Jornada presencial

Els reptes de la Intel·ligència Artificial

Dr. Xavier Casanovas Combalia; Llic. Abel Jiménez
Font:
Carrer Diputació 231, 08007, Barcelona
Localització
Barcelona

Ha començat un nou cicle de jornades presencials a la seu de Barcelona. En aquestes jornades hi són convocats tots els alumnes virtuals de l'ISCREB que visquin a Barcelona o prop de Barcelona. Tanmateix, qualsevol persona que provi interès per la temàtica proposada, serà sempre benvinguda.

El matí del dissabte 21 d’octubre, vam reflexionar sobre els reptes de la intel·ligència artificial. És per això que vam convidar a participar en una taula rodona a Xavier Casanovas, professor de l'IQS i a Abel Jiménez, professor de l’ISCREB.

A finals de 2022, la presentació de ChatGPT va revolucionar el món de la intel·ligència artificial. Aquest programari, dissenyat amb l'objectiu de simular el llenguatge humà i generar respostes sorprenentment semblants a les converses humanes, va col·locar la noció d'"intel·ligència artificial" a l'abast de tothom. Tanmateix, més enllà de la seva habilitat per simular converses humanes, aquesta tecnologia planteja un seguit de dilemes ètics i socials que no poden ser obviats.

La controvèrsia que envolta ChatGPT i altres Models de Llenguatge Extens (LLM) com aquests no se centra en la veracitat o falsedat de les seves afirmacions, sinó més aviat en la seva increïble capacitat per generar respostes que esdevenen indistingibles de les converses humanes reals. Aquesta semblança pot crear una falsa percepció de realitat, ja que les respostes es generen sense una comprensió real del seu contingut. Això genera inquietuds significatives en relació amb la postveritat i la manipulació de la informació.

Una altra preocupació se centra en la substitució de la força laboral humana. Malgrat les anticipacions que indicaven que la tecnologia digital incrementaria la productivitat, sembla que està més orientada a la transformació de les funcions laborals que a la seva substitució. La pregunta clau és a qui beneficiarà aquest canvi i com aquestes tecnologies podrien contribuir a la centralització del poder en uns pocs. 

Potser el dilema més profund rau en com les persones es relacionaran amb la IA. La tendència a voler evadir la humanitat pot conduir a una desconnexió de l'essència natural de l'ésser humà i a la pèrdua de la comprensió de la finitud de la nostra existència.

En aquesta era de la secularització generalitzada, la transcendència s'ha traslladat al món digital. La tecnologia es presenta com una solució als nostres dilemes morals i com un camí cap a la redempció. Malgrat tot, és essencial recordar que les experiències autèntiques dels humans no poden ser reemplaçades per simulacions digitals.

En conclusió, la relació amb la intel·ligència artificial planteja una sèrie de dilemes ètics, socials i personals. Hem de ser conscients dels riscos i oportunitats que aquesta tecnologia ofereix i recordar que, tot i les seves capacitats sorprenents, no pot substituir l'experiència autèntica de la vida humana ni resoldre tots els nostres dilemes morals. La clau rau en el discerniment i en l'ús responsable de la IA per millorar la nostra societat sense comprometre la nostra humanitat.
 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Escola de Campaners

La cloenda del tercer curs consolida l'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas com a referent en la formació de nous campaners

L'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas – Llorenç Llongarriu va celebrar dissabte la cloenda del seu tercer curs amb una mostra pública de tocs manuals de campana al campanar de Sant Romà de Joanetes. La jornada va ser tot un èxit de participació i va reunir un nombrós públic, format tant per veïns com per persones interessades en el patrimoni campaner, que van seguir amb gran atenció les diferents interpretacions.
General

Edgar Morin: l’últim humanista de la complexitat

Hi ha morts que clouen una vida i d’altres que semblen tancar una època. La d’Edgar Morin, esdevinguda el 29 de maig de 2026 als 104 anys, pertany a aquesta darrera categoria. Amb ell desapareix una veu central del pensament contemporani; un pensador que va conservar fins al final la capacitat de dubtar, de corregir-se i de tornar a començar.