General

Egipci 1

15 de febrer de 2025
Llic. Pilar Casals i Miret

Inici curs   egipci 1

quan: 15 de febrer de 2025.

qui: ISCREB i Escola de Llengües Clàssiques.
on: virtual.

descriptiu: La llengua egípcia forma part del conjunt de llengües antigues que han marcat la història de l'arc mediterrani. Conèixer-la permet aproximar-se al món dels antics egipcis, a la seva cultura, creences, administració... La llengua egípcia no només té una llarga història de més de 4000 anys d'evolució, sinó que la seva escriptura, la jeroglífica, va influir en el desenvolupament de l'alfabet, i es poden reconèixer alguns dels signes egipcis en les primeres inscripcions protosinaítiques. Gràficament, doncs, futures escriptures com la fenícia, l'hebrea o fins i tot la grega, tindran com a avantpassats els jeroglífics egipcis en alguns dels seus signes. Aquest curs pretén ser una primera aproximació a la llengua egípcia, concretament a l'estadi conegut com a egipci mitjà, que es va convertir en llengua clàssica per als antics habitants del Nil.

A través de les fórmules d'ofrena i d'adoració s'aniran introduint elements gramaticals i vocabulari, amb els elements epigràfics com a porta d'accés a la llengua. Aquestes fórmules de caràcter funerari-religiós es troben en alguns objectes funeraris, com ara taüts, i també a les parets de temples i a les tombes.

Una vegada finalitzat el curs, l'alumne hi estarà familiaritzat i podrà identificar-les.

A càrrec de la professora Pilar Casals.

Més informació: https://elc.euniv.eu/ca/idiomes/primer-semestre/egipci-classic
 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

‘L’Odissea’ de Nolan, una font d’inspiració

Que Christopher Nolan és un gran cineasta ja queda ben clar. N’hi ha prou amb esmentar tres peces notables d’aquest director per demostrar-ho: Memento (2000), Interstellar (2014) o Oppenheimer (2023). Amb aquesta bona fama, ara s’ha atrevit amb una obra major, portar a la pantalla L’odissea d’Homer.
Pixabay, JudaM
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.