General

Els professors de l’ISCREB recomanen una selecció literària diversa i profunda per aquest Sant Jordi

Redacció

Amb motiu de la diada de Sant Jordi i el Dia del Llibre, el professorat de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) comparteix una selecció de llibres per a aquest abril de 2025. Les propostes abracen diversos gèneres i temàtiques, des de la reflexió teològica i espiritual fins a l’assaig filosòfic, la narrativa històrica i la poesia, sempre amb la voluntat d’oferir lectures que alimentin el pensament, la fe i el diàleg amb el món contemporani.

Les obres recomanades són:

  • Vázquez Montalbán, d’Olimpia a Barcelona. Una crònica sentimental de l’olimpisme, de Jordi Osúa Quintana (Editorial Base, 2025).
  • Fontes Nicaenae Synodi. Las fuentes contemporáneas para el estudio de Nicea, edició de Samuel Fernández (Editorial Sígueme, 2025).
  • La república por venir, de José Antonio Pérez Tapias (Editorial Trotta, 2025).
  • Antoni Gaudí, vida i obra, d’Armand Puig (Editorial Pòrtic, 2024).
  • Teologia de la movilidad humana. De la hospitalidad al derecho a no tener que emigrar, de José Manuel Aparicio (Editorial BAC, 2024).
  • El seguiment de Jesús, el Crist, de Gabriel Amengual (Editorial Claret, 2024).
  • Arte y cosmotécnica, de Yuk Hui (Editorial Caja Negra, 2025).
  • Humans a Auschwitz, de Joan Albert Vicens (Editorial Claret, 2025).
  • Science et religion, de Jean-Michel Maldamé (Editorial Cerf, 2025).
  • La crisi de la narració, de Byung-Chul Han (Editorial Herder, 2023).
  • La roca i l’aire, de Raül Garrigasait (Fragmenta Editorial, 2025).
  • Devoción, de Pablo d’Ors (Editorial Galaxia Gutenberg, 2025).
  • Amb ulls de romànic, de Joan Pau Inarejos (Editorial Rosa dels Vents, 2025).
  • Dolça a la torra de fang, d’Antoni Veciana (Editorial La Segona Periferia, 2024).
  • Tots els camins duen a Roma, de Gaziel (Editorial Proa, 2025).
  • Dios, la ciencia, las pruebas. El albor de una revolución, de Michel-Yves Bolloré i Olivier Bonnassies (Editorial Funambulista, 2023).
  • Los libros de Jacob, d’Olga Tokarczuk (Editorial Anagrama, 2023).
  • El Proscrito de Granada: Ignacio de las Casas (1550-1608), de Carles Ballesta (Editorial Miguel Sánchez, 2024).
  • Viaje a la transparencia, de Nelly Sachs (Editorial Trotta, 2009).
  • La sabiduría del peregrino, d’Anselm Grün (Editorial Sal Terrae, 2009).
  • Hermenéuticas y metodologías teológicas feministas – Cartografías de una diversidad, de Silvia Martínez Canó i Antonina Wozna (EDV Col·lecció Aletheia, 2025).
  • La rebelión de las masas, de José Ortega y Gasset (Editorial Austral, 2009).
  • La conversa dels ocells, de Farid ud-Din Attar (Editorial Tres Portals, 2023).
  • Si no lo buscas, lo encuentras, de Paolo Scquizzato (Editorial Paulinas, 2024).

Aquestes recomanacions són un reflex de la pluralitat de veus i sensibilitats presents al nostre institut. Esperem que us inspireu en alguna d’aquestes lectures i que aquest Sant Jordi sigui una oportunitat per continuar buscant, pensant, creient i estimant a través dels llibres.

Bon Sant Jordi i bona lectura!

Veure totes les recomanacions

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Habitar l'espera

Quan s’acosta l’Advent, el món sembla contenir l’alè. L’hivern afina els silencis i, en la transparència freda dels dies, una llum encara invisible tremola, amagada, com un secret que cerca un cor on néixer.
Diploma d'especialitat universitària

Éssers malèfics i malalties: simbologia i psicologia de l’origen dels mals a l’Antiga Mesopotàmia

A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.