Lluís Serra, en un article d'opinió aparegut a Església de Barcelona, destaca que el Document final del Sínode (nn. 49-67) proposa una crida a la conversió que va més enllà de les idees o els dogmes. Aquesta conversió afecta tota la vida humana, especialment les relacions, i es fonamenta en la perspectiva de Thomas Merton segons la qual la vida té sentit només quan s’integra amb la mateixa generació, societat i amb Crist. La sinodalitat —comunió, participació i missió— esdevé així l’expressió d’aquesta conversió.

Les relacions no es poden entendre només sociològica o psicològicament, sinó també teològicament. Serra recorda Sant Pau, que ens mostra com Déu destina els humans a ser imatge del Fill i a formar una fraternitat universal. Filiació i fraternitat són, per tant, essencials i Jesucrist ho resumeix en els manaments d’estimar Déu i els germans, fonament de tota relació evangèlica.

El document subratlla que les relacions comunitàries sovint pateixen dificultats i ferides. La conversió és necessària per viure vincles autèntics, sorgits del cor com a centre de decisions i trobada amb Déu. Serra posa especial èmfasi en la igualtat i reciprocitat entre homes i dones, destacant el dolor que moltes dones han expressat al llarg del Sínode, i assenyala que aquesta conversió és ineludible.

Les distorsions en les relacions es manifesten en tancaments i estructures de pecat, presents també dins l’Església. Serra cita exemples de sofriment com la marginació dels infants i dels ancians, així com els abusos que han generat víctimes i un dolor profund. L’escolta, la humilitat i la restauració de la confiança són passos essencials per començar aquesta conversió.

Cada cristià està cridat a fer fructificar els dons rebuts de l’Esperit en l’anunci de l’Evangeli. Serra destaca la importància de la corresponsabilitat, on laics, dones, infants, joves, persones amb discapacitat, famílies i vida consagrada aporten segons els seus dons. El document defensa que res no ha d’impedir que les dones assumeixin tasques de guiatge a l’Església i deixa oberta la qüestió del diaconat femení.

Finalment, Serra recupera la imatge de Pere i els altres deixebles anant junts a pescar, com metàfora de la vida sinodal. L’Església està cridada a remar junts, guiada per l’Esperit, cap a una comunió més evangèlica, on tots col·laboren per construir relacions veritablement transformades per l’Evangeli.