, consisteixen en l'acció interior de conèixer —a través del discerniment— “la voluntat divina sobre els temes rellevants de la nostra vida espiritual”». 2n. La finalització de la seva Carta Apostòlica Antiquum ministerium, demanant el do d'aquest discerniment per als dedicats al nou ministeri laical de l'Evangelista: «Que el discerniment dels dons que l'Esperit Sant mai deixa de concedir a la seva Església sigui per a ells el suport necessari a fi de fer efectiu el ministeri de Catequista per al creixement de la pròpia comunitat».2 Sent el discerniment una de les més rellevants accions del coneixement humà és, com veiem, pedra angular de l'obrar cristià, individual i eclesial. En aquesta tesina, per a una completa clarificació del seu objecte, ens referirem sempre al discerniment espiritual cristià.

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Diploma d'especialitat universitària

Éssers malèfics i malalties: simbologia i psicologia de l’origen dels mals a l’Antiga Mesopotàmia

A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.