Fratelli Tutti: de socis a germans

14 de desembre 2020

La nova encíclica del Papa Francesc vol proposar una “forma de vida amb sabor a Evangeli”, com volia sant Francesc d’Assís, en qui s’inspira. Francesc ens convida a un amor que va més enllà de les barreres de la geografia i de l’espai. Perquè estimar-nos com a germans dona sentit al viure i fa feliç.

Amb un llenguatge directe i contundent, Fratelli tutti no sols vol denunciar sinó també ajudar a construir. En aquest breu comentari Dolors Oller fa una lectura, de les moltes possibles, des de la clau de les actituds necessàries per a interioritzar uns valors que ens portin a l’acció de tots en favor de tots. Llegir article sencer

També podeu llegir una versió reduïda sobre el mateix tema, per la mateixa autora al portal d'articles d'oopinió de l'Església de Barcelona.

Altres notícies

General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025

L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.

General

La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic

La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.

General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.