1.- Alguns elements antropològics previs

            - la persona humana és un jo (consciència) en relació (amb la realitat: jo, els altres, allò altre);

            - la primera i més decisiva força present en el ser és el desig de continuar en essent (romandre en el ser, viure, esdevenir més i més allò que hom és i es pot arribar a ser). És l'instint de conservació o voluntat de ser;

            - la nostra coneixença de la realitat, primàriament, est`al servici d'aquest instint. Coneixem des de l'interès primordial de mantenir-nos en el ser. Coneixem de forma mediada per la cultura del medi on vivim (contaminació cognoscitiva) i per la nostra percepció "interessada" en la pròpia conservació (contaminació egoista del coneixement).

            La reflexió antropològica, doncs, introdueix una doble cautela en els nostres projectes existencials:

            - la necessitat d'aclarir què vol dir mantenir-se en el ser, enfront de les ideologies i dels instints primaris que ens poden enganyar;

            - la necessitat de referències que ens permetin discernir els nostres objectius enfront dels interessos egoistes de la persona i del col·lectiu.

            La Bíblia ens pot ajudar a cercar les respostes a aquests desafiaments.

2.- La referència bíblica: AT

            2.1. La cautela primordial:

            Gn 3:

            - importància d'allò que el subjecte - persona entén com a "ser": sentit, vida, plenitud;

            - la gran elecció: entre el "ser" i el "tenir": la proposta de la Serp versus la proposta del Déu Creador del Jardí;

            - les conseqüències de l'opció pel ser: la comunió i la fraternitat; per això, de la nuesa/transparència del ser;

            Gn 4-11:

            - les conseqüències de l'opció pel tenir: la violència fratricida (l'altra, obstacle - enemic: Cain/Abel); el diluvi (l'altre sotmès i esclau); la confusió dels idiomes (Babel:una sola llengua per a tots: la meva);

            Gn 1-11

            Conclusió: el tenir porta al caos; per tal que no retorni el caos, cal ser capaços d'una opció pel ser.

            2.2. L'horitzó del NT: Lc 15

            - de l'Èxode a l'Evangeli: una història dels homes amb Déu, per tal de recuperar el rostre com a lloc d'epifania de la veritat de l'altre;

            - el pas de l'instint biològic a la consciència de l'amor en nosaltres (la transformació provocada per l'actitud del pare);

            - les actituds que defineixen l'actitud del pare: "el va veure venir de lluny estant; es va posar a córrer; se li va llançar al coll, l'abraçava i el besava de per tot": la tendresa,  miracle que retorna a la vida;

            - el tancament en el propi dret, que exclou l'altre, oblit i ruptura de fraternitat (el germà major);

            Conclusió: les notes de l'amor fratern cristià: coneixença, respecte, llibertat, preocupació i cura eficaç de la felicitat de l'altra.

            2.3.- Les actituds de fons de la fraternitat cristiana: Mt 5. 1-12

            - la justícia: crear les condicions de possibilitat per a la llibertat i la fraternitat, de les quals en pugui brollar la pau;

            - la misericòrdia: deixar que vessi de les entranyes el nostre millor amor: intens; tendre, gratuït...

            - en el dolor, mantenir-se en la voluntat del do;

            - una nova relació revolucionaria amb Déu: justícia és Déu: misericòrdia és Déu... perquè Amor és Déu.