General

Donald Trump, 47è president

Qui és Donald Trump? Com pot afectar la seva presidència al món actual? Hi ha llibres que cerques i que no sempre trobes a la primera. Hi ha llibres que trobes sense buscar-los. Sol passar-me quan entro en una biblioteca i veig als expositors una sèrie d’obres que estan a la vista de tothom. Fa un parell de mesos vaig veure un llibre de Mary L. Trump. El títol cridava l’atenció: Sempre massa i mai suficient. El subtítol encara més: com la meva família va crear l’home més perillós del món. L’autora és l’única neboda de Donald Trump, que el passat 20 de gener va jurar el seu càrrec com a 47è president dels Estats Units d’Amèrica en una llarga cerimònia. En aquest llibre, Mary presenta amb cruesa la seva situació familiar. La seva òptica analítica, com a persona implicada en l’entramat familiar, es barreja amb la seva aguda capacitat de psicòloga, avalada per un doctorat en aquesta especialitat. Dissecciona el comportament del seu oncle sense edulcorants: «Donald va començar a adonar-se que no hi havia res que pogués fer malament, així que va deixar d’intentar fer res 'bé'.» Aquest llibre m’ha donat l’oportunitat d’endinsar-me en la seva biografia amb una argumentació sòlida i profunda. És important conèixer els líders mundials per la seva repercussió a escala internacional. Preocupa que l’ego presidencial substitueixi el programa polític i sotmeti la democràcia als seus capricis. El patiment que pugui ocasionar pot ser immens.

Com ens afecta la seva presidència dels EUA? Els grans mandataris estan pendents dels seus moviments. Uns, per contrarestar-lo. Altres, per desenvolupar polítiques similars, especialment en els moviments migratoris. Les deportacions ja han començat. El tauler internacional dels escacs polítics, econòmics i socials pot esclatar en mil bocins. Dues veus profètiques ens ajuden a considerar aquests fets des d’una òptica humanista i evangèlica. El papa Francesc alimenta l’esperança i interpel·la la consciència. En una carta a Trump, denuncia aquestes polítiques: «Construeixi una societat més justa, sense odi ni exclusió». Francesc va nomenar a principis de gener el cardenal Robert McElroy, un defensor dels migrants i crític de Trump, com a nou arquebisbe de Washington. Alguns diaris han anunciat una lluita de titans sobre drets humans i moviments migratoris, que afecten les classes més pobres. Aquest cardenal afirma que una deportació massiva d’immigrants a tot el país seria una cosa incompatible amb la doctrina catòlica. L’episcopaliana Mariann Edgar Budde va fer-se sentir en la seva magnífica homilia, que va desagradar Trump, present a la catedral episcopaliana de Washington. Va parlar a favor de la unitat en la diversitat i de les classes més necessitades, així com de la seva contribució al bé comú. Un text preciós per a una lectura i meditació altament recomanables per a tothom. El papa Francesc i la bisbessa Mariann Edgar Budde representen un duet de veus profètiques que s’inspiren en l’evangeli de Jesús de Natzaret a favor de la dignitat de totes les persones, sense oblidar-se dels pobres i de les minories. I nosaltres, quina contribució podem fer aquí i ara?

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La convivència entre tradició i automatització, tema central de la vuitena sessió del curs de campaners

L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques.
General

El pontificat del silenci

El periodista Vicenç Lozano, que acaba de publicar el llibre Lleó XIV, ombres sota la cúpula, utilitza explícitament l’expressió “pontificat del silenci”. Acostumats al ritme trepidant del pontificat de papa Francesc, el canvi d’estil personal i de clima informatiu al Vaticà resulta evident. Per a Lozano, Lleó XIV és un papa de consens que aposta per continuar les reformes sense soroll, enmig d’un entorn complex, ple de tensions, inèrcies i resistències. «No anunciarà les reformes, però les farà»: en aquesta frase es condensa la lògica profunda d’aquest nou temps.
Frontera Mèxic i EEUU I @Pixaby, WikiImages