Temps de vacances, temps de viatges. Cotxes, autobusos, trens, vaixells, avions... serveixen per arribar a l'objectiu escollit. Amb freqüència, no se sap bé si és més fort l'atractiu per gaudir d'un destí nou que el desig de marxar de l'escenari de la vida ordinària. La distància també té la seva importància. L’espai proper és més conegut. El llunyà porta aparellat una major dosi d'aventura. Dins del nostre planeta, els antípodes del lloc on un està són el punt més allunyat possible, que ronda a una distància de 20.000 quilòmetres. Dos elements bàsics dels viatges, el temps i l' espai, al servei d'un propòsit, d'un perquè.

Lie Tse (segle IV a. C), un savi taoista centrat en l'art de viure, va escoltar del seu mestre Hu-tse el següent pensament: «Les persones que són atretes pel món extern estan sempre buscant una cosa nova i meravellosa que satisfaci els seus sentits. No obstant això, només les persones que es miren a si mateixes trobaran la veritable satisfacció». Atracció i mirada, exterior i interior, fora i dins, distracció i goig profund. Tot interessa, però el món interior, on resideix el sentit de la vida, té prioritat per al mestre de Lie Tse.

Dag Hammarskjöld, segon secretari general de les Nacions Unides (1953-1961) i premi Nobel de la Pau el 1961, va redactar un dietari espiritual d'un home d'acció que va titular Fites. S'hi llegeix: «El viatge més llarg està dins d'un mateix. El viatge d'aquells que han triat el seu propi destí i han emprès el seu viatge que condueix al més profund d'un mateix. Però... ¿tenim un fons? Encara està enmig de tu, però no tens una relació amb ell». Aquest rellevant polític suec considera el viatge interior com el més llarg que es pot realitzar en recerca de la pròpia profunditat personal. Es tracta d'arribar al fons de si mateix, de descobrir-lo, de relacionar-s'hi. Aquí hi ha el fonament, però no és fàcil accedir a les pròpies arrels. La dispersió, les distraccions, la superficialitat... dificulten aquest viatge. Si per a un desplaçament geogràfic, s'utilitza un GPS, quins instruments ens permeten dur a terme aquest viatge interior? Molts recursos psicològics poden ajudar. En el meu cas, considero que l'enneagrama, utilitzat amb preparació i saviesa, presta un servei excel·lent. Hi ha guies, acompanyants? Dante Alighieri va tenir els seus en el seu itinerari, exposat a La Commedia [La divina comèdia]: Virgili i Beatriu. És molt possible que quan una persona arribi el fons de si mateixa descobreixi la font d'espiritualitat. Per arribar el paradís, cal passar per l'infern i el purgatori. La tecnologia escurça el temps entre distàncies, però la vida sovint necessita processos llargs, com els nou mesos de la criatura a l'úter matern. Ni hi ha dreceres.