Escola de Llengües Clàssiques

El desxiframent de l'escriptura jeroglífica: la porta d’accés a la literatura egípcia

16 de març de 2023
Organitzador:
Escola de Llengües Clàssiques, ISCREB
Localització
seminari on-line

El desxiframent de l’escriptura jeroglífica va suposar un abans i un després en el coneixement de l’antiga civilització egípcia. El coneixement de la llengua i els seus diferents sistemes escripturaris va possibilitar l’accés als diversos tipus de textos que s’han conservat de l’antic Egipte i que ens permeten apropar-nos a la seva manera de concebre el món. Al llarg de la conferència es presentarà aquest lligam, sent l’avantsala dels cursos de llengua i literatura de l’Escola de Llengües Clàssiques. L'accés és lliure i gratuït, les inscripcions es poden fer mitjançant aquest enllaç: https://attend.zoho.eu/1bc

 

 

 

1

Enllaços relacionats
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic

La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.