Màster

El Papa Francesc a Bahrein: Islam, Fraternitat i Pau

Amb motiu del viatge apostòlic a Bahrein (3-6 de novembre de 2022), el Papa Francesc s’ha trobat amb la comunitat cristiana present al país, ha participat en una trobada ecumènica de pregària per la pau i ha clausurat el Fòrum sobre Orient i Occident per la convivència humana. Destacar, tanmateix, la trobada amb el Gran Imam d’Al-Azhar, Ahmad al-Tayyeb, i amb el Consell Islàmic d’Ancians a qui el Papa Francesc s’hi adreça qualificant-los de promotors de la reconciliació, de denunciadors de l’extremisme que tergiversa les religions, d’impulsors de valors (respecte, tolerància, moderació, confiança) i de propagadors de l’educació moral i intel·lectual dels joves.

El Papa organitza el seu discurs als responsables islàmics fent referència a la Declaració del VII Congrés de líders de Religions mundials i tradicionals (15 de setembre de 2022) que proclama que Déu és font de pau i que els creients han de ser canals de pacificació. Recorda que la pau és l’oxigen de la convivència, i que els creients estan cridats a promoure trobades de diàleg basades en la fraternitat i en la denúncia de les injustícies i de les desigualtats.

El Papa il·lustra el compromís de l’Islam en favor de la pau amb diferents exemples. En primer lloc, es refereix al costum islàmic de saludar duent-se la mà al cor per simbolitzar que aquells amb qui ens trobem queden incorporats a la nostra vida. En segon lloc, el Papa Francesc repeteix la coneguda frase de l’Imam Ali (“Hi ha dues menes de persones: els teus germans en la fe i els teus semblant en humanitat”) per tal de significar l’imperatiu de fer-nos càrrec de tots aquells amb qui compartim aquest món. En tercer lloc, el Papa explora el significat de l’arbre de la vida (shajarat al-hayat) que es troba a Bahrein com a símbol de la força de la vida en entorns adversos com el desert.

Aquestes referències li serveixen al Papa per explicitar la lliçó dels primers capítols del Gènesi: allunyar-se del pla previst per Déu provoca baralles entre germans, catàstrofes mediambientals i un diluvi d’odi que comporta ser expulsats de la condició paradisíaca originària. I és que l’origen de tots aquests mal és haver deixat de sentir-nos custodis dels altres éssers humans, despreocupar-nos de la sort dels nostres germans i oblidar que Déu té un designi harmònic per a tota la creació.

Per això és tan important trobar-nos, conèixer-nos i preocupar-nos els uns pels altres. Cal posar la realitat abans que les idees, les persones abans que les opinions, l’obertura al cel abans que la distància en la terra, el futur de fraternitat abans que un passat d’hostilitat. No podem acollir-nos i conviure si continuem essent uns estranys entre nosaltres. Una humanitat cada cop més esquinçada sota les condicions de la globalització respira amb por rere les quimeres del poder i els diners. Per això les religions estan cridades a ser el cor que uneix tots els membres, l’ànima que dona esperança a les més altes aspiracions. Els creients han d’ajudar a retrobar les fonts de vida oblidades i la saviesa antiga a través de la pregària i la fraternitat si no volen que s’estengui el desert àrid i mortífer de la indiferència. Cal donar testimoni i ser models creïbles d’allò que es predica. Els descendents d’Abraham no poden preocupar-se només dels seus sinó que han d’adreçar-se al conjunt de la comunitat humana que, després de tantes nits obscures, espera l’alba de llum i pau. I és que, en el secret del cor, tots ens formulem les mateixes qüestions: qui és l’ésser humà?, per què el dolor, el mal, la mort i la injustícia?, què hi ha després d’aquesta vida?

Altres notícies
General

Cyril Hovorun: "La guerra a Ucraïna ha accentuat les tensions entre diferents grups religiosos"

L'arximandrita ucraïnès Cyril Hovorun, de la University College Stockholm, ha participat en la segona edició del Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura amb la ponència Eye-witnessing the Destruction of Churches in Ukraine. 
Màster

La Jornada sobre el Baròmetre de religiositat. Reflexions sobre identitats, educació i polítiques públiques

El dijous 30 de juny al matí l'Institut d'Estudis Catalans va acollir la Jornada de presentació dels resultats del Baròmetre per la religiositat i la gestió de la seva diversitat 2023, organitzada per la Direcció General d'Afers Religiosos i l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya.
General

El perquè d'una visita

Els textos bíblics, sovint, són polièdrics. Admeten diversos nivells de profunditat i permeten òptiques diferents i hermenèutiques diverses. La narració de Lluc corresponent a la visita de Maria a Elisabet (1,39-56), que inclou el cant del Magnificat, s’ha acostumat a interpretar en la majoria dels autors com un acte de servei i disponibilitat cap a la seva cosina, que afrontava la maternitat en edat avançada. Sense negar aquesta interpretació, ens podem apropar al text d'una altra manera, que trobo més suggestiva.
Font: Vatican News