Jornada presencial

El perdó

Localització
Menorca

Amb motiu d'una conferència a l'Institut Diocesà de Teologia de Menorca (IDITEM) a Ciutadella sobre el tema del Jubileu 2025, Josep Pons Fraga, editor del diari Menorca, em va formular una sèrie de preguntes referides especialment al perdó, un tema recurrent a cada Jubileu. Cal notar que les preguntes estaven ben escollides, clarament formulades i apuntaven a qüestions de fons. Cal afegir també que l'esperança constitueix el missatge central i específic del proper Jubileu. Les respostes es van publicar en aquest diari el divendres 11 d'octubre. Soc conscient que el perdó és nuclear en la vida cristiana, a més amb indubtables ressonàncies antropològiques. Etimològicament, perdó significa donar-se sense mesura. En comparteixo algunes.

L'amor i el perdó són dues cares de la mateixa moneda?

En la seva expressió genuïna i autèntica, l'amor i el perdó són flors de cimera. No és fàcil sostreure’s del ressentiment, la ira, la venjança, l'egoisme... que els impossibiliten. Entre ells, entre l'amor i el perdó, hi ha vasos comunicants. A més d'un, més de l’altre. A menys d'un, menys de l’altre. Es requereix temps i treball personal. Cicatritzar una ferida, sigui perquè s'ha rebut o perquè s'ha causat, no és tasca d'un dia. Gairebé sempre queda el senyal, però quan es toca, si s'ha curat, ja no fa mal. Delectar-se en una ferida pot alimentar la sensació de ser víctima, però no condueix a la sanació. L'amor és el millor ungüent per suavitzar la ferida fins a cicatritzar-la i convertir-la, d'acord amb el títol d'una obra de Josep Maria de Segarra, en una ferida lluminosa.

És possible estimar sense perdonar?

La falta de perdó bloqueja la capacitat amorosa de la persona. El papa Francesc, a la butlla de convocació del Jubileu 2025 afirma explícitament que «perdonar no canvia el passat, no pot modificar el que ja va succeir; i, tanmateix, el perdó pot permetre que canviï el futur i es visqui d'una manera diferent, sense rancúnia, sense ira ni venjança. El futur il·luminat pel perdó fa possible que el passat es llegeixi amb uns altres ulls, més serens, encara que estiguin solcats per les llàgrimes.» Perdonar i demanar perdó no és fàcil, de vegades molt difícil, però deixar de fer-ho és renunciar a viure amb alegria. Implica quedar-se atrapat en un moment del passat, que impedeix avançar. Per a això, quan un és l'ofensor, es requereix penediment, sincer i profund. Sense humilitat no és possible.

Hi ha fets i/o comportaments imperdonables?

Perdonar i ser perdonat no significa aprovar ni justificar fets o comportaments de persones o col·lectius, fins i tot d'un mateix, sinó alliberar-se dels sentiments que tenallen el cor com l'odi, el ressentiment, el rancúnia, la venjança... Demanar perdó implica un altre registre de relació que es basa en la consciència del dany que s'ha produït a una altra persona i en la humilitat de reconèixer les pròpies errades, sense quedar apressats per una culpabilitat que turmenta i paralitza. Quan diem que una conducta és imperdonable volem dir que és molt greu i dolorosa.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Eloi Aran: “El treball curricular de la identitat fa que l’escola cristiana sigui més inclusiva i humanitzadora”

Del 28 al 30 de juny de 2026, el Boston College va acollir la tercera edició del G.R.A.C.E. International Colloquium sota el lema “Cultivating Hearts & Minds”, congrés que va reunir 134 acadèmics de 60 institucions d’arreu del món per debatre sobre els reptes de l’educació catòlica. “L’acrònim del congrés, G.R.A.C.E. (Global Researchers Advancing Catholic Education), que vol dir “gràcia”, ha fet honor al seu nom perquè ha estat tot un regal”, assegura Eloi Aran, responsable de l’àrea d’Identitat i Missió de la FECC i professor de l'ISCREB, que va viatjar a Boston juntament amb Miquel Àngel Pulido (Blanquerna-URL) i Alba Company (Vedruna Catalunya Educació).
Escola de Campaners

La cloenda del tercer curs consolida l'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas com a referent en la formació de nous campaners

L'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas – Llorenç Llongarriu va celebrar dissabte la cloenda del seu tercer curs amb una mostra pública de tocs manuals de campana al campanar de Sant Romà de Joanetes. La jornada va ser tot un èxit de participació i va reunir un nombrós públic, format tant per veïns com per persones interessades en el patrimoni campaner, que van seguir amb gran atenció les diferents interpretacions.
Fotografia: Bisbat de Menorca