Si en el cercador de la pàgina web de la Santa Seu s'introdueix el terme «discerniment» apareixen al voltant de mil resultats en documents del Magisteri Pontifici dels últims sis papes. Serveixin dos exemples del SP. Francesc per a assenyalar aquesta importància: 1r. El videomensaje amb motiu de la publicació del llibre de Miguel Ángel Fiorito sobre «Buscar i trobar la voluntat de Déu», amb aquestes paraules: «Segons el model de l'Evangeli, l'enfocament i la forma interior dels Exercicis, com diu Fiorito, consisteixen en l'acció interior de conèixer —a través del discerniment— “la voluntat divina sobre els temes rellevants de la nostra vida espiritual”». 2n. La finalització de la seva Carta Apostòlica Antiquum ministerium, demanant el do d'aquest discerniment per als dedicats al nou ministeri laical de l'Evangelista: «Que el discerniment dels dons que l'Esperit Sant mai deixa de concedir a la seva Església sigui per a ells el suport necessari a fi de fer efectiu el ministeri de Catequista per al creixement de la pròpia comunitat».2 Sent el discerniment una de les més rellevants accions del coneixement humà és, com veiem, pedra angular de l'obrar cristià, individual i eclesial. En aquesta tesina, per a una completa clarificació del seu objecte, ens referirem sempre al discerniment espiritual cristià.