General

La dona geperuda i els homes cecs

La història que ens mobilitza cada 8 de març ve de lluny, i no em refereixo al dia 8 de març de 1857, ni al 1977 quan es va proclamar el  8 de març com el “Dia internacional de la dona”, perquè l’exclusió de les dones ve de més lluny. Esclavitud,  menyspreu, silenciament... i amb una bona dosi de conformisme mal fonamentat en la voluntat dels déus, el Déu o, simplement, dels barons, que dirigien i guiaven la societat. Els emparava, demés, l’autoritat dels clàssics, Aristòtil per citar-ne un, que donava raó de tal comportament.

Per Aristòtil, “El mascle és per naturalesa superior i la femella inferior; l’un governa i l’altra és governada; aquest principi de necessitat s’estén a tota la humanitat” (Política). Queda clar, doncs, que “la dona està sotmesa a l’home, però no com una esclava, perquè els esclaus estaven absolutament privats de voluntat. La dona en té, però subordinada”. És cert que ja fa segles que aquest pensament ha quedat obsolet..., però no hem arribat al final del camí...

A la teoria aristotèlica s’hi pot afegir la descripció que fa  el Pseudo Aristòtil  en  la  Fisiognomia,  que avui em convé aplicar tan sols a les dones. La dona geperuda, cito de memòria,  només es veu els peus, no pot dialogar cara a cara amb les persones, no pot seure a taula, no pot tenir relacions amb el seu marit, és a dir, demés de ser dona, està fora de la societat, on es posa de manifest que el cos “natural” és interpretat socioculturalment, fins el punt que la identitat pròpia pot ser discutida i valorada pel grup social.

Han passat vint-i-cinc segles. Jesús es fa present a la història amb un missatge de salvació. A Lluc,13, 10-17 hi ha el relat de la curació d’una dona encorbada que no es podia redreçar per res. Com que no es tracta aquí d’una anàlisi teològica, la interpretació és lliure. La dona viu en un ambient en el que el sexe, la perfecció o la integritat física i l’ètnia tenien una importància decisiva. Però ella era dona, castigada per un esperit, i la seva no-integritat física era indicativa de la manca de puresa. Per tant, exclosa de la societat. Jesús entra a la sinagoga, passa i la veu, ella no demana res, però Jesús li diu: “quedes lliure de la teva malaltia”,  la seva identitat personal i social ha quedat restablerta.

 El text situa el miracle al temple; la dona ha hagut de fer un gran esforç per caminar,  perquè hi deuria  anar sola. Va creure, es va posar en marxa, va esperar... i Jesús la va ressituar al si de la societat. Ara podria viure en la seva plenitud.

A l’altre extrem hi podem posar la curació de la ceguesa; al NT hi ha el relat d’algunes curacions (en plural), i totes són referides als homes. Fent  una interpretació interessada, però justa, penso en Isaïes quan diu: “Aquell dia... des de l’obscuritat i de les tenebres els ulls dels cecs hi veuran”. En Jesús es va complir “aquell dia”, els cecs hi van veure i es van convertir. ¿Quan ens arribarà aquest dia?

¿Qui són ara els exclosos? Parlem de dones, dels col·lectius LGTB+,  dels pobres i marginats per tantes causes. ¡Caminem, encara mig encorbades, amb la dona geperuda!, amb fe i esperança perquè en la institució eclesial els cecs s’adonin que les dones som proposta i resposta per un futur en el que hem de caminar plegats en igualtat de dignitat, llibertat i reconeixement!

Preguem Déu per a que els uns hi vegin i les altres es puguin redreçar.

Altres notícies
Jornada presencial

La renovació litúrgica des del Vaticà II

Entrevistem Mn. Josep Teixidó i Cuenca, delegat de pastoral sacramental de l’Arquebisbat de Barcelona i professor de l’ISCREB sobre el tema La renovació litúrgica des del Vaticà II. "La litúrgia és l’obra pública de la salvació de Jesucrist i que ell ha donat a la seva Església perquè la celebri, no són uns ritus buits, sinó que és la celebració de la nostra fe, fonamentada en el Misteri Pasqual de nostre Senyor Jesucrist: la seva mort i la seva resurrecció."
General

Si el gra de blat...

Amb la festa de Pasqua, es tanca la Setmana Santa. Una oportunitat per al descans i el turisme, però més encara per endinsar-se en els misteris de la vida. Les celebracions d'aquests dies proporcionen una sèrie de contrasenyes, que són claus per entendre l'existència humana. Existeixen, podem utilitzar-les, però les hem de conèixer. Les narracions evangèliques sobre els darrers dies de Jesús ens permeten interpretar el sentit més profund de la nostra vida i obrir-nos a l'espiritualitat i, fins i tot, al misteri amorós de Déu.
General

La creu

La creu és el símbol més universal del cristianisme, però què significa? Molts seguidors de Jesús cada dia fan diverses vegades el senyal de la creu. Es converteix d'aquesta manera en un signe de pietat, de pertinença, de protecció, de pregària... No obstant, la creu està unida sobretot al patiment. N'hi ha que pensen que com més pateixen millors són. D'altres, per contra, en fugen sempre que poden. Quina va ser l'opció de Jesús? Una pregunta interessant ara que entrem en les celebracions de la Setmana Santa, especialment en la litúrgia de divendres.