[Entrevista original apareguda a FLAMA] Del 28 al 30 de juny de 2026, el Boston College va acollir la tercera edició del G.R.A.C.E. International Colloquium sota el lema “Cultivating Hearts & Minds”, congrés que va reunir 134 acadèmics de 60 institucions d’arreu del món per debatre sobre els reptes de l’educació catòlica. En aquest marc internacional, el Grup d’Experts en Identitat Curricular de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) va presentar la comunicació sobre el projecte EDU&EVA (Educació Evangelitzadora). “L’acrònim del congrés, G.R.A.C.E. (Global Researchers Advancing Catholic Education), que vol dir “gràcia”, ha fet honor al seu nom perquè ha estat tot un regal”, assegura Eloi Aran, responsable de l’àrea d’Identitat i Missió de la FECC, que va viatjar a Boston juntament amb Miquel Àngel Pulido (Blanquerna-URL) i Alba Company (Vedruna Catalunya Educació).

Acaben de tornar de Boston College després de reunir-se amb 134 acadèmics de 60 institucions d’arreu del món per parlar sobre Educació catòlica. Quina sensació s’emporten?

Primer de tot, un immens agraïment per tots els membres del Grup d’Experts en Identitat Curricular de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) per la feina feta; en especial al Miquel Àngel Pulido, que ens coordina des de l’expertesa de Blanquerna-URL i ha facilitat aquesta oportunitat internacional, i a l’Alba Company, de la Fundació Catalunya Vedruna Educació, que també hi va venir. Sinodalitat educativa és poder fer camí amb uns companys magnífics com aquests.

Després, constatar que ens va bé per al conjunt de les escoles cristianes de Catalunya “alçar la mirada” (per emprar el lema de la visita del papa Lleó) també més enllà del territori. Entendre’ns dins de l’immens col·lectiu d’escoles catòliques d’arreu del món, compartint missió i reptes, ens ajuda. No estem sols, som molts i fem molt bona feina! En definitiva, ha estat una vivència ben embodied (encarnada) de què volen dir els documents de la Congregació per a l’Educació Catòlica quan parlen que l’escola catòlica és un “subjecte eclesial” o, en d’altres paraules, una experiència positiva d’eclesialitat desacomplexada i, alhora, acollidora i oberta.

El lema ha estat «Cultivating Hearts & Minds», que vindria a ser «Cultivar cor i ment». De quina manera s’assumeix aquest repte a les escoles que conviuen amb una societat accelerada i hipeconnectada a la xarxa?

L’educació integral o holística de la persona a l’escola catòlica és una nota de fons des dels inicis, amb la Declaració conciliar de la Gravissimum Educationis (1965). Aquesta ha estat la línia de fons del congrés, juntament amb una altra expressió molt ignasiana (Boston College pertany a la Companyia de Jesús), però compartida per tots, que és la cura personalis, l’atenció a la persona.

Hi ha diverses maneres d’expressar aquesta globalitat de l’educació, el Roche Center, que és la institució de Boston College focalitzada en l’acompanyament i el lideratge de l’educació catòlica, empra quatre dimensions: intel·lecte, emoció, ètica i espiritualitat. El comú és resumir-ho en les “tres H’s” que recomanava insistentment el papa Francesc: Head, Heart, Hands (Cap, Cor i Mans) afegint-hi l’espiritualitat, que està esdevenint potser el tret més característic del papa Lleó juntament amb l’educació per a la pau, la unitat i el diàleg amb el nou entorn cultural marcat per la tecnologia.

Hi ha hagut ponències, com la de Marcelo Suárez-Orozco o el Br. David Hall, en què s’ha parlat de la «pedagogia de la pertinença» i de la formació dels adults. Com es tradueixen aquests debats a Catalunya?

Formar part d’una institució catòlica i estar-hi alineat des de la llibertat i el compromís és un dels grans temes del lideratge i la formació de l’escola catòlica per a tots els membres de les comunitats educatives catòliques d’arreu del món. Només donant una volta per Boston es fa evident la gran pluralitat religiosa del país i aquest és un fet compartit per a la resta de països participants, d’àmbit majoritàriament anglosaxó. Les dues ponències-clau del matí que has citat van en aquesta direcció, però també era un tema compartit en diverses comunicacions del conjunt de les noranta que es van presentar.

3a edició del G.R.A.C.E. International Colloquium sota el lema «Cultivating Hearts & Minds», que va reunir 134 acadèmics de 60 institucions d’arreu del món, entre elles la Fundació Escola Cristiana de Catalunya I Cedida

Aquests debats no són estranys a casa nostra. Són diverses les institucions adherides a la FECC que ja compten amb una formació específica al respecte, sovint inserida dins de la formació per a docents novells o com a acompanyament professional als docents. També des de la FECC i per als seus 378 centres educatius adscrits s’ofereix acompanyament i lideratge a través de diverses propostes al llarg del curs escolar; com ara la formació de Competència en Pastoral Educativa que oferim conjuntament amb l’Institut Superior de Ciències Religioses (ISCREB) o les Jornades d’Educació i Evangeli entre d’altres.

Com ha rebut Boston el projecte EDU&EVA: Una nova mirada al currículum?

Les felicitacions per a la comunicació del Grup d’Experts en Identitat Curricular han estat constants al llarg dels tres dies del congrés i des del primer moment. Quan es va fer arribar la proposta de comunicació ja ens van fer saber que era un tema que els interessava molt i ens hi van acabar d’animar, tant pel tema com per la manera coral de treballar-lo. Alhora, no som els únics que comparteixen aquesta mirada envers el vincle de la identitat i l’activitat curricular, també hi hem trobat ressò, per exemple, en la proposta curricular ignasiana presentada per les escoles dels jesuïtes a Xile.

Què significa exactament que l’educació evangelitzadora sigui una «identitat curricular» i no només una activitat de pastoral?

Sovint utilitzo la imatge del pastís per il·lustrar-ho. La identitat no és només una cirereta ornamental situada al capdamunt del pastís, fet que pot dur a pensar que és opcional o supèrflua, sinó que és allò que dona sabor al pastís educatiu, que és el dia a dia d’allò que és, una escola. Al capdavall no dista d’altres expressions evangèliques com ara “ser sal i llum” o “llevat en la massa”. L’educació es pot donar sense l’Evangeli, evidentment, però el resultat no és el mateix perquè la identitat cristiana és allò que, sovint ben discretament i gens espectacular, “fa crèixer i dona gust” tant a la persona com a la societat.

Com aconsegueix EDU&EVA proposar l’Evangeli per mantenir la identitat catòlica en contextos plurals com els que ens trobem a Catalunya?

Uns bons exemples son els dos casos de proves pilot realitzats aquest curs escolar i que hem presentat a Boston. El primer l’ha dut a terme la docent Isabel Medina, de l’escola Sant Ramon Nonat (Fundació Escoles Parroquials de l’Arquebisbat de Barcelona), on una situació d’aprenentatge per a l’alumnat de primària d’àmbit científic ha estat “enriquit” de manera que ha esdevingut una activitat de referència i record per a l’alumnat. El segon l’ha dut a terme la Yolanda Otal del Col·legi Lestonnac-BCN (Companyia de Maria), on una situació d’aprenentatge en l’àmbit de la història, la Primera Guerra Mundial, ha estat redissenyat incorporant-hi les competències d’Educació Evangelitzadora, fent que sigui més dialogada i significativa per a l’alumnat. Tots dos casos han implementat les competències d’Educació Evangelitzadora i els seus tres eixos (cultural, identitat i transformació social) en diàleg amb el currículum escolar de la LOMLOE.

Aquest projecte és fruit de quatre anys de treball en una xarxa de 378 escoles de la FECC. Com s’aconsegueix coordinar amb èxit aquest trident tan potent que formeu la universitat (Blanquerna-URL), la institució (FECC) i l’escola de base (com Vedruna Catalunya Educació)?

A Boston s’hi arriba després d’un llarg camí de col·laboració pacient i constant amb els actors que has citat. Emprant el símil de la paràbola del sembrador, hi ha fruit perquè hi ha hagut un camp treballat i preparat en reunions de periodicitat mensual. L’inici cal posar-lo en un grup de recerca de Blanquerna que es va prestar a treballar conjuntament l’àmbit de l’acció pastoral tant des de les escoles com des de les universitats el 2021. Després d’un any exploratori d’anàlisi de plans pastorals d’institucions escolars i universitàries la tasca del grup es va centrar en el desplegament curricular de tres eixos fonamentals, que és el que s’ha acabat presentant com a proposta Edu&Eva o Educació Evangelitzadora. Enmig d’aquest camí també hi ha hagut el procés de reflexió estratègica de la FECC, que va cloure amb el congrés de l’Escola Cristiana Quòrum23, assessorat pel Dr. Andreu Ibarz, membre d’aquest grup, fins a arribar a les proves pilot esmentades que es presentaran indirectament també al proper Quòrum26.

Què us diuen els docents que l’han aplicat a les seves aules i situacions d’aprenentatge?

Tant el vídeo testimoniatge de les dues docents esmentades com les comunicacions dels plafons de bones pràctiques que es van compartir durant les segones Jornades d’Educació i Evangeli a Blanquerna el passat febrer mostren una mirada i una actitud que es podria titllar de “descoberta contagiosa”. La revisió del quotidià curricular, tot i que en un primer moment sembla complicat fins que un no s’hi endinsa, acaba produint fruits en l’àmbit educatiu; una descoberta de la perla que restava amagada i que, ara, amb l’Educació Evangelitzadora, se’ns convida a redescobrir. Un tret interessant compartit és anar constatant, encara de forma incipient, que el treball curricular de la identitat a l’escola cristiana fa que aquesta sigui, valgui la redundància, “més cristiana” en el sentit de ser més inclusiva, més per tothom, i qualitativament més dialogant, més atenta, més humanitzadora.

Quin és el següent pas per al projecte EDU&EVA i per al Grup d’Experts de la FECC? Cap a on camina el futur de l’escola cristiana a Catalunya?

De Grups d’Experts de la FECC n’hi ha de diversa mena. Tots ells han estat creats per desplegar aspectes focals dels documents de la reflexió estratègica en els àmbits pedagògic i d’identitat i missió respectivament. Alguns tindran continuïtat, d’altres no o de la forma que es consideri més convenient.

En el cas del Grup d’Experts en identitat curricular, atesa la seva llarga trajectòria i els bons resultats que s’obtenen, tot apunta a la seva continuïtat comptant amb aquest bon company de camí que és Blanquerna-URL. El més segur és que es continuï proposant, validant o acompanyant implementacions d’identitat curricular segons el modelatge competencial d’Edu&Eva; revisant-ne la fonamentació i anar cercant-ne les evidències que vinculen la identitat curricular amb l’educació dialògica com a proposta de millora educativa. En definitiva, el “ser cristiana” de l’escola és allò que ja fem i dona l’excel·lència que percep la societat a l’hora de fer-hi confiança.