Batxillerat

Església particular i Església universal

Sònia Febrer - Bisbat de Menorca

Lluís Agustí i Parrot és germà marista i professor de l’ISCREB. El mes d’octubre va oferir a Menorca una conferència sobre “L’Església i la sinodalitat.”  I al març va tornar a la Diòcesi per xerrar sobre el tema “Església particular i Església universal.”

Què és l’eclesialitat sinodal?

-Sinodal vol dir caminar junts. L’eclesialitat fa que ens sentim tots Església, fa referència a la vida de l’Església. És la manera de veure la missió i la identitat de l’Església. L’eclesialitat sinodal és una expressió que ens ve de l’Església llatinoamericana. Significa que les decisions sorgeixen del discerniment teològic-pastoral dels signes dels temps, incorpora les competències i els carismes del laïcat amb la finalitat d’escoltar millor l’Esperit. La manera de procedir de l’eclesialitat sinodal és l’exercici de compartir, discernir i de sentir-nos corresponsables. Tots participem en la construcció de l’Església.

Per què és important la comunió entre l’Església universal i les Esglésies locals?

L’Església Universal s’encarna en les Esglésies locals. I aquestes són una porció de l’Església Universal. Per tant, cal que les Esglésies locals visquin la comunió amb l’Església Universal per evitar regnes o feus particulars. La comunió ens fa caminar tots a l’hora.

El Sínode dels Bisbes (2021-2024) està sent una oportunitat per a reforçar la sinodalitat entre l’Església universal i les diòcesis?

-Sens dubte que sí. Hem de ser conscients que ens cal escoltar-nos més, que ningú vulgui ser el primer, que tothom visquem en una actitud de servei,... Tot el procés sinodal és una crida a escoltar-nos i discernir junts... I, al mateix temps, una crida a escoltar la veu de l’Esperit.

Què diu l’Esperit a les Esglésies d’avui?  Què ens suggereix l’Esperit a la nostra parròquia, comunitat? En la xerrada va comentar un estudi que s’ha fet sobre les “parròquies evangelitzadores”

Una parròquia evangelitzadora vol dir una comunitat que anuncia el missatge de Jesús a través dels mitjans més adequats en cada situació. I, a la vegada, que es deixa evangelitzar. En una parròquia evangelitzadora tots estem implicats en portar endavant el Projecte Pastoral que entre tots elaborem. En realitat, poc o molt, totes les parròquies que portin endavant un projecte evangelitzador són evangelitzadores.

 

RECUPERAR LA CONFERÈNCIA SENCERA

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Diploma d'especialitat universitària

Éssers malèfics i malalties: simbologia i psicologia de l’origen dels mals a l’Antiga Mesopotàmia

A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.