General

La novetat del regne de Déu en l'Evangeli de sant Marc: referència per al discerniment espiritual cristià

2021
José Santiago Jardón, alumne de l'ISCREB

Si en el cercador de la pàgina web de la Santa Seu s'introdueix el terme «discerniment» apareixen al voltant de mil resultats en documents del Magisteri Pontifici dels últims sis papes. Serveixin dos exemples del SP. Francesc per a assenyalar aquesta importància: 1r. El videomensaje amb motiu de la publicació del llibre de Miguel Ángel Fiorito sobre «Buscar i trobar la voluntat de Déu», amb aquestes paraules: «Segons el model de l'Evangeli, l'enfocament i la forma interior dels Exercicis, com diu Fiorito, consisteixen en l'acció interior de conèixer —a través del discerniment— “la voluntat divina sobre els temes rellevants de la nostra vida espiritual”». 2n. La finalització de la seva Carta Apostòlica Antiquum ministerium, demanant el do d'aquest discerniment per als dedicats al nou ministeri laical de l'Evangelista: «Que el discerniment dels dons que l'Esperit Sant mai deixa de concedir a la seva Església sigui per a ells el suport necessari a fi de fer efectiu el ministeri de Catequista per al creixement de la pròpia comunitat».2 Sent el discerniment una de les més rellevants accions del coneixement humà és, com veiem, pedra angular de l'obrar cristià, individual i eclesial. En aquesta tesina, per a una completa clarificació del seu objecte, ens referirem sempre al discerniment espiritual cristià.

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
General

La neurobiologia de la transcendència i la cerca de sentit

El proper dimarts 20 d’octubre de 2026, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) donarà el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00h., l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) acollirà la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués.